El programa Sempre Acompanyats de la Fundació ‘la Caixa’ fa 10 anys que treballa per donar respostes a la soledat no desitjada en la gent gran. A Terrassa, aquest projecte, pioner tant pel que fa a l’abordatge de la soledat com pel que fa al model d’intervenció, ha atès a més de 310 persones grans soles, una situació que afecta una de cada cinc persones a Espanya.
En declaracions a l’entitat bancària catalana, Javier Yanguas, gerontòleg, psicòleg i director científic del programa de Gent Gran de la Fundació ‘la Caixa’, manifesta que la soledat “no és una epidèmia ni una malaltia, sinó que és part de la condició humana, un sentiment tan comú com la tristesa o l’alegria”. Tot i això, recalca que “la qüestió és què passa quan aquest sentiment no és desitjat i s’instal·la en la vida quotidiana, quines conseqüències té en el benestar i com es pot abordar”.
Yanguas explica que, eamb el programa Sempre Acompanyats, treballen per superar una idea reduccionista d’aquest sentiment. “La soledat no consisteix només, com s’acostuma a pensar, a no tenir relacions. La soledat té moltes capes: emocionals, relacionals, existencials. I té molt a veure amb la vulnerabilitat, amb les pèrdues i les transicions, que són els seus grans acceleradors”, recalca.
Per la seva banda, Marije Goikoetxea, psicòloga i doctora en Drets Humans a la Universitat de Deusto i col·laboradora del programa de Gent Gran de la Fundació ‘la Caixa’, opina que un dels reptes col·lectius més urgents és “aconseguir que les persones grans deixin de sentir-se una càrrega i entenguin que tenen molt a aportar”. “No és només el patiment d’algunes persones que se senten soles, cosa que ja és per si mateixa important. També hi ha en joc l’“ànima psicològica” del que som en conjunt, la societat que volem ser”, afegeix.
