No acostumo a parlar de records molt antics, però aquest és tant curiós que crec que paga la pena que no quedi en l’oblit. El fet és que, en data 6 d’octubre de 1585, en un pregó de la llavors vila de Terrassa, es prohibeix blasfemar, imposant-se una multa de 3 lliures cada vegada que algú ho faci i anunciant-se també que “qui no les pugui pagar li serà tallada la llengua”.

La lluita de les autoritats civils i religioses contra el malparlar o blasfemar és quelcom que ha succeït al llarg dels anys, tal i com podeu veure en una rajola antiga que anunciava públicament la prohibició de blasfemar o en un article del diari La Comarca del Vallès del 1907. El que no sé és si el que s’anunciava en aquest ban es va arribar a aplicar mai a la nostra ciutat .

Abans, d’insultar també se’n deia “blasfemar”.

Una verge perduda en un patí de Terrassa

De ben petit recordo que a casa la mare m’explicava que hi havia una veïna que li agradava de fer escultures i altres coses amb cimen i altres materials de trencadís.

Aquesta senyora, de la que no recordo el nom, es veu que va fer diversos elements pels veïns i a casa li van encarregar que fes uns bancs i una taula que va romandre dempeus durant molts anys. Malauradament al final es va trencar i va desaparèixer llençada com a runa. Del que ens va fer només va quedar una mena de tamboret en forma de bolet que el meu pare anava arreglant i pintant de tant en tant.

Però el fet és que al patí de la casa que donava al nostre pati pel darrera hi havia en un racó, mig coberta de vegetació, la figura d’una verge de mides reals. Jo ja quasi no la recordava ja que estava tant coberta de branques que pensava que ja havia desaparegut.

La sorpresa ha estat que anys després el pati ha estat netejat de brossa i d’arbres i la figura ha aparegut tal i com la recordava.

En la foto la podeu apreciar tal i com s’ha conservat i podeu veure que encara queda la teuladeta que la protegeix i el trencadís del darrera sembla en prou bon estat. Ignoro si representa alguna verge en concret però té un aspecte prou seré i imponent, oi?

Potser no te cap valor artístic però és un record que m’ha agradat tornar a recuperar i compartir-lo amb vosaltres. Us adjunto també una foto del bolet que he esmentat que encara quedava a casa i que ja està en molt mal estat. La casa dels pares era al carrer de Viveret.

Nou comentari

Comparteix