Tot i que no s’inclouen la resta de pàrquings municipals d’Egarvia, des del passat 11 de setembre és possible seguir des d’una pàgina web particular en temps real l’ocupació dels cèntrics pàrquings Plaça Vella i Mercat-Ajuntament del concessionari privat Saba, els més propers al futur del portal de Sant Roc que es refà, en ple debat sobre la seva idoneïtat i la transformació d’aquest espai en un refugi climàtic amb arbres en superfície. L’enginyer de dades Marc Gàllego ha posat en marxa aquesta pàgina sota el títol Cal un altre pàrquing al centre?, que ofereix en directe les entrades i sortides d’aquests dos aparcaments, i també el tercer de Saba de la plaça del Doctor Robert, davant de l’hospital de MútuaTerrassa.
No es disposa de dades obertes dels altres sis pàrquings municipals, al contrari de Saba que les actualitza a la seva web, però aquests altres dos més cèntrics revelen que, durant els trenta primers dies de funcionament de la web fins al 10 d’octubre, les places lliures mai han baixat de 33 sobre un total de 534. I, fins i tot, hi ha hagut un dia, diumenge 13 de setembre, en què no van baixar de 379.
La jornada que l’ocupació va ser major va ser la de divendres, 2 d’octubre, amb aquest mínim de 33 places lliures que l’autor s’explica per la previsió de pluges que hi havia. Si no, el ritme és bastant semblant entre ambdós pàrquings, amb una afluència més elevada entre dilluns i divendres, amb puntes al migdia, i una caiguda a partir de les set de la tarda i fins a les vuit del matí de l’endemà. Dissabtes, al del Mercat hi ha una ocupació més gran entre les deu del matí i la una del migdia i, al de la plaça Vella, entre les cinc i les vuit de la tarda. Diumenges, només al de la plaça Vella hi ha més moviment entre les cinc i les nou, però sense arribar de mitjana al cinquanta per cent.
Mobilitat laboral entre setmana i caiguda dissabte i diumenge
Aquestes mitjanes es poden observar en la segona pàgina de la web, que es distribueix en quadres de colors per dies de la setmana i franges horàries, amb un groc que es va convertint en vermell cada cop més intents quan l’ocupació és major. Així, en el primer mes de comptatge el moment més àlgid es concentra al pàrquing del Mercat dijous, de 11h a 12h, amb una mitjana del 83,6%. En el cas del de la plaça Vella, en aquest mateix dia i franja horària, és del 82,1%. El primer disposa d’una capacitat de 237 places i, el segon, de 297.
A l’altre extrem, l’ocupació més baixa al del Mercat és diumenge, entre 2h i 3h i entre 5h a 6h, amb només un 17,8%, mentre que al de la plaça Vella quan hi ha menys vehicles és dissabte, de 8h a 9h, amb el 25,1%.
“Tot apunta que la major part de la mobilitat que hi ha és mobilitat obligada, gent que va a treballar al centre de Terrassa”, dedueix Gàllego, que viu al carrer del Vall, a tocar del portal de Sant Roc, i, professionalment, treballa en un projecte de recerca dels hospitals Clínic i Sant Joan de Déu barcelonins. “Una mica això em ve a dir que el nou pàrquing no serà tampoc una meravella, com alguns comerciants pensen, perquè la gent vingui a comprar al centre”, interpreta en una línia propera a l’entitat ecologista BiTer, que s’oposa al pàrquing al Portal i, al passat ple de setembre, va aconseguir que l’oposició votés a favor de la seva proposta de bosc urbà, en contra de la posició de l’equip de govern municipal perquè, tècnicament, és incompatible amb el pàrquing soterrani.
“Els dos pàrquings estan molt a prop, i quasi sempre tenen places”, reitera Gàllego, que posa un llindar de només 25 places lliures entre ambdós com a moment crític perquè “no faci mandra entrar en un pàrquing a trobar l’última plaça”. Llindar que, per l’instant, encara no s’ha registrat en aquest seguiment en temps real i que no té en compte les places reservades per a abonats. L’autor de la web explica, en tot cas, que els panells electrònics distribuïts a les entrades del centre indicant les places lliures “coincideixen amb les dades que comunica Saba”.
“Ambdós pàrquings tenen comportaments molt similars, depèn dels dies guanya un o guanya l’altre”, compara. “Sí que em consta que hi ha hagut algun dia, en una ballada de sardanes (Aplec Sardanista de Terrassa, el 19 de setembre), que el pàrquing de la plaça Vella es va omplir, però en el del Mercat encara quedaven moltes places lliures”, remarca. “Sempre hi ha més de cent places agregades entre els dos aparcaments”, comenta de dissabte.
La major ocupació del pàrquing del Doctor Robert, davant Mútua
Si aquesta comparació es fa amb el pàrquing de la plaça del Doctor Robert, “aquest guanya sempre”, subratlla Gàllego. “En percentatge, és el que està més ple perquè està molt vinculat a l’activitat de la Mútua”, assenyala. Els caps de setmana i de matinada, pot baixar del 16% d’ocupació, però entre setmana al matí pot superar el 92%.
Un altre pàrquing proper al portal de Sant Roc, entre la dotzena que hi al centre de la ciutat, és el de la plaça del Progrés, amb 303 places, però del que no es disposen dades públiques. “L’Ajuntament sí que ha de tenir una infraestructura que els permet saber aquesta informació, però no la comparteixen a través d’internet i, simplement, està connectada a les pantalles electròniques”, lamenta Gállego. “El dubte és si aquestes dades les emmagatzemen”, es pregunta l’autor de la web, que ha demanat formalment a l’Ajuntament les dades d’ocupació històrica. Que també es desconeixen de Saba.
Un altre dels elements a estudiar en la mobilitat dels carrers més cèntrics és l’ocupació de la zona blava de pagament. “L’aplicació Blinkay permet fer exportacions de dades obertes”, recorda Gàllego del sistema que utilitza l’Ajuntament. “Tenint la tecnologia, tenint les dades, es podria fer una anàlisi molt més rigorosa i, inclús, saber les durades dels estacionaments de mitjana de totes aquestes zones blaves”, assegura.
Sistemes digitals per facilitar els desplaçaments
“Tinc poques dades per fer una anàlisi de demanda concloent”, considera l’autor de la web que acaba de complir el mes. “Però sí que tinc en compte altres factors, no tan objectius potser, del que la gent va respondre a la pròpia enquesta de demanda de l’Ajuntament i és que la majoria havia vingut a peu al centre”, destaca. “En general, la gent no té ganes d’agafar el cotxe per anar al centre de la seva ciutat i l’Ajuntament hauria de pensar en maneres de desplaçar-se que fossin més netes i àgils”, contraposa.
En aquest sentit, Gàllego afirma que “seria més barat obrir totes aquestes dades d’ocupació i permetre crear solucions digitals, indicant en temps real l’ocupació dels pàrquings o, per exemple, visualitzant també en temps real la ubicació dels autobusos, com tenen els Ferrocarrils de la Generalitat”, proposa. “Diria que, tot això, és molt més barat i molt més útil que un pàrquing més”, sentencia de les primeres conclusions de la seva web, que diu que ha posat en marxa amb un pla gratuït i que, en cas de tenir de cop i volta molts usuaris, acabaria representant només “un petit cost d’infraestructura de computació”.
El projecte del nou pàrquing de portal de Sant Roc està pressupostat en 12,56 milions d’euros (10,9 milions sense IVA) i preveu refer completament l’anterior pàrquing dels anys setanta, que es va haver de tancar el 2019 per perill d’esfondrament. Vuit anys després, està previst que les obres comencin a principis del 2027 per acabar-se a l’estiu del 2029, simultàniament amb la reurbanització de la superfície, per donar cabuda en tres plantes subterrànies a un total de 214 vehicles. Les entitats ecologistes ADENC i BiTer acaben d’interposar un recurs contenciós administratiu perquè no es faci i s’aturi mentre el jutge decideix.
