Terrassa ha clavat la primera palada a la urbanització de l’antiga fàbrica AEG, al barri d’Ègara. Des de fa prop de 10 dies que operaris treballen en tasques de desbrossament i neteja de les dues parcel·les amb façana a l’avinguda de Jaume I, però no ha estat fins avui que autoritats i promotora immobiliària han posat la primera pedra i han donat per iniciat oficialment la transformació urbanística d’aquesta pastilla de més de 60 mil metres quadrats.
Ha estat un procés llarg arribar fins aquí –amb l’aprovació definitiva al ple municipal del Pla de Millora l’octubre de l’any passat-, i encara no ha acabat. Perquè la multinacional ACCIONA ha anunciat que està previst que el projecte finalitzi en la seva totalitat entre 3 a 5 anys. Entremig, els veïns veuran aparèixer prop de 800 habitatges de venda i lloguer, dels quals 230 seran de protecció pública, la construcció d’equipaments educatius (com l’escola Nova Electra) i culturals (s’espera que hi aterri l’Institut del Teatre). També una residència de gent gran i una d’estudiants i grans espais verds. Una obra complexa, diversa i transversal.
Trencar murs físics i mentals: una mirada oberta al barri d’Ègara
L’acte ha comptat amb la presència de l’alcalde Jordi Ballart, que ho ha qualificat de “dia històric” per la transformació “d’un lloc emblemàtic de la ciutat, referent de la història industrial i que es converteix ara en una plataforma de futur, en una zona que volem que sigui un espai viu, amable i que faci barri i ciutat”. El govern municipal subratlla que la reurbanització de l’AEG fa aparèixer una “nova centralitat” a Terrassa, trencant murs físics i mentals, i obrint el barri d’Ègara a una ciutat “on sembla que fins ara hi estava d’esquena”.
Des dels responsables de dissenyar el projecte, Berrysar, s’han mostrat molt satisfets de l’oportunitat de crear “una peça urbana innovadora, d’alta accessibilitat i que crearà un pont amb el Centre”, ha destacat Francesc Vidal, que ha assegurat que en tots els elements urbans que apareixeran en aquest gran solar s’hi ha tingut present criteris de sostenibilitat (mobilitat, espais verds, reg, paviments, habitatges, etc). També orgullosos han estat ACCIONA que de la veu del director territorial zona est de la divisió de negoci inmobiliari d’Acciona, Ignasi Ruiz, ha explicat que “aquest projecte per a nosaltres és especial, per a la seva mida i per a la capacitat d’aglutinar diferents usos en una mateixa illa”.
Amb un pressupost de més de 12,5 milions d’euros, el calendari d’obres ja ha començat el compte enrere. Com ja hem dit, ja s’ha desbrossat i netejat les dues primeres parcel·les, i ara es procedirà a descontaminar els terrenys. Posteriorment, i de manera simultània a les obres d’edificació dels habitatges residencials, es continuarà amb l’enderroc dels elements de vialitat i urbanització actuals i amb els moviments de terres, la pavimentació dels carrers i les voreres. Prosseguirà la construcció de la xarxa de clavegueram i la creació de noves xarxes de subministrament (llum, aigua, gas, fibra òptica…), i plantació dels arbustos i arbres, mobiliari urbà i fonts.
Com serà i què s’hi farà a l’antiga AEG
En el darrer tràmit d’aprovació final del Pla de Millora Urbana (PMU) als terrenys de l’antiga AEG es van introduir dues modificacions sobre el Pla original, redactat el 2006 i que el govern considerava que calia actualitzar: incrementar la reserva de més sòl per a equipaments municipals i la supressió de la limitació de l’alçada dels edificis residencials. La modificació no va afectar el nombre d’habitatges (785) ni la porció de sostre residencial i dels usos terciaris (si bé en un primer moment estava previst destinar molt més espai a l’ús comercial que, amb el temps, s’ha vist que era innecessari).
La pastilla està delimitada per l’avinguda de Jaume I, la carretera de Castellar i els carrers de les Cosidores (l’antic carrer d’en Josep Tapiolas) i del Periodista Grané, i és a dins d’aquest solar on es preveu dur a terme la intervenció, si bé també s’ha anunciat aquest dimarts, que els vials que hi fan contorn també es veuran lleument alterats amb l’ampliació de les voreres, per exemple.
L’ordenació del PMU s’estructura en tres grans zones: la primera, amb façana a l’avinguda de Jaume I, és on es preveuen els edificis amb major alçada, i on es concentraran els habitatges, l’activitat comercial i la residència d’estudiants. La segona, que ocupa la zona central del sector, contempla construir petits conjunts residencials d’alçada mitjana i la residència de gent gran; i la tercera i última, preveu la reserva per a equipaments a la zona del carrer de les Cosidores.
