Tot just fa un any el Sr. Isaac Albert i la Sra. Núria Marin,tinents d’alcalde de l’equip de govern, presentaven els Pressupostos i Ordenances Municipals 2020, als diferents Districtes de la ciutat. Nosaltres, com a representants de l’AVV Barri Segle XX, rebíem la presentació dels mateixos en un Consell Municipal del Districte 3.
Aquells Pressupostos i Ordenances havien estat elaborats i presentats, sense cap tipus d’informació prèvia, ni cap tipus de participació de la ciutadania, senzillament, vam anar a escoltar i rebre la informació i dir alguna cosa puntual. L’explicació que intentava justificar aquell fet, era que no hi havia hagut temps material per a fer-ho d’una altra manera, ja que entre les eleccions i la configuració del nou equip de govern, la elaboració del Pressupost i les Ordenances, s’havien fet amb la màxima celeritat i no permetia cap format participatiu, a més, l’objectiu era tancar-ho abans del dia 31 de desembre, per a ser aplicats ja a principis de l’any 2020.
El mateix Sr. Isaac Albert, va indicar que aquells Pressupostos serien molt dinàmics i permetria anar introduint propostes i esmenes durant l’any 2020, això permetria una certa flexibilitat i facilitar la participació de la ciutadania, sobretot de les entitats. Aquesta explicació no va ser prou justificada, i recordava el vell model dels governs anteriors, on la participació de la ciutadania era totalment inoperant i inexistent, ja que hi havia molt poc interès en promoure cap tipus de participació, sempre el debat de pressupostos i ordenances arribaven a l’entorn del mes de novembre, totalment redactats, i sense cap recull d’esmenes i propostes. També es feia una Audiència Pública per a explicar-los i una presentació amb tot decidit als Consells Municipals de Districte. Per tant, participació nul·la i inexistent. Alguns membres dels governs anteriors explicava, que s’havien intentat fer uns Pressupostos Participatius com a gran experiència, que només van dur-se a terme en dues edicions i que va ser un total fracàs per les poques ganes i disponibilitat dels governs del moment, que no creien en la participació activa de la ciutadania en els afers públics. Només miratges i sensacions, tenir a una ciutadania passiva, que al final va provocar que aquesta ho critiques durament i exigís alternatives al model.
El Sr. Isaac Albert, davant de les queixes en aquell Plenari del Districte 3, va indicar el seu compromís de que aquell format seria la última vegada que es faria, i es buscarien noves fórmules per a garantir uns Pressupostos i Ordenances amb més participació i evitar que aquests arribin ja quasi tancats el mes de novembre. Se li va demanar que el debat i seguiment del Pressupost 2020 s’havia d’iniciar a l’entorn del mes de febrer/març. I comença el debat sobre els criteris dels Pressupost i Ordenances pel 2021, a l’entorn del mes de maig/juny. En aquest sentit es va comprometre a activar-ho. Volem recordar com es va omplir la boca en el seu discurs de la voluntat i necessitat de la participació de la ciutadania, i com el nou govern això ho volia canviar i millorar.
Doncs tot això explicat, no ha succeït, és més, ens tornem a trobar amb el mateix format, ni un canvi del model. No s’ha fet ni una reunió prèvia durant l’any. Ara es presenten els Pressupostos i Ordenances en Audiències Públiques merament informatives, i el mateix passa amb la convocatòria dels Consells Municipals de Districte, que ja serà a principis de desembre, per a tornar a merament informar, explicar i recollir algun comentari puntual. I aquesta segona vegada, que dirà dels seus compromisos el Sr. Isaac Albert? Quina excusa donarà? Ara ja no serà per un problema de posar en marxa el nou govern, oi? Què serà, la pandèmia? Això no serveix com a excusa, ja que per a permetre participar i buscar mecanismes adients i solucions, tot és possible.
Continuar aplicant un model fracassat aplicat per a uns governs que mai van tractar a la ciutadania com a adulta, i que no creien en la participació de la mateixa, que utilitzaven tot tipus de mecanismes passius, d’escalfar cadires sense anar enlloc. I que vull recordar que el mateix Sr. Isaac Albert i el seu grup, ho criticaven i demanaven solucions i canvis. Anar fen discursos de paper, per acabar copiant i aplicant un model caduc, que a més com ja feia el PsoE-Psc, que utilitzava el format de l’Audiència Pública, que res tenia a veure amb allò que reclamàvem les entitats ciutadanes, que havia de servir per a promoure els grans debats de ciutat sobre els problemes existents. I que al final utilitzava d’una forma perversa i retorçada només pel lluïment personal dels regidors del govern, en el seu dia de glòria, on l’Audiència Pública només es feia pel tema dels Pressupostos.
Durant l’any, cap debat, cap Audiència Pública, res… Aquests seran els segons pressupostos i ordenances de l’actual equip de govern. Aquell que va generar certes il·lusions i esperances de canvis en les formes i en els continguts, sortint d’un model de gestió d’anteriors governs atomitzats, sense criteris, ni iniciatives i poc interessats pels canvis i la participació que la volien ben lluny, només interessava la cadira i el sou. On el discurs de amb la ciutadania ho farem, per tant, les eines participatives havien de ser un dels grans objectius. Per desgràcia, continuem on estàvem, hem avançat molt poc, per no dir gens. Paraules, i més paraules, i no sortim de la rotllana, i anem perden oportunitats.
El Sr. Isaac Albert i d’altres membres de l’equip de govern, haurien de deixar de tenir una memòria de peix, i recordar les paraules i compromisos assumits com a mínim en el tema dels Pressupostos i Ordenances, on encara ressonen les seves paraules, que com veiem eren buides de contingut. Una pena, i una nova oportunitat perduda, cap canvi, i la participació de la ciutadania segueix estant en la llunyania. No hi ha model participatiu, no hi ha interès en que la ciutadania hi sigui, és un destorb. I com passa sempre, no és el mateix quan un està a l’oposició i quan governa, llavors anem canviant de criteri sense rumb. Alguns pensen, que la informació és la participació, no entenen que el que es demana, és coresponsabilitat i compromís, decisions compartides. Salvador Pérez Riera
