L’especulació del franquisme va acabar amb desenes d’obres mestres de l’arquitectura terrassenca, i potser la que més es recorda és la del conjunt de l’Escola Torrella de la Rambla. Una altra joia, el Vapor Aymeric, Amat i Jover estava predestinat a continuar el mateix camí. Però es va produir el miracle, i es va salvar de l’enderroc, per deixar pas finalment a un dels grans museus nacionals de Catalunya, i l’únic situat fora de Terrassa.
El 1974 es va tenir coneixença de la voluntat d’eliminar la fàbrica per aixecar-hi pisos, en una de les zones més cares de Terrassa. La gent es va mobilitzar. El Grup d’Arquitectes de Terrassa (GAT), formar per joves de la professió i estudiants va lluitar per evitar la desaparició d’una part rellevant del patrimoni i de la història de la ciutat. El GAT va encetar una campanya per salvar el vapor, amb Amics de les Arts i Joventuts Musicals i Òmnium Cultural. I va tenir resposta.
Cartes als diaris, manifestos
La societat local es va mobilitzar, amb cartes als diaris, manifestos, recollides de signatures… Una exposició sobre el Vapor i sobre el patrimoni va augmentar encara més la sensibilització vers els edificis industrials, un record del passat fabril en el present. El punt decisiu va ser l’anul·lació del projecte, el 1978, per part del ple municipal, després d’unes negociacions dures.
Max Cahner, com a Conseller de Cultura de la Generalitat, va ser un dels grans impulsors de la compra del Vapor Aymerich, Amat i Jover i la de la seva reconversió en museu. És un dels edificis fabrils més emblemàtics del modernisme català, una autèntica catedral de la indústria, amb elements molt singulars, com les basses.
Antiga fàbrica tèxtil situada a la Rambla d’Ègara de Terrassa
El Vapor Aymerich, Amat i Jover és una antiga fàbrica tèxtil situada a la Rambla d’Ègara de Terrassa, construïda entre 1907 i 1908. Obra de l‘arquitecte Lluís Muncunill, està considerat un dels edificis industrials modernistes més importants de Catalunya. La denominació de vapor prové de la utilització de la màquina de vapor com a força motriu.
El complex industrial original està format per: una gran nau de producció d’11.000 m²; un edifici annex de tres cossos destinat a allotjar la sala de calderes, la sala de la màquina de vapor i el taller d’electricitat; el pati; la xemeneia de 42 metres d’alçada, i l’edifici de les oficines, que feia front a la rambla.
La coberta en destaca
Arquitectònicament, en destaca la coberta. Aquesta està formada per 161 voltes de maó pla, que es combinen amb claraboies adoptant el sistema de dents de serra, i se sosté sobre 300 columnes de ferro colat.
Fundada l’any 1908 per tres industrials terrassencs —Josep Aymerich i Grané, Pau Amat i Boguñà i Francesc Jover Barba—, la fàbrica acollia tot el procés de transformació de la llana i produïa els teixits de llana anomenats “novetats”. A partir de 1920, els filats es van traslladar a Fígols i la fàbrica es va especialitzar en els teixits, llogant part del seu espai a altres empreses. L’any 1962 l’edifici va quedar greument afectat per les riuades de Terrassa. La fàbrica va plegar definitivament l’any 1976. L’edifici va ser comprat per la Generalitat de Catalunya l’any 1983 per a convertir-se en seu del Museu Nacional de la Ciència i de la Tècnica de Catalunya (1984). El procés de rehabilitació de l’edifici, realitzat en diverses fases, es va acabar l’any 1996.
