El Govern de la Generalitat de Catalunya ha declarat Bé Cultural d’Interès Nacional (BCIN) la Masia Freixa de Terrassa, un emblema del modernisme construït el 1905 per l’arquitecte Lluís Muncunill. El Govern ha aprovat la declaració aquest dimarts, segons avança l’agència ACN, així com la delimitació del seu entorn de protecció en la categoria de Monument Històric. El Centre de Documentació i Museu Tèxtil de Terrassa també ha estat declarat museu d’interès nacional, tal com va sol·licitar el Consell General del seu Consorci.
La Generalitat va iniciar els tràmits per fer que aquesta obra tingués un reconeixement més aquest passat més d’octubre de 2022. Un mes abans, el setembre, la Direcció General del Patrimoni Cultural va emetre informe favorable a la incoació de l’expedient per a la declaració de Bé Cultural d’Interès Nacional, en la categoria de Monument Històric, a favor de la Masia Freixa i de delimitació del seu entorn de protecció.
La Masia Freixa, referència del modernisme terrassenc i del país
La Masia Freixa va ser construïda el 1905 com a nau industrial destinada a la filatura. El disseny de la nau era “senzill, purament funcional i sense voluntat d’autoria o estil arquitectònic”. Posteriorment, la família Freixa va decidir transformar-la en la seva residència. En plena època modernista, l’arquitecte va complementar la nau original amb una successió d’arcs parabòlics i geometries el·líptiques que l’han convertit en “un dels emblemes més destacats i una referència del modernisme terrassenc i del país”.
El Museu Tèxtil, museu d’interès nacional
Pel que fa al museu, el Consell General del Consorci del Centre de Documentació i Museu Tèxtil de Terrassa va sol·licitar el setembre del 2022 la declaració com a museu d’interès nacional. La Llei 17/1990 preveu que el Govern pugui declarar museus d’interès nacional aquells que tinguin una significació especial per al patrimoni cultural de Catalunya, com és el cas del Museu Tèxtil.
La proposta es fonamenta en el fet que custodia unes col·leccions tèxtils i d’indumentària “úniques al territori”. En total, conserva més de 130.000 peces que abasten cronològicament des del segle I fins al segle XXI, testimonis de l’evolució del teixit, la indumentària, els complements, la llar, la diversitat de tècniques i matèries o dels dissenys, representatius de diversos continents.
