Aquesta imatge és la dotzena de la col·lecció, feta pel fotògraf Josep Boixadera i Ponsa i per l’impressor Josep Obradors i Pascual, i publicada l’any 2009 al llibre Terrassa, territori postal de Rafael Comas, Ana Fernández i Montse Saludas.
A finals del segle XIX la Rambla estava canalitzada des de la Rasa fins a la carretera de Martorell
A finals del segle XIX la Rambla estava canalitzada des de la Rasa fins a la carretera de Martorell, com ens explicava Joaquim Verdaguer. El mestre d’obres Joan Carpinell, seguint les instruccions de la Comissió de Foment de l’Ajuntament de Terrassa, redactà un projecte de prolongació de la futura rambla en direcció nord, des de la plaça d’ Enric Granados, confluència amb el carrer de Volta i la Rasa, seguint la mateixa línia recta de l’eix del tram central de la Rambla és dir, no per l’actual traçat que fa corba cap a l’esquerra amunt, seguint el llit de la riera del Palau.
La projectada configuració en línia recta tindria la sortida al passeig Vint-i-dos de juliol a l’alçada del carrer Sant Gaietà
La projectada configuració en línia recta tindria la sortida al passeig Vint-i-dos de juliol a l’alçada del carrer Sant Gaietà (fent xamfrà), donant-se el cas que el carrer Mare de Deu dels Àngels tindria sortida a la Rambla en diagonal a l’altura del carrer Montserrat.
El projecte va ser presentat i aprovat pel Ple de l’Ajuntament del 28 d’octubre de 1886. Però, no es feren esperar les al·legacions i pressions de notables terrassencs, com Joaquim de Paz, advocat i ex-senador, aleshores resident a Barcelona, així com la d’Antoni Sala i Sallés, pare del que més tard seria el comte d’Egara, Alfons Sala. Aquests dos prohoms de la ciutat eren els propietaris de les terres, les quals, la projectada Rambla dividia en diagonal.
Les seves al·legacions feien referència a la precària situació econòmica del país i perquè, en aquests terrenys tenien projectades la construcció de naus industrials que serien beneficioses per a la ciutat.
