MónTerrassa
Terrassa reconeix el paper de l’Sferic en la lluita antifranquista
  • Terrassa–
  • Sabadell–
  • Sant Cugat del Vallès–
  • Rubí–
  • Olesa de Montserrat–

Des d’aquest dijous, dia 22 d’octubre, l’Sferic compta amb una placa d’homenatge a un fet històric de la ciutat. El poliesportiu de Ca n’Aurell va acollir múltiples mítings de la lluita antifranquista durant els anys 70, entre els quals hi ha el primer míting legal del PSUC a tot l’Estat espanyol, l’any 1976. Per commemorar aquesta efemèride i per visibilitzar un trosset més de memòria històrica de Terrassa, l’Ajuntament, de la mà de la regidora de Participació i Qualitat Democràtica, Drets Humans i Memòria Democràtica, Montserrat Caupena, ha fet entrega de la placa.

A l’acte també hi han estat presents Joan Làzaro, mossèn de la Sagrada Família; Josep Maria Font Guillué, editor de La Torre del Palau i excapellà de la Sagrada Família en els anys 70; i Iván Ramos, secretari comarcal de CCOO Vallès. A més a més, com a record, s’han lliurat petites rèpliques de la placa a antics protagonistes d’aquells anys, com ara Roc Fuentes, Magda Segura, Rafael Zoyo, Joan Busquet, Pau Monterde i Domènec Martínez.

El primer míting legal del PSUC a tota Catalunya es va fer a Terrassa | Mercè Artigues. AMAT

De grans concerts al primer míting polític

Va ser un 19 de juny de 1966 que s’inaugurava el pavelló d’esports cobert de la Sagrada Família. D’aquesta manera, s’aconseguia consolidar la tradició esportiva vinculada a la parròquia i que havia començat molt abans de la guerra. L’hoquei sobre patins i el bàsquet ja eren dues de les activitats que més afició generaven, una tradició que seixanta anys després es manté ben viva. Però el poliesportiu va tenir una altra faceta social i política molt potent.

Perquè en aquest mateix escenari s’hi va celebrar un concert dels 16 Jutges, un dia de Nadal de 1966. O, com es recorda a la fitxa del Mapa interactiu de Memòria Històrica de Terrassa, entre els anys seixanta i els vuitanta, aquest indret va ser un dels llocs preferits per als concerts de la Nova Cançó. Per exemple, Josep-Maria Font recordava en un article per a MónTerrassa com es va viure el concert del cantant nord-americà Pete Seeger, el febrer del 1971, davant de 4.000 persones, essent l’únic recital que va fer a tot Catalunya abans que el Govern Civil els prohibís. Podia semblar un acte cultural més, però en realitat, els beneficis d’aquests concerts anaven al Comitè de Solidaritat, que els repartia entre les famílies dels presos i represaliats per poder pagar advocats o viatges al TOP de Madrid.

Aquest component polític va agafar volada el 29 de maig de 1976, quan el PSUC hi va fer el primer míting. Algunes fonts afirmen que hi havia prop de 6.000 persones, i que tot i que no tenien permís oficial per celebrar-lo, sí que comptaven amb el beneplàcit del cap de la policia local, que va optar per no provocar aldarulls i fer els ulls grossos. El passat mes de juny, el grup de Memòria Democràtica i el Sindicat de Pensionistes de Comissions Obreres del Vallès Occidental van organitzar un acte de commemoració a l’Auditori Municipal, amb la presència de tres dels seus protagonistes, Magda Segura, Joan Busquet i Joan Monterde, que van recordar com es va viure i algunes anècdotes.

Ara, des de l’Ajuntament de Terrassa s’ha realitzat un acte institucional de record a l’Sferic com un espai cabdal en la memòria històrica de la ciutat i amb la voluntat que les futures generacions no l’oblidin.

Tarrasa Información, 31-05-1976, pàg. 7

Nou comentari

Comparteix

Icona de pantalla completa