El dia 18 de febrer la Conselleria d’Educació va anunciar que no tancaria dues línies de P3 a les escoles França i Abat Marcet, després d’haver-ho anunciat la setmana anterior de manera inesperada. Aquell anunci es va produir la mateixa setmana en què el conseller Bargalló va acudir a Terrassa a comunicar la determinació de la Conselleria de dur a terme l’Institut Escola Sala i Badrinas -cal dir que el mateix Ajuntament es comprometia a posar 300.000 euros per a la licitació, adjudicació i contractació del projecte-. Al marge de les formes (dolentes) en què s’ha emportat aquest assumpte, cal explicar alguna cosa sobre el que està passant a Terrassa.

Terrassa no deixa de rebre població exògena. Les projeccions demogràfiques municipals diuen que, en 2025 Terrassa podria arribar a 240.000 habitants. És igual que, al final, siguin menys d’aquesta xifra, la veritat és que la ciutat continua guanyant població i que aquesta marea humana ve a la nostra ciutat expulsada d’altres municipis on el preu de l’habitatge és inassumible per a moltes famílies.

La situació descrita suposa una pressió sobre els serveis públics, en particular sobre l’educació. Més dades: en el període comprès entre 4/12/19 i el 15/1/20 Terrassa va rebre 80 nous alumnes de primària i 32 de secundària: en 43 dies van arribar 112 alumnes! Aquesta situació va arrencar a l’octubre i des de llavors no ha parat. Els centres educatius de Terrassa es troben sotmesos a una enorme pressió a l’hora de planificar, sobretot perquè la matrícula viva impedeix que hi hagi un escenari estable. La ràtio d’alumnes per aula s’incrementa i al final cal escolaritzar als alumnes com sigui.

És cert, i no ho negarem, que la matriculació en P3 ha caigut molt en aquest curs, cosa que hauria de fer-nos reflexionar sobre l’evolució demogràfica de la nostra societat: sense nens no hi ha escola ni futur, però tancar línies en centres que cada mes reben alumnes no sembla una solució encertada. Em resulta estrany que, sent l’àrea d’educació de l’Ajuntament una àrea on l’equip tècnic anterior ha estat, literalment, laminat per a donar acomodament a persones defenestrades de la Diputació, sigui en qualitat d’assessors o directors; ningú d’aquesta àrea hagi estat capaç d’informar la Conselleria de quina és la situació de la matrícula viva a Terrassa. O tenen por d’enfrontar-se a la Conselleria per allò de no perdre la cadira, o potser no són tan experts com pretenen.

La matrícula viva és una variable que s’afegeix a un problema sistemàtic a Terrassa: la segregació escolar. I la pregunta que ens fem és: Com es reparteixen els alumnes de matrícula viva? De quina manera s’analitza la situació d’aquests alumnes per a determinar quants d’ells són alumnes de necessitats educatives especials? La matrícula viva i els col·legis amb moltes places lliures formen un còctel perillós: aquests alumnes de matrícula viva, que cal escolaritzar com sigui, acaben aterrant en centres amb moltes places lliures. El resultat: centres amb alumnes no adequadament redistribuïts que paguen el preu de disposar de massa places lliures i cronifiquen la segregació escolar.

L’única manera de fer front a aquest efecte de la matrícula viva sobre les escoles és mitjançant la detecció i diagnòstic dels alumnes. Si els alumnes no són detectats (pels serveis socials o pels centres educatius) i oficialment diagnosticats pels EAP com a alumnes de necessitats educatives especials, no seran distribuïts de manera equitativa entre escoles. I el problema de la segregació seguirà sense resoldre’s. A Terrassa no s’està fent una detecció i unes diagnosis adequades dels alumnes de necessitats educatives especials. Els EAP no funcionen com deurien, segurament per falta de personal. I els alumnes de matrícula viva continuen arribant. Si la solució de la Conselleria a la seva inacció és el decret d’admissió d’alumnes, llavors haurem de concloure que el Sr. Bargalló ha tirat la tovallola.

Des de Cs continuarem treballant per a acabar amb la segregació escolar, però no mitjançant solucions “per decret”, sinó mitjançant el diàleg amb tots els membres de la comunitat educativa. I continuarem fent costat als centres educatius i a les AMPAs, que diàriament es troben amb alumnes sobrevinguts als quals atendre.

David Aguinaga

Regidor del GM de Cs a l’Ajuntament de Terrassa

Nou comentari