Ciutadans i l’Associació de Promoció del Transport Públic (PTP) són la cara i la creu en el debat de la B-40. Al llarg d’aquests dies, han estat molts els partits polítics i entitats que han volgut deixar clara la seva posició respecte al perllongament de la Ronda Nord entre Terrassa i Sabadell. L’estira-i-arronsa entre ERC i PSC en les negociacions dels pressupostos catalans per al 2023 ha posat aquesta infraestructura en el centre de debat, on la darrera notícia ha estat que els republicans han cedit davant la pressió dels socialistes i han acceptat incloure l’execució d’aquest tram en una partida de Territori per aquest any.
“Avui celebrem que, per fi, el govern de la Generalitat de Catalunya hagi decidit finalitzar la ronda nord que connectarà Terrassa amb Sabadell”, ha declarat Joan Garcia, diputat al Parlament i alcaldable a Sabadell, que ha afegit que “és vergonyós que una via tan important per connectar el teixit comercial de les dues principals ciutats del Vallès hagi hagut d’esperar per culpa dels capritxos personals d’Esquerra”.
Per la seva banda, la candidata a l’alcaldia de Terrassa, Isabel Martínez, ha lamentat que “el PSC no hagi pressionat abans per a forçar la construcció d’una infraestructura clau pels veïns i teixit econòmic del Vallès Occidental”. “Els ciutadans han esperat massa, ja fa anys que podríem gaudir d’aquesta via i si no ho hem pogut fer ha estat pels interessos partidistes d’Esquerra”, ha sentenciat.
Alternatives en transport públic
Una de les entitats que es troba a les antípodes de Ciutadans i que també ha dit la seva és la PTP. La Plataforma ha contradit els suposats avantatges d’una ampliació de la xarxa viària, i ha recordat que el Quart Cinturó forma part “d’una cultura desarrollista, desenvolupada arreu del món als anys 60, 70 i 80, però demostrada com a ja obsoleta a partir dels 90”. L’entitat ja es va oposar a la inclusió d’aquesta via en les al·legacions al Pla Especial de Mobilitat del Vallès que va presentar el 2018, i ara ho reiteren.
Consideren que hi ha alternatives de transport públic amb les quals invertir amb propostes que s’han presentat i que continuen al calaix. Per exemple, la construcció dels intercanviadors entre el Metro del Vallès de FGC i la línia R8 a Sant Cugat del Vallès i Rubí, que permetria millorar la mobilitat interna del Baix Llobregat Nord, el Vallès Oriental i el Vallès Occidental (el MITMA ja va traspassar les competències d’execució de l’obra a la Generalitat), i la futura connexió també de l’R8 amb l’R4 i l’R3.
També la conversió de l’N-150, que uneix Montcada i Reixac, Ripollet, Cerdanyola del Vallès, Barberà del Vallès, Sabadell i Terrassa, en un eix de prioritat per a l’autobús, la bicicleta i el vianant, amb una línia d’alta freqüència i prestacions (estil BRT), permetria donar una alternativa al transport metropolità dins del Vallès, donant una alternativa al vehicle privat per aquells barris amb desplaçaments massa allunyats, en origen o en destí, del servei de Rodaliess
