No hi eren tots, però eren tots els que estaven. Cinquanta anys després de l’històric míting del Partit Socialista Unificat de Catalunya (PSUC) a Terrassa, el primer comunista a l’Estat al pavelló de l’Sferic després de la mort del dictador Franco, aquest dimarts al vespre s’han reunit tres dels protagonistes d’aquell desafiament al règim en descomposició en un acte de recordatori i reivindicació: Magda Segura, Joan Busquet i Joan Monterde. Roc Fuentes no hi ha pogut ser per malaltia i Rafael Zoyo un imprevist l’ha fet retornar a Granada. Però entre el públic sí que hi ha assistit Domènec Martínez, que en aquell moment era a la presó. El grup de Memòria Democràtica i el Sindicat de Pensionistes de Comissions Obreres del Vallès Occidental i la Catalunya Central ha estat l’encarregat d’aquesta commemoració a l’Auditori Municipal, amb un ressò en la situació política actual.
“Va ser històric per la quantitat de gent que hi va anar, que no ens ho esperàvem”, ha rememorat davant dels periodistes la Magda Segura, l’única dona en intervenir en aquell míting mig clandestí, mig tolerat el 29 de maig del 1976. “I nosaltres pensàvem que hi hauria moltíssima gent, però que s’omplís l’Sferic (Sagrada Família Esportiva Recreativa i Cultural) i que quedés tantíssima gent al carrer era impensable”, ha continuat sobre una afluència que es va calcular en 6.000 persones a l’interior d’aquest recinte depenent de la parròquia del barri, amb gent fins i tot enfilada a la tarima, i amb unes altres 2.000 que es creu es van quedar a fora. “Aquest tipus d’accions va fer que el règim hagués de cedir en part i donar llibertats als partits polítics i els sindicats”, ha posat en relleu.
La negociació amb el comissari Aníbal Martínez
Paradoxalment, a la tribuna estava assegut el comissari de policia terrassenc de la Brigada Político-Social Aníbal Martínez, com a control i, alhora, garantia que no intervindrien els antidisturbis. Li havia anat a demanar permís Joan Busquet, responsable del comitè local del partit i futur director de la revista de la formació Treball, que va actuar com a intermediari en moments tan inestables com aquells. “Jo sabia que l’Aníbal, que pensava en jubilar-se a Terrassa, que tenia una dona, que tenia una botiga a la Rambla, que tenia dos fills que volien exercir professionalment a Terrassa, podia ser sensible al nostre discurs”, ens ha explicat Busquet d’aquelles negociacions d’un permís governatiu que, en realitat, no va arribar mai.
“A més a més, s’havia autoritzat setmanes abans la celebració de l’1 de Maig al torrent de Vallparadís, i sabíem per part del governador civil de Barcelona que hi havia una certa voluntat d’apaivagar les tensions”, ha seguit relatant qui després exerciria la seva carrera com a periodista. “Jo vaig defensar el que deia la pancarta del míting: Socialisme en llibertat“, ha recordat. “És a dir, que no havíem vingut a aplicar una política del comunisme doctrinari, del partit únic, de la dictadura del proletariat, que volíem democràcia i un règim socialista, però amb democràcia”, ha insistit sobre una discussió que acabaria escindint el PSUC en dues branques a principis dels anys vuitanta, amb una crisi que va afectar especialment Terrassa i la figura d’un altrre intervinent en aquell míting com Agustí Daura, excapellà, exalcaldable del PSUC i traspassat el 2018.
Malgrat les disputes internes del partit hegemònic antifranquista a la ciutat, amb al voltant de 4.000 afiliats el 1976, les ganes de canvi reunia posicionaments que a la llarga es demostrarien antagòniques però que aleshores era un motor de transformació. “Era un procés que anava avançant, i ho vèiem molt clar, que això acabaria en democràcia”, ens ha comentat en el seu cas Pau Monterde, arquitecte compromès que esdevindria director de l’Institut del Teatre de la Diputació de Barcelona ja com a dramaturg. “No sabíem com, però veiem que tot allò acabaria petant”, ha escenificat.
Una reivindicació feminista entre homes
Perquè cadascuna d’aquelles reclamacions tenen una incidència en la societat tal com la coneixem actualment. “El meu paper va ser reivindicar els drets de les dones, molt i molt apagats fins llavors a tot arreu i, fins i tot, a nivell dels partits polítics”, ha detallat la Magda Segura del seu parlament com a única veu femenina. “Eren les exigències dels drets i les llibertats pròpiament de les dones: llibertats com les sexuals, el dret al propi cos, l’avortament, de les quals encara no se’n parlava”, ha enumerat.
Per aquest motiu, el moment present amb un retorn dels partits d’extrema dreta i, per exemple, a Terrassa amb tres regidors de Vox amb aquesta orientació, és motiu de reflexió per part d’aquesta antiga militant que, mesos abans del míting a l’Sferic, havia estat a la presó per les seves activitats polítiques, com el seu company llavors Rafael Zoyo. “La realitat de l’extrema dreta està aquí, no se n’ha anat, i ara està mossegant amb força”, ha advertit. “Es tracta de treure la memòria, d’explicar què és una dictadura”, ha considerat. “Se’ls està dient que aleshores es vivia millor, i és mentida. Se’ls està dient que els immigrants els trauran el plat de taula, i és mentida. Se’ls està dient que les dones acabaran esclavitzant l’home, i és mentida”, ha volgut refutar referint-se a votants joves que ara se senten atrets per aquests partits.
En el mateix sentit, Monterde ha subratllat que “hi ha molta gent que no coneix el que era la dictadura”. “Repasses el que es va dir en el míting i la Magda reclamava l’avortament legal, el divorci legal”, ha incidit. “S’ha d’explicar a la gent que tot això no existia, tot era il·legal!”, s’ha exclamat.
Una propera placa commemorativa a l’Sferic
Realista, com a periodista, Busquet ha contextualitzat que ara s’està “en un moment de ressituació dels espais polítics cap a posicions cada vegada més defensives”. “Hem passat del capitalisme més o menys tronat a una mena de tecnofeudalisme en mans de quatre persones”, ha assenyalat. “La gent està molt preocupada pel futur i responsabilitza de la seva situació els polítics i els partits i, en aquesta situació, no pots esperar grans coses, grans canvis a favor de la majoria social”, ha vaticinat.
En aquesta commemoració dels cinquanta anys del míting de l’Sferic, hi han assistit també regidors del PSC, ERC, Junts i el mateix alcalde de Tot per Terrassa, Jordi Ballart. I, a la vegada, la diputada dels Comuns al Congrés dels Diputats, Aina Vidal, en una ciutat on des de fa dos mandats no hi ha cap representant d’algun dels partits que es podrien considerar hereus del PSUC. Malgrat això, des de la tribuna de l’Auditori Municipal, responsables de CC.OO. han anunciat la col·locació d’una placa en record d’aquest míting al pavelló de l’Sferic, “sense data, però que es farà”.
