Les modificacions del Pla de Millora Urbana (PMU) als terrenys de l’antiga AEG inclouen la reserva de més sòl per a equipaments municipals i la limitació de l’altura dels edificis residencials. Aquestes són dues dels canvis que s’han introduït en el projecte presentat per la mercantil Acciona Immobiliaria, propietària majoritària del sòl d’aquest àmbit de 60.279 m2, que està delimitat per l’avinguda de Jaume I, la carretera de Castellar i els carrers de les Cosidores (l’antic carrer d’en Josep Tapiolas) i del Periodista Grané.
Des del govern municipal consideren que la transformació d’aquest sector és “un projecte estratègic” clau per seguir en la línia de “reconvertir els buits urbans que hi ha dins de la trama urbana“. Per això, s’ha propiciat l’actualització del PMU elaborat l’any 2006 amb l’objectiu de “dinamitzar la zona nord-est de la ciutat” a través “d’un antic enclavament industrial”. La urbanització passa per enderrocar les edificacions que no estaven protegides; la construcció de l’escola Nova Electra; i la rehabilitació dels immobles de valor patrimonial que hi ha dins de l’àmbit; a més de la urbanització parcial dels carrers del Moviment Obrer i dels Motors.
Des de l’Ajuntament subratllen que aquesta modificació del PMU, que serà objecte d’aprovació final en el ple municipal d’aquest mes de gener, “no canvia l’edificabilitat total del sector, com tampoc el nombre total d’habitatges ni la proporció de sostre residencial i dels usos terciaris”. Per contra, sí que s’incrementa l’ús de reserves de sòl destinades a equipaments -amb la voluntat que la parcel·la tingui façana visible a la carretera de Castellar-. També se suprimeix l’obligatorietat d’implantar un sistema de recollida pneumàtica de residus; i redueix l’alçada màxima admesa dels edificis que donen a l’avinguda Jaume I, amb l’objectiu que “tinguin una imatge més homogènia i integrada, i augmenti l’assolellament de l’interior del sector i de l’escola Nova Electra.
Al·legacions presentades per entitats i veïns
Durant els dos mesos d’exposició pública, el PMU ha rebut un únic escrit d’al·legacions en nom de persones i entitats agrupades dins de la comissió de l’AEG. En total, presentaven 21 sol·licituds, de les quals l’Ajuntament n’ha estimat cinc, que s’han incorporat en el document final. Aquestes fan referència a la creació d’una servitud de pas entre el nou passeig central i el barri d’Ègara a través de l’equipament; al compromís de prendre mesures per evitar la saturació de la xarxa de sanejament; a garantir el sostre comercial a les plantes baixes dels edificis que afronten a l’avinguda de Jaume I; a ampliar les hores d’estudi de l’assolellament especialment corresponent als dies de l’any més desfavorables i amb menys radiació solar, i a incorporar a la modificació del PMU un apartat on s’expliquin els canvis respecte l’aprovació inicial i el tractament de les al·legacions.
Com quedarà organitzat
L’ordenació que proposa aquest PMU s’estructura en tres grans zones: la primera, amb façana a l’avinguda de Jaume I, és on es preveuen els edificis amb major alçada, i on es concentrarà habitatges i activitat comercial; la segona, que ocupa la zona central del sector, contempla construir petits conjunts residencials d’alçada mitjana i; la tercera i última, preveu la reserva per a equipaments a la zona del carrer de les Cosidores.
La modificació destina 61.287 m2 de sostre per a la construcció d’habitatges i en preveu un màxim de 785, dels quals 213 seran de protecció oficial. D’altra banda, la ciutat incorporarà 33.903,7 m2 de sòl públic, que correspon al 56,2% de la superfície total de l’àmbit, per a vialitat -carrers-, espais verds i equipaments, entre els quals es troba l’escola Nova Electra.
Pel desenvolupament futur d’aquest àmbit, encara queda pendent l’aprovació dels projectes de reparcel·lació i la nova urbanització, que es preveu es faci en el decurs d’aquest any. El regidor d’Urbanisme i Arquitectura, Carles Caballero, ha manifestat que “en aquest mandat hem treballat per tenir una ciutat urbanísticament cohesionada i una de les línies d’actuació ha estat transformar els antics vapors industrials, com hem fet amb Sala i Badrinas i com fem en aquest sector de l’antiga fàbrica l’AEG, ja que aquestes antigues indústries, que estaven pendents de desenvolupar urbanísticament a la ciutat, trencaven la cohesió interna dins els barris”.
