L’atzar ha fet que aquest dimarts el president del Partit Popular espanyol (PP) i líder de l’oposició a Madrid, Alberto Núñez Feijóo, visités la Cecot a Terrassa per exposar als empresaris el seu programa econòmic si algun dia arriba al govern. I que, paral·lelament, el Consell de Ministres estigués aprovant dos reial decrets sobre habitatge després de la mobilització generada pel cas Maricarmen de desnonament a la capital, amb unes intenses negociacions amb els socis del president Pedro Sánchez. La sentència de Nuñez Feijóo, abans d’un ple extraordinari aquests divendres al Congrés, ha estat aquesta: “no sé si tindrà suports, el que puc assegurar és que no tindrà resultats, ningú resol un problema que ha creat durant vuit anys amb un reial decret, l’únic objectiu del qual és seguir ampliant una legislatura estèril”.
Aquestes paraules, Feijóo les pronunciava davant del president de la Cecot, Xavier Panés, l’alcalde, Jordi Ballart, i un centenar d’empresaris de la patronal terrassenca amb projecció catalana que venien a escoltar les seves mesures alternatives quan el desgast del govern socialista és major i cada cop és més probable que s’organitzin eleccions generals a principis de l’any que ve, abans fins i tot que les municipals al maig. I quan problemes com el de l’habitatge afecten directament una ciutat amb un fort creixement com Terrassa.
Per què Feijóo considera que el reial decret, que prohibeix els desnonaments a famílies vulnerables fins al 2023 i prorroga els lloguers fins al 2028, no donarà resultat? “Aquells que s’estan manifestant contra la política de vivenda són els que han creat aquesta política de vivenda”, ha etzibat fent referència també a l’acampada que es va iniciar dissabte passat a la Puerta del Sol de Madrid pel cas Maricarmen i concentracions semblants que s’estan fent a Catalunya. En aquest moment, el líder de l’oposició ha esmentat el cas d’una altra dona, l’Olga de L’Hospitalet de Llobregat amb dos fills, que va ser expulsada pel fons d’inversió que havia comprat el seu pis i es va acabar suïcidant aquest mateix mes de setembre. “Ningú no va acampar per ella, ningú no va preguntar per ella”, ha oposat, tot i que entitats i veïns de L’Hospitalet sí que ho van denunciar.
En tot cas, la seva recepta és construir un milió d’habitatges a l’Estat, incentivant la inversió. “Hem de fer una revolució fiscal per als joves (de menys de 40 anys), als propietaris donar-los seguretat jurídica i, als llogaters, una desgravació fiscal”, ha resumit de les seves propostes. I en la seva defensa de la iniciativa privada per fer abaixar els preus, fins i tot ha tocat el treball administratiu dels ajuntaments. “Que no sigui l’equip d’Urbanisme qui decideixi el creixement de les vivendes, després d’haver-se aprovat el Pla d’Ordenació Urbanística”, ha aconsellat. “Hi ha ajuntaments, on el silenci és positiu”, ha afegit, tot citant el de Saragossa on governa el PP.
Aquestes receptes, Feijóo les ha desgranat en un decàleg d’intencions: més inversió incentivant la iniciativa privada per al milió d’habitatges i la construcció de noves infraestructures; una baixada “urgent” dels impostos; un pla de competitivitat; una energia més competitiva (deixant sense efecte els tancaments de les centrals nuclears d’Ascó i Vandellòs); acabar amb “el garbuix burocràtic”; que els autònoms no hagin de facturar l’IVA si ingressen menys de 85.000 euros; fer més meritori l’esforç de treballar; solucionar els problemes d’absentisme; augmentar les franquícies dels metges; ordenar la immigració; i establir un pla de l’aigua, amb una inversió de 4.000 milions d’euros a la conca mediterrània.
La llista de greuges del president Panés
Moments abans, en la introducció de l’acte, el president Panés de la Cecot, també havia fet la seva llista de greuges. “Sense competitivitat empresarial no hi haurà prou recursos per a sostenir l’estat del benestar tal com el volem conservar”, ha advertit. “Ens preocupa l’increment de l’absentisme laboral; ens preocupa una pressió fiscal que, massa vegades, penalitza la inversió; ens preocupa una burocràcia excessiva que alenteix els projectes”, ha enumerat. “I, entre moltes altres coses, ens preocupa també el dèficit acumulat d’infraestructures estratègiques que afecta directament la competitivitat de les nostres empreses i la mobilitat de la ciutadania”, ha rematat.
“Són debats que transcendeixen els cicles polítics i requereixen d’una visió a llarg termini”, ha enviat com a missatge a qui pot ocupar la pròxima presidència del govern espanyol. “Les empreses necessiten estabilitat, seguretat jurídica, ambició reformista, administracions que acompanyin en lloc d’obstaculitzar i aquestes qüestions no són patrimoni de cap ideologia concreta”, ha acabat puntualitzant per intentar fugir de les baralles polítiques.
Un millor finançament per a Catalunya de puntetes
Quan Feijóo, que anava escoltant els trons que queien sobre Terrassa enmig de l’episodi de pluja més abundant del matí, s’ha assegut a l’escenari amb el secretari de la Cecot, Oriol Alba, per respondre una sèrie de preguntes escollides, ha hagut de concretar alguns dels punts del seu programa. Entre ells, què pensa fer amb la reclamació d’un millor finançament econòmic per a Catalunya, que exigeix tota la classe empresarial catalana del país. En aquest instant, hi ha hagut més clarobscurs.
“El primer problema de Catalunya no és d’ingressos, es de gestió”, ha assegurat en la seva primera frase. “Es gasta bé i de forma eficient? Per què paguen vostès més impostos que els altres? Per què la despesa administrativa de Catalunya és la més alta d’Espanya?”, s’ha anat formulant, al seu torn. “Cal un nou sistema per a finançar les autonomies, però analitzant la despesa i amb termes homogenis”, ha matisat, després de recordar que l’última reforma del finançament es va fer el 2009 amb el tripartit d’esquerres del govern català i el socialista José Luis Rodríguez Zapatero a La Moncloa. “Catalunya mereix un millor finançament”, ha acabat admetent, amb totes aquestes precisions. “No soc pessimista perquè crec honradament que es pot fer”, ha dit fins i tot.
Però aquest raonament l’ha acabat capgirant amb una última reflexió. “Les empreses catalanes gestionen millor que els polítics; no és un problema de la societat catalana, és un problema d’alguns polítics catalans”, ha etzibat un altre cop en clau de partits. Abans, havia llançat a la seva audiència un altre repte entorn l’ideal de l’empresari català: “no renunciïn a liderar un país amb cinquanta milions de ciutadans, la quarta economia de l’euro; seria un mal negoci, els ho asseguro, a més d’una gran equivocació política i estratègica”. Alhora que, per equiparacions geogràfiques, també demanava que “un senyor de Terrassa tingui les mateixes oportunitats que un de la Diagonal”.
La compareixença de Feijóo no ha donat lloc després a cap declaració directa amb els periodistes. Un cop finalitzada la part oficial a la sala d’actes, els convidats s’han traslladat per a un refrigeri al saló sota la imponent cúpula dels Antics Magatzems Freixa com a seu de l’Institut Industrial de Terrassa. I la porta s’ha tancat, a instàncies del servei del Partit Popular que l’acompanyava.
