La Nit de l’Empresa de la Cecot, en la seva 31ª edició a Sant Cugat del Vallès, es va focalitzar aquest dijous a la nit en l’habitatge, com a tema que ha monopolitzat l’actualitat aquests últims dies i ha acabat forçant unes eleccions generals per al 29 de novembre i preocupa tant a polítics i ciutadans com empresaris. L’esdeveniment anual de la patronal terrassenca no en podia quedar aliena i, així, el seu president, Xavier Panés, s’hi va referir en el seu discurs, criticant les mesures adoptades fins ara, oferint-se per a la construcció de pisos i alertant sobre la pròxima vaga general dels sindicats l’11 de novembre. Mentre que el president de la Generalitat, Salvador Illa, va reclamar un canvi de paradigma en la forma d’edificar per aconseguir fer-ne més de 200.000 en els propers anys, amb una part important de protecció social.
A l’acte, davant d’uns 800 empresaris catalans, també hi era el ministre d’Indústria, Energia i Turisme, el català Jordi Hereu, i el conseller d’Empresa i Treball, el terrassenc Miquel Sàmper, a més del també terrassenc, i president del Parlament de Catalunya, Josep Rull i l’expresident del Govern Artur Mas. Després de l’entrega dels Reconeixements al Progrés Empresarial i les empreses i entitats centenàries, va arribar el torn dels discursos amb un to greu per la situació general.
Càrrega a la vaga general de l’11 de novembre
“Ocupem-nos de construir l’habitatge i les infraestructures necessàries per a la Catalunya que ja és aquí!”, va encarar a la meitat del seu parlament el cap de la Cecot Panés com a qüestió que està en boca de tots. “Després d’anys en què s’ha demostrat el fracàs de les mesures per millorar l’accés a l’habitatge, generant inseguretat jurídica, espantant l’oferta, traient pisos del mercat de lloguer i dificultant la construcció d’obra nova, ara alguns es proposen confrontar propietaris i inquilins i donar veu a les postures més radicalitzades, en comptes de fer front comú i exigir plegats una administració més eficaç i eficient”, no va dubtar a llançar davant de l’actual president del Govern i les altres autoritats.
I, entremig, Panés va improvisar una frase que no estava prevista en el seu text inicial: “inclús provocant desnonaments legals, que no s’haurien d’haver produït”, en referència, gens amagada, al cas Maricarmen, per la dona de 87 anys morta dimecres passat després del seu desnonament a Madrid i que ha comportat des de fa dies aquest daltabaix a tot l’Estat a nivell de protestes i conseqüències polítiques.
“Al Govern de la Generalitat, als Ajuntaments i al Gobierno de España els dic: els empresaris estem preparats! Doneu-nos l’escenari necessari per invertir i construir, i revertim ja la manca de disponibilitat en una Catalunya i una Espanya amb una població creixent”, va emplaçar el president de la Cecot com a desafiament.
“I als meus companys dels sindicats”, es va adreçar a continuació Panés. “Ara, vaga? Vaga contra qui? Contra el Govern? Ah no, contra les empreses? Immerses en una espiral d’increment de costos i disrupcions internacionals que dificulten cada dia més la seva viabilitat i continuïtat”, va lamentar sobre la convocatòria prevista per protestar per les dificultats en l’accés a la vivenda.
Un canvi de paradigma en l’edificació de pisos, des del Govern
En el seu torn, Illa va assumir l’envit de contestar a Panés. I va reconèixer que, malgrat mostrar-se optimista sobre l’estat de l’economia catalana, hi ha en aquests moments un problema de poder adquisitiu, concentrat en els preus de l’energia i l’habitatge. I, en aquest sentit, va recordar el pla que ha anunciat aquesta setmana al Parlament de construir fins a 214.000 pisos amb la col·laboració público-privada d’aquí al 2030, a més dels 50.000 compromesos de protecció oficial i lloguer per part del mateix Govern.
“No es podran fer ni en un any, ni en dos”, va advertir Illa. “Actualment, el ritme és de 25.000 l’any perquè no hi ha capacitat de fer-ne 50.000”, va posar en evidència. “Hem de canviar el paradigma, construint tants habitatges com hi càpiguen, des d’un punt de vista de sostenibilitat”, va incidir, respecte al fet que fins ara el mètode dels ajuntaments era “urbanitzar places i carrers i, després, fer-hi pisos”.
Alhora, el president de la Generalitat va subratllar que la decisió de promoure pisos socials i ajudar les famílies “no és una qüestió de dificultar la propietat privada”, amb relació a les crítiques dels empresaris sobre la intervenció en el mercat lliure amb els dos recents decrets del govern espanyol allargant els temps dels lloguers i impedint part dels desnonaments. “És un rema d’humanisme, perquè hi ha gent que ho està passant malament”, va emfatitzar.
Com a síntesi, el cap del Govern va recalcar que, en aquest àmbit, “fa falta sòl, empreses i diners”. I, en aquesta relació, va remarcar que del sòl se n’encarreguen ells i els ajuntaments, mentre els promotors immobiliaris es dediquen a construir i, pel que fa als diners, l’administració hauria d’arribar allà on certes famílies no poden arribar.
Quant a les infraestructures, Illa va considerar que els problemes a Rodalies “no se soluciona en un o dos dies” i, sobre la B-40 i el projecte actual d’allargar-la com a Ronda Nord des de Terrassa cap a Sabadell, va lamentar que “s’ha estat incapaç de prendre decisions” els últims anys. Parlant del malestar en el sector de l’educació, va avaluar que les decisions que s’estan prenent avui es veuran “d’aquí a deu anys”. “La meva preocupació és encetar-les”, va admetre.
Finalment, va negar la idea que la classe política, en general, participi de les trifulgues partidistes. “Vostès han vist mai insultar el senyo Rull?”, va llançar del president del Parlament present a la sala, i que prové de Junts per Catalunya, rival del Partit dels Socialistes de Catalunya d’Illa. “Jo el veig patir; no ens posin tots en el mateix sac”, va defensar.
La crida a no enfangar les cites electorals
En el seu discurs, després de vantar el lema de l’edició d’aquest any de la Nit de l’Empresa, Inconformistes en acció, Panés va reclamar als líders polítics que sortissin a la televisió i les xarxes per demanar “respecte a les institucions i la dignitat de les persones i que es deixin d’utilitzar expressions” en contra “del president del Govern d’Espanya o de qualsevol comunitat autònoma, cap als diputats i diputades dels parlaments, o alcaldes i alcaldesses”. “Tan perjudicial seria per a la vostra estratègia electoral? Tant s’enfadarien els vostres assessors polítics? És així, doncs com ara es guanyen eleccions?”, els va reptar.
Havia obert la vetllada al Teatre-Auditori Emma Vilarasau, presentada pel periodista Xavi Coral, l’alcalde de Sant Cugat, Josep Maria Vallès, de Junts, recordant que la seva població és la segona amb més start-ups de Catalunya. I, tot seguit, hi va haver la intervenció de la presidenta del Cercle Cecot de Joves Empresaris, Marta Raventós, fent gala d’una gran desimboltura sobre l’escenari.
L’altre dels polítics en intervenir va ser el ministre Hereu, que va considerar que, actualment, s’està produint “un procés de reindustrialització després de moltes dècades” del qual se n’adonen, assegura, els seus homòlegs europeus quan va als consells de ministres. I, com a exemple, va posar el lloc on s’estava produint l’esdeveniment, que va contraposar “als enemics d’aquests valors”, referint-se a les forces polítiques més populistes del continent. “Com a cor industrial de Catalunya, que sou els vallesos, teniu els valors de l’Espanya, de la Catalunya, que volem construir”, va remarcar.
La intervenció humanista de Joan Font, de Bon Preu
Encara que un dels moments més emotius d’aquesta nit la va protagonitzar el fundador i president de grup de supermercats Bon Preu, l’osonenc Joan Font i Fabregó, que recollint el Reconeixement a la Trajectòria Professional i Empresarial Cecot 2026 va fer un discurs de fort caire humanista, citant l’Albert Camus i el Salvador Espriu. “No posarem franquícies per explotar la misèria de gent que acaba d’arribar”, va manifestar dels seus establiments Bon Preu i Esclat. “Aquests llocs de treball no són els que convenen en aquest país”, va voler deixar clar, alhora que li reclamava al president Illa millorar en infraestructures, habitatge, salut i educació.
Aquest va ser un dels deu reconeixements de la vetllada, entre les quals hi havia el de l’empresa terrassenca Smilics Techologies en l’apartat de transformació digital, a més del reconeixement a les companyies centenàries per BJC Fábrica Electrónica Josa, de Rubí (100 anys), PR Stamp, de Sant Cugat (118 anys), i el Col·legi Oficial d’Agents Comercials de Terrassa (100 anys), que va recollir el seu president Josep Rifà.
