A manera de relleu generacional i com a repte per a tornar a recuperar l’alcaldia vuit anys després, Javi García va ser proclamat aquest divendres en una assemblea extraordinària pública del PSC al centre cívic Francesc Macià candidat del partit per a les pròximes eleccions municipals de Terrassa del maig de l’any que ve. Ho va ser per unanimitat davant d’unes 200 persones que l’avalaven i rodejat simbòlicament dels exalcaldes socialistes Manuel Royes i Pere Navarro -el també exalcalde Alfredo Vega no hi era perquè estava de viatge- i sense que es pronunciès en cap moment el nom de Jordi Ballart, però present en tots els esperits, com a un altre exbatlle del PSC que els hi va arravatar el lloc quan va tornar com a independent el 2019.
“Sí, jo vull ser alcalde, però no per ser el més popular, sinó per ser el més útil”, va afirmar l’actual regidor García en el seu discurs en una al·lusió directa a Ballart, en el mateix sentit en què tots els altres intervinents s’havien manifestat just abans sobre qui se’n va anar el 2017, va obrir una escletxa al partit local, els ha guanyat dues vegades amb la seva plataforma Tot per Terrassa i, ara, es vol passar pàgina amb una imatge d’unitat, tot i que el seu nom encara sigui tabú. “Jo no seré el que més fotos es faci, però sí vull ser el que més solucions doni als problemes que tenim a la ciutat”, va continuar l’alcaldable del PSC. “Jo no vinc a parlar de mi, el PSC no ve a parlar de si mateix; nosaltres venim a parlar de Terrassa i del que farem per ella”, va sintetitzar en un reconeixement implícit que lluiten contra algú que compta amb un major coneixement per part de la ciutadania (alcalde, anteriorment, entre 2012 i 2017 com a PSC) i que la seva alternativa és com a partit i col·lectiu.
Tenint davant qui va ser alcalde socialista durant 23 anys, Manuel Royes (1979-2022), ara amb 85 anys, García va aprofitar per posar en relleu el seu llegat. “El 1979, el PSC, amb Royes al capdavant, es va trobar una ciutat per fer, per començar des de zero, i va construir ponts per cosir-la”, va recordar. “I avui ens tornen a fer falta ponts, però no de formigó, sinó de cohesió”, va emfatitzar, tot remarcant que “aviat serem, en menys de tres anys, 250.000 habitants”. I, a partir d’aquí, va començar a confrontar els dos projectes com a model: “ciutat ordenada o desordenada; ciutat fusionada o fragmentada; ciutat amb oportunitats o amb desigualtats; una ciutat a una sola velocitat o una ciutat on, segons en quin barri vius, sigui una o una altra”. “I nosaltres volem una sola Terrassa, una ciutat que no deixi ningú enrere”, va enunciar el candidat, en el que ja es confirma com un dels seus lemes de campanya.
La necessitat d’aliances amb els governs català i espanyol
Un altre dels eixos del discurs de l’alcaldable és la terna “ordre, seny i projecte”. “Ordre perquè una ciutat, amb 236.000 habitants que som avui, no es pot governar al dia, sinó amb planificació”, va desenvolupar. “Seny perquè els reptes d’avui demanen responsabilitat, no espectacle”, va etzibar. “I projecte perquè sense una idea de cap a on va Terrassa, qualsevol decisió és un tret a l’aire”, va advertir. Aquest triple eix el va complementar amb la necessitat de “criteri i aliances”. “Criteri per saber cap on anem, i aliances per a fer-ho possible”. En el primer cas, segons ell, es tracta de diferenciar entre “coses que són urgents i d’altres que són importants”. “Un alcalde seriós ha de saber distingir-les”, va reclamar.
Sobre les aliances, va considerar que “quan un alcalde de Terrassa truca a la porta de Barcelona, algú li ha d’obrir; que quan truca a la porta de Madrid, se li ha d’obrir”, va reiterar per posar en relleu que, amb l’única plataforma de Tot per Terrassa, Ballart té més dificultats perquè li facin cas. “Cal un projecte polític sòlid, amb força institucional, i també amb capacitat real d’influència i, això, nosaltres som els únics que ho tenim, amb la Generalitat de Catalunya i amb el govern d’Espanya”, va assegurar, tot deixant clar que ambdós govern són ara socialistes.
Crítica a la utilització de la immigració
En un passatge intermedi, va confrontar també els dos tipus de populismes que assenyala, actualment, en la política municipal. D’una banda, el de l’alcalde. Sobre el primer, critica que “confon l’alcaldia amb un perfil personal” i “creu que publicar un vídeo és resoldre un problema”, qualificant-lo d’un “model ja esgotat”. Del segon, referint-se a l’extrema dreta de Vox, diu que “confon la política amb l’odi i la crispació”. “Aquesta gent no té propostes, té consignes; aquesta gent no tenen projecte de ciutat, tenen una llista de culpables”, va alertar. “I jo els hi vull dir molt clar, per a qui utilitza la immigració com una eina de confrontació, que Terrassa és filla de la immigració i mai serà mare de la xenofòbia”, va remarcar en aquest centre cívic del barri popular de Sant Pere Nord, on ell ha crescut i hi viu, aixecant els aplaudiments dels militants.
En la recta final d’un discurs en aquest cas escrit, per a algú que ens té acostumats als seus discursos improvisats als plens municipals, va voler ser solemne. “Ens hi juguem la Terrassa dels propers anys; la Terrassa dels 250.000 habitants; la Terrassa que ha de ser capital i no un poble gran”, va confrontar com a projecte propi d’algú que, tot just amb 32 anys, afronta una campanya de 13 mesos al davant.
El suport d’Adrián Sánchez i Eva Candela
Com a prolegomen, havia obert el primer secretari del PSC local, Adrián Sánchez. De la mateixa edat, regidor també a l’Ajuntament i que, va explicar, es van conèixer amb García fa més de vint anys en els esplais de barri de Sant Pere Nord. I, en fa setze, van entrar junts a les Joventuts Socialistes de Catalunya. “Avui sortim a guanyar les eleccions!”, va obrir com a consigna de la vetllada Sánchez.
Just després, en el torn per a l’actual cap del grup municipal del PSC, la també diputada al Parlament Eva Candela, en un simbòlic passi de testimoni generacional en el socialisme terrassenc, aquesta no va amagar el seu significat: “vist amb perspectiva, penso que una persona jove, una persona amb força, una persona que desborda il·lusió, és una persona que entén i representa una generació que vol i busca oportunitats a la nostra estimada Terrassa, i això és molt important”. “Tenim el millor candidat per a liderar aquesta ciutat, i un equip de dones i homes preparats per treballar des del minut u”, va animar Candela. “I jo la primera, Javi, al teu costat, aportant tota la meva experiència, tota la meva força i tot el que he pogut aprendre al costat vostre durant tot aquest temps”, va oferir.
La intervenció amb malícia de Navarro
Significativa també va ser la intervenció de Navarro, que el 2012 havia escollit com a relleu Ballart quan es va convertir en el primer secretari del Partit dels Socialistes de Catalunya. La relació actual entre ambdós és nul·la. Navarro va ser molt càustic amb el seu successor, també sense voler citar directament el seu nom. “Javi, jo no vull que guanyis les eleccions!”, va dir l’exalcalde amb un punt de suspens. “Perdó, sí que vull, però no només”, va afegir. “El que hem de fer és guanyar les eleccions per a transformar la ciutat, no per a fer fotos”, va demanar en una altra al·lusió gens amagada a l’actual alcalde.
Si fa no fa, com va fer el primer secretari de la Federació del Vallès Occidental, el diputat al Congrés sabadellenc Paco Aranda, considerant que “algú li ha robat a Terrassa el protagonisme i, aquests últims anys, ha caigut en decadència”. “El motor de Terrassa no pot estar al ralentí mentre la resta de la comarca va com un canyó”, va comparar Aranda del fet que, començant per Sabadell, a diferència de Terrassa, l’alcaldia torni a estar en mas de la socialista Marta Farrés des del 2019. Després de Vega el 2019, després de Candela el 2023, ara és el torn de García el 2027 de desafiar un Ballart a Terrassa que encara no s’ha declarat a la reelecció.
