L’edifici docent de MútuaTerrassa ha acollit aquest dimecres al matí l’acte de defensa de la tesi doctoral “Utilitat de la limfadenectomia per videomediastinoscòpia en el tractament del carcinoma broncogènic”, desenvolupada per Nina Reig Oussedik, adjunta al Servei de Cirurgia Toràcica de l’Hospital Universitari Arnau de Vilanova de Lleida i ex resident del mateix servei de l’Hospital Universitari MútuaTerrassa (HUMT).
El Dr. Ramon Rami Porta i el Dr. Sergi Call Caja, caps clínics del servei de Cirurgia Toràcica de l’HUMT, s’han encarregat de dirigir-la i el tutor ha estat el Dr. Call. El tribunal ha estat presidit pel Dr. Laureano Molins López-Rodó, cap del Servei de Cirurgia Toràcica de l’Hospital Clínic i reconegut recentment com a doctor honoris causa per la Universitat Abad Oliba-CEU, la Dra. Carmen Centeno, metgessa de la Unitat d’Endoscòpia Respiratòria i Intervencionisme de l’Hospital Universitari Germans Trias i Pujol hi ha participat com a vocal i la Dra. Irene Sansano Valero, metgessa adjunta del Servei d’Anatomia Patològica de l’Hospital Vall d’Hebron i professora associada del Departament de Ciències Morfològiques de la UAB, com a secretària.
Una tècnica amb elevada precisió diagnòstica
L’estadificació del càncer de pulmó de cèl·lula no petita té com a objectiu avaluar l’extensió anatòmica del tumor i és essencial per decidir el tractament més adequat per a cada pacient. Aquesta tesi, -qualificada amb excel·lent, pendent Cum Laude- analitza com millorar la certesa diagnòstica en l’estadificació del càncer de pulmó de cèl·lula no petita i, en concret, avalua el paper de la limfadenectomia mediastínica per videomediastinoscòpia (VAMLA), una tècnica quirúrgica mínimament invasiva que permet diagnosticar amb precisió l’afectació dels ganglis mediastínics, que són -en absència de metàstasis distants- el factor pronòstic més rellevant en termes de supervivència.
Els resultats mostren una elevada precisió diagnòstica molt elevada i evidencien que aquesta tècnica permet detectar afectació ganglionar mediastínica oculta en aproximadament el 20% dels pacients, tot i presentar un mediastí aparentment normal en les proves d’imatge. Aquesta xifra pot arribar fins a gairebé el 42% en pacients amb afectació ganglionar hiliar.
A més, el treball demostra per primera vegada que la VAMLA és una tècnica fiable per a la reestadificació després d’un tractament neoadjuvant, ja que permet identificar afectació ganglionar mediastínica persistent en prop d’un terç dels pacients, amb un impacte directe en la presa de decisions terapèutiques. En conjunt, la tesi consolida la VAMLA com una eina fonamental tant per a l’estadificació inicial com per a la reestadificació del càncer de pulmó, millorant la selecció de pacients i contribuint a una presa de decisions terapèutiques més precisa.
