MónTerrassa
El sant al que s’encomanava Terrassa per aturar les epidèmies
Processó de la Diada de Sant Roc 1966
Processó de la Diada de Sant Roc 1966 | Fotos Francino-AMAT

!--akiadsense-->

El coronavirus s’ha convertit ja en una epidèmia que afecta desenes de terrassencs i que ha canviat la ciutat, amb la majoria de la poblacio confinada a casa. Les eines del segle XXI per combatre la malaltia son la medicina i al ciència. Però com s’ho feien abans -antes, que encara diu la gent gran terrassenca- per lluitar contra “l’assassí” invisible? La religiño era un sortida. El Vot de sant Roc es va començar a celebrar a Terrassa per aturar l’epidèmia de pesta bubònica que va patir la vila el 1588. La darrera processó va sortir pels carrers es va veure el 1966, i una plaá actual porta el seu nom. Però va haver-hi més vegades que el sant es va passejar.

L’any 1809, Terrassa va patir una gran epidèmia de pesta. Es considera que fou exactament el dia de la Mare de Déu d’agost quan va entrar a la vila una infecció de tifus. Es va estrendre fàcilment arran les seqüeles de la invasió napoleònica i la pobresa de la gent, fent molts estralls. Llavors la ciutat tenia uns tres mil habitants. Entre març i setembre va morir, si fa no fa, un terç de la població.

El Consell de la vila acordà encomanar-se a Sant Roc, fent el vot de seguir-lo venerant -sine die- en la diada que li marca el calendari. De fet, malgrat que el setze d’agost va deixar de ser festiu fa anys, la catedral/basílica del Sant Esperit manté una missa on es duu a terme la renovació del vot de poble, amb l’encesa d’un ciri votiu. Cada any té lloc a les nou del matí.

El poble va creure que havia estat gràcies a Sant Roc, patró de Terrassa que havia desaparegit la pesta. De fet, ja s’hi havien encomanat dos segles abans (1589), en situació idèntica… I, alhora, lany 1652, en una experiència prou semblant.

Més informació al blog de Joaquim Verdaguer

Nou comentari

Comparteix