MónTerrassa
LaFACT reorienta cap al procés mecànic la seva formació per a discapacitats

“Em valoro a mi mateixa i faig coses diferents de les d’abans”, explica la Cristina Quiñones. “Totes les coses noves, em costen, però una vegada ja tinc la informació les aprenc molt ràpid”, se satisfà el Joan Fernández. “Ara estic atent a la feina i més concentrat”, revela l’Eduard Pareja. Aquests tres són treballadors de la fundació LaFACT social de Terrassa, que forma i dona feina a discapacitats intel·lectuals i que, l’any passat, va decidir reorientar els seus treballadors cap a feines de muntatge mecànic i electrònic perquè ha detectat que les empreses del Vallès Occidental ara tornen a necessitar aquesta mena de mà d’obra. En total, han estat una trentena i l’objectiu el 2026 és que se n’hi ajuntin més amb nous cursos i que les mateixes empreses els hi facin directament un contracte.

“A banda d’oferir llocs de feina a la ciutat de Terrassa en el sector dels serveis des de fa molts anys, també hi ha un repunt de tota la necessitat en el mercat industrial d’oferir llocs de feina a persones i empleats de base que estiguin en cadenes de muntatge”, ha explicat la directora de LaFACT en l’àrea d’inclusió, Montserrat Lao, acompanyada d’aquests tres treballadors a la seu social del carrer de les Voluntàries Olímpiques. També hi eren presents la directora de zona del Vallès Occidental del BBVA, Núria Labrador, que és el banc que dona suport a la fundació, i la preparadora laboral Marta Torrente, que s’ha cuidat de seguir els treballadors en aquest reciclatge.

Una mostra dels processos de muntatge en què s’han format l’últim any una trentena de treballadors de LaFACT social de Terrassa | Vicenç Batalla

“Veiem que a les indústries del Vallès Occidental, realment, hi ha un nínxol de mercat bastant important”, ha reiterat la responsable de l’àrea inclusiva de la fundació. “Potser perquè fa deu, quinze anys, aquestes empreses es van deslocalitzar, però moltes d’elles tornen a recuperar el mercat propi”, destaca Lao d’aquesta marxa enrere després d’haver anat a altres països. “Tant si es treballa dintre de les seves pròpies instal·lacions com si la feina s’externalitza a les de la LaFACT, aquest és un sector per a nosaltres en creixement i, per tant, una oportunitat molt important de continuar donant feina a persones amb discapacitat”, posa en relleu remarcant la tasca d’aprenentatge en continu de la fundació.

200 treballadors a la LaFACT i 130 inserits en empreses

Des d’aquesta, s’acompanyen 600 persones amb discapacitat intel·lectual, de les quals 200 són treballadores a la mateixa LaFACT. Mentre que 130 estan inserides en empreses ordinàries de la comarca. “Algunes d’aquestes persones treballadores porten en el mercat potser 30 anys i el nostre objectiu és que puguem allargar la seva vida laboral”, desitja aquesta responsable de la fundació, tot alertant dels riscos “d’expulsió del mercat”, si no es produeix aquest reciclatge.

Fins ara, una part important d’aquests treballadors han estat realitzant tasques en jardineria, neteja o manipulats. Uns sectors, en tot cas, que no s’abandonen. Però després de la reorientació el 2025, aquest 2026 la fundació vol “consolidar aquesta plantilla i, fins i tot, créixer en persones que s’estan incorporant”, es marca Lao. “Sobretot, hem d’aconseguir que el teixit empresarial confiï en les persones amb discapacitat, que vegi realment que hi ha un talent, que hi ha una capacitat d’aprenentatge al llarg de la vida i que els contractes no només siguin per a les persones treballadores que poden desenvolupar la seva carrera professional a LaFACT, sinó també a les empreses”, es fixa com a fita.

Eduardo Pareja, Marta Torrente, Montserrat Lao, Núria Labrador, Joan Fernández i Cristina Quiñones a la LaFACT social de Terrassa | Vicenç Batalla

“Viure en societat i aprendre coses noves, sentir-nos millors i guanyar en confiança i autoestima”, ha sintetitzat, per la seva part, Labrador del motiu pel qual el BBVA dona suport a aquesta activitat social. “És un orgull local, com a veïna que soc de Terrassa, la feina que fa la fundació”, ha fet saber. En el seu cas, la preparadora laboral Marta Torrente ha detallat breument la metodologia d’aprenentatge d’aquesta reorientació, a partir d’una mostra d’indicadors verbals i visuals per, després, anar avançant en l’exercici de la comprensió més abstracta. “Perquè la persona aprengui qualsevol tipus de muntatge i guanyi en confiança i seguretat”, ha resumit Torrente.

Abans de fer una demostració pública d’aquest aprenentatge en muntatges mecànics i elèctrics, els tres protagonismes de la presentació han continuat explicant el canvi que els hi ha suposat. “Aquestes coses, ara, són coses més de pensar”, ha manifestat la Cristina. “Que sigui una feina més moderna em fa gaudir més, amb coses més complicades”, ha valorat el Joan. “El que m’agradaria afegir és que això vol dir que hi ha feina”, ha considerat com a fet important l’Eduardo.

Nou comentari

Comparteix

Icona de pantalla completa