La presència de porcs senglars a Terrassa no és atípica o inusual. Molt sovint, terrassencs i terrassenques es troben amb aquests animals salvatges a zones boscoses dels voltants del municipi, però també al nucli urbà de la ciutat. Aquests animals poden generar greus problemes de seguretat, neteja i salut, i per aquest motiu, s’ha de saber què cal fer davant l’albirament de porcs senglars. Com ens hem de comportar? Perquè baixen a la ciutat? Com es pot reduir-ne la població?
Els albiraments de senglars a la via pública es van arribar a duplicar en cinc anys a Terrassa, passant dels 22 el 2017 als 39 el 2021. La pandèmia no va ajudar a reduir la xifra, ja que amb els habitants confinats a casa i els carrers buits, els animals van anar recuperant poc a poc l’espai que s’havia cedit als humans. Durant aquella temporada, era habitual de tant en tant observar els animals passejar-se per la ciutat buida.
També, segons el Departament d’Acció Climàtica, Alimentació i Agenda Rural, en els darrers anys les poblacions d’espècies cinegètiques (senglars, conill de bosc, el tudó, el colom roquer, la garsa, entre altres) s’han anat recuperant a Catalunya, fet que ha produït un important increment de les interaccions i els conflictes amb les persones.
Alerten que poden suposar un problema per la seguretat ciutadana i la neteja, causant danys en parcs i zones amb gespa, mobiliari urbà i infraestructures amb un increment de les despeses en substitució i prevenció.
A la recerca de menjar a barris de Terrassa
El motiu pel qual baixen a la ciutat és clar: el menjar. Els porcs senglars identifiquen els espais humanitzats com àrees segures on aconseguir aliments. En la recerca, sobretot al voltant de contenidor, provoquen tota mena d’incidències i destrosses.
La majoria de casos d’albiraments de senglars son a zones boscoses al voltant del municipi, com Les Martines, o els barris perifèrics que es troben a tocar d’aquestes zones, però també s’han vist al nucli urbà de la ciutat. Molts s’albiren al barri del Roc Blanc, Sant Llorenç, La Maurina, Les Arenes, Poble Nou – Zona Esportiva, o Can Boada. Fins i tot al centre de Terrassa.
Què s’ha de fer davant l’albirament de porcs senglars?
Des de l’Anella Verda de la ciutat, informen d’unes recomanacions bàsiques a seguir en cas de detectar la presència de porcs senglars:
- Evitar moviments o sorolls bruscos si es troben molt a prop. Ells intenten fugir si veuen perill i el poden evitar. Però en el cas que estiguin a prop, o vagin amb les seves cries hem d’evitar fer moviments o sorolls bruscos, ja que ho podrien interpretar com una amenaça directa i enfrontar-se a nosaltres.
- No ens hi hem d’apropar mai, ni tocar-los. No es tracta de mascotes, sinó d’animals que viuen en un entorn natural i, per tant, ens poden veure com una amenaça directa si ens apropem.
- No els hi hem de donar menjar. Ja que amb aquest fet es modifica la seva conducta i acaben perdent la por a les persones. No hem d’oblidar que són animals salvatges.
- Hem de llençar la brossa dins dels cubells i assegurar-nos que queden tancats correctament. El menjar dels animals domèstics ha de quedar fora de l’abast dels senglars.
- En cas que notem la seva presència podem fer soroll per tal que no s’acostin. No fer-ho en cas de tenir-los a una distància molt curta.
- Lliguem els gossos davant la seva presència. En cas que es sentin atacats poden ferir o envestir el nostre gos.
- Conduïm amb precaució. Poden creuar la carretera i provocar una col•lisió o la seva mort.
Vacuna contraceptiva, una alternativa a la caça per limitar la reproducció de senglars
Un dels sistemes que durant molts anys per controlar les poblacions de porcs senglars és la caça, un sistema que les administracions “no contemplen com una bona eina de gestió perquè desestructura les poblacions i afavoreix la reproducció de les femelles joves”, escriuen des de l’Ajuntament. Però una vacuna anticonceptiva podria ser el mètode més efectiu.
L’Ajuntament de Terrassa i la facultat de Veterinària de la Universitat Autònoma de Barcelona (UAB) van subscriure fa sis anys un conveni per estudiar l’efectivitat d’un tractament de contracepció que permetés desenvolupar un pla de gestió ètica d’aquests animals en zones urbanes i periurbanes, i regular-ne la seva població. En una primera fase, es va avaluar l’efectivitat d’un tractament que implicava l’administració d’una vacuna contraceptiva per reduir els nivells de progesterona a les femelles i de testosterona en els mascles
L’abril de 2022, Terrassa va renovar aquest conveni amb la universitat, el que va implicar el començament de la segona fase, que duraria tres anys. És a dir, acabarà l’abril de 2025. Aquesta segona fase consisteix en comprovar si aquesta vacuna és eficaç en animals joves d’entre 4 i 6 mesos d’edat; si els seus efectes són permanents o reversibles o, si bé, comporta canvis en el comportament o en el creixement d’aquests mamífers.
Si els resultats finals són favorables, en un futur “aquest mètode podrà contribuir a controlar la població de senglars limitant la reproducció de l’espècie i ser una de les alternatives a les batudes”.
