L’Ajuntament de Terrassa està negociant amb el propietari del bloc de pisos buit del carrer de Calaf de Les Arenes, la pública Sareb, i que està ocupat des d’aquest dimecres per part del Moviment per l’Habitatge de Terrassa, perquè es puguin destinar a lloguer social per a la Mesa d’Emergència, segons ha pogut saber MónTerrassa de fonts de la regidoria d’Habitatge. Aquestes negociacions, que ja existien abans de l’ocupació i que s’estenen al departament d’Habitatge de la Generalitat, s’han accelerat després de l’ocupació, que es manté també per la intermediació de l’Ajuntament que ha evitat que els activistes fossin desallotjats. Aquest dijous al matí, aquest digital ha pogut parlar amb un dels grups que fa guàrdia davant de la porta d’aquest immoble de 17 vivendes, que fa quinze anys que està buit després de la fallida de la immobiliària.
“El bloc ocupat ara està en molt mal estat i hi ha un percentatge molt elevat sense cèdula d’habitabilitat”, han manifestat aquestes fonts sobre els pisos del carrer de Calaf, que de fet formen part d’una mateixa construcció amb dos altres blocs, que ja es van ocupar fa uns anys i pels quals s’entra des del carrer de Falset. “Com a Ajuntament, no podem fer lloguer perquè hi ha una via judicial, però els volem per la Mesa d’Emergència de persones que s’ha certificat que han estat desnonades“, afegeixen sobre el cas dels pisos ocupats des de fa més temps i pels quals es negocia cas per cas i aquest altre bloc sencer ocupat les últimes hores pels activistes coincidint amb la vaga general per l’habitatge i el poder adquisitiu d’aquest dimecres.
Les negociacions amb la Sareb (Societat de Gestió d’Actius Procedents de la Reestructuració Bancària) ja s’estaven fent, però aquests responsables municipals reconeixen que són molt lentes i, ara, més amb l’entrada en joc de la Casa 47, dependent del ministeri de Vivenda i que gestiona el parc públic d’habitatge a nivell estatal. L’acció de la plataforma terrassenca, semblant a la que es va produir la setmana passada en un altre bloc de pisos buits de la Sareb a Manresa que el seu ajuntament va acabar comprant, de moment es manté sense actuació policial. Dimecres a la nit, hi havia fins a vuit furgonetes dels Mossos d’Esquadra a punt d’actuar, però el departament d’Interior va aturar l’ordre.
La regularització en els altres dos blocs ocupats
En aquests altres dos blocs ja ocupats, el procés de regularització es va fent progressivament, encara que l’Ajuntament no accepta totes les famílies si aquestes no es troben realment en situació de vulnerabilitat i no compleixin les regles de convivència. A canvi, Endesa ha proporcionat una connexió legal d’electricitat a l’espera de la regularització definitiva. Segons les fonts municipals, l’Ajuntament disposa de més informació sobre quins pisos de la Sareb a tota la ciutat estan en mal estat i quins s’estan ocupant i de quina manera, perquè s’obren expedients quan és una acció purament especulativa.
La plataforma calcula que actualment són 813 els pisos de la Sareb buits a Terrassa i la regidoria d’Habitatge situa en més de 500 els pisos comprats des de fa una desena d’anys per a la Mesa d’Emergència, més de la meitat dels quals procedents de l’organisme estatal. La regidoria adverteix del perill que suposa mantenir aquestes vivendes buides perquè es deterioren i donen peu a ocupacions no coordinades. Per això, també alerten que s’utilitzarà la via legal si continuen en aquesta situació.
El testimoni de tres noies de l’ocupació a l’immoble del carrer Calaf
Des d’una acció de base com és l’ocupació aquest dimecres d’aquest bloc del carrer Calaf, a sota de la carretera de Castellar i al marge dret de la riera de Les Arenes, els activistes recorden que la Sareb es va quedar amb aquests immobles a finals del 2016 després del concurs de creditors de la immobiliària i, al cap de deu anys, tenen obligació de vendre’ls.
“La Sareb ho ha de vendre perquè no la penalitzin i segurament s’agafi a pròrrogues i buits legals per intentar no vendre, perquè no podrà vendre tot allò que té”, ens explica una noia del grup d’una quinzena de joves que fan guàrdia aquest matí plujós de dijous al xamfrà on han col·locat les pancartes sobre la porta que dona accés als pisos i que havien forçat el dia anterior. “Han estat especulant durant molts anys i, ara, estan en un ús que no és per entrar-hi a viure i necessita d’una inversió”, critica. “I és molt difícil que els venguin a algú que no sigui un fons voltor i els diners públics que vam pagar pels bancs no aniran reconduïts cap a la ciutadania, sinó cap a aquests fons voltor, grans immobiliàries i reals states, que seguiran excloent a la població”, relata d’aquest cicle que va començar amb l’esclat de la bombolla immobiliària a partir del 2008.
No és estrany que, per això, a la pancarta que van penjar a la façana dimecres es llegeixi Omplim de vida blocs buits. La Sareb és nostra, amb l’afegit de Ni gent sense casa, ni cases sense gent. “La nostra idea és que aquest bloc serveixi per acollir famílies que estan en risc d’exclusió i per fer un bloc combatiu, organitzat, amb les veïnes”, donen com alternativa en la línia de regidoria d’Habitatge, amb qui estan en contacte. “I que es faci amb un lloguer social de 500 euros; fins llavors continuarem ocupant com a eina de resistència per aconseguir que aquest lloguer sigui realment una cosa assequible per tothom”, assegura aquesta jove.
Una plataforma que agrupa diferents moviments
Van ser unes 300 persones les que van intervenir en l’ocupació i un centenar que es comprometen a mantenir-se en relleus per continuar la seva acció. Estan organitzats sota la plataforma Moviment per l’Habitatge de Terrassa, que agrupa el Sindicat de Llogateres, PAH (Plataforma d’Afectats per la Hipoteca), Assemblea d’Okupes, Docents 082 i Somos Barrio, d’on el Sindicat de Llogateres és qui encapçala les negociacions per la seva major experiència en el tema.
El grup d’aquest matí està format majoritàriament per membres de l’Assemblea d’Okupes que també, en aquesta ocasió, varien la seva estratègia. “L’Assemblea d’Okupes de Terrassa, a part dels centres socials, també s’havia mobilitzat per vivenda des de l’any 1996, però potser eren més aviat eren cases”, recorda una altra noia que està fent guàrdia. “A nivell de blocs de pisos, per les famílies vulnerables, no tant des del moviment okupa més polititzat, potser només n’havíem fet dos o tres”, recorda d’aquestes últimes dècades i d’una acció com actual que és la de major envergadura en la qual han participat.
L’ambient entre elles es força optimista sobre l’objectiu que s’han proposat ara. A més, destaquen la bona relació amb les famílies dels altres pisos ocupats. “Estem construïm una xarxa comunitària i podem fer una lluita des de baix, organitzada, de barri”, fan valdre. “Hem fet un teixit associatiu molt fort, que també fa connexió amb altres punts de Catalunya i amb altres experiències”, destaquen, tot revelant que aquests dies han estat en contacte amb els grups que van actuar a Manresa. “Això és un punt molt important per confiar que aquest bloc es mantindrà durant bastant temps i serà un projecte que tirarà cap endavant perquè a la Sareb també li interessa”, assegura la primera noia amb la qual parlàvem. “Sempre que hi hagi suport des de fora, crec que és imprescindible”, precisa, no obstant, una tercera.
