Us heu preguntat mai qui va ser el primer egarenc? Si més no, quin va ser el primer a viure en les terres que després serien Terrassa? Mai tindrem una resposta. Tanmateix, sí que sabem com es deia l’egarenc més antic que coneixem.
Un nom que ens pot sonar a xinès, polonès, eslovac o qualsevol altre idioma no romànic
Un nom que ens pot sonar a xinès, polonès, eslovac, rus o qualsevol altre idioma no romànic. Ara, en aquest 2021 som més de Nil, Pau, Pol, Arnau, Jan, Marc, Àlex, Roger, Aleix, Max… Alguns que havien estat oblidats durant segles s’han anat recuperant. Podem afegir Berenguer, Bernat, Guillem, Ponç…
En un llibre que va publicar l’Ajuntament de Terrassa podem llegir: “L’egarenc més antic que coneixem és un cert Talskubilos, el qual va deixar el seu nom escrit en escriptura ibèrica al fons d’un plat de ceràmica que s’ha datat al voltant del segle I aC!”. Podem deduir per quina raó trobem la rúbrica. Els experts ens diuen que segurament reafirmava la propietat: aquell plat de ceràmica era seu. I tenim identificats tres noms més, Lakue, Ekuba i Balka. Una traducció possible de Talskubilos podria ser: el de l’espasa rodona.
Un altre nom d’un presumpte origen iber és Marc Licini Neitinbeles, que va viure aquí entre els segles I aC i 2dC.
Ibers a l’istme de Sant Pere
Es constata la presència definitiva i continuada d’un poblat ibèric a l’istme de Sant Per a partir del segle V aC, i el geògraf Claudi Ptolomeu (90-168) parla del poblat d’Ègosa, que podria correspondre a aquest poblat ibèric. S’han localitzat restes d’una casa, fogars, una fossa, sitges d’emmagatzematge i material ceràmic d’importació. A partir del segle II aC s’inicia la romanització i l’espai va assolir la municipalitat amb l’emperador Flavi Vespasià (69-79), sota el nom de Municipium Flavium d’Ègara.
