El Vapor Albinyana vol reconvertir-se en una gran illa verda i de vianants que doni continuïtat al projecte que s’ha iniciat al Centre històric. Aquesta setmana s’ha presentat en una reunió veïnal el Pla Director dels Entorns del Vapor Albinyana, un document que contempla les aportacions fetes per entitats i particulars -a través d’una extensa enquesta- amb l’objectiu de “redefinir l’espai, garantir una mobilitat més sostenible i posar en valor el patrimoni industrial de la nostra ciutat”, com ha assegurat l’alcalde Jordi Ballart.
Estem parlant d’una zona de 49 hectàrees, aproximadament, que comprèn la part nord del Centre, que podríem delimitar entre l’estació de Renfe al nord, l’antiga riera del Palau a l’oest, el torrent de Vallparadís a l’est i la Rasa al sud. El Vapor Albinyana és un conjunt fabril d’edificis protegits com a bé d’interès local, i com s’ha subratllat “forma part de la identitat del barri i per això cal preservar-lo i mantenir-lo actiu”. Iniciatives com el Districte 0 han ajudat a revitalitzar unes grans naus que havien quedat abandonades, omplint-les d’activitat econòmica, i amb un valor social i cultural indubtable.
Eixos d’estudi i millora
Ara però es vol anar més enllà, i per això ha nascut el Pla -que compta amb la col·laboració de la Diputació de Barcelona, dins del programa Agenda 2030-, amb el qual es vol donar un nou impuls al barri i adequar-lo a les necessitats que els veïns, entitats i empreses han manifestat. Versa sobre tres eixos:
- Una dimensió física i ambiental, on s’hi embolcalla l’interès en la protecció i rehabilitació d’elements arquitectònics valuosos, l’increment de zones verdes i espais segurs o la pacificació de diferents àrees urbanes, convertint-les en àrees de vianants.
- Una dimensió social, amb el reconeixement d’iniciatives veïnals noves i existents, i la priorització del transport públic en els desplaçaments urbans.
- Una dimensió econòmica, on es prioritza conservar el caràcter productiu amb models d’innovació urbana; el foment dels espais privats infrautilitzats per encabir activitats professionals, comercials o industrials; i l’ampliació de l’oferta turística.
Un dels objectius principals passa per ampliar les zones verdes existents al barri, que es consideren escasses i de mala qualitat intergeneracional. Només ocupen un 8% de l’àmbit territorial, tot i que es podria ampliar si hi comptabilitzéssim part del Parc de Vallparadís, a tocar de la part est. Tanmateix, l’estudi de diagnosi ressalta que “en cap cas pot considerar-se suficient per donar resposta a les necessitats de verd social i ambiental del barri”. A més, es destaca la barrera topogràfica que suposa el passeig 22 de juliol i un gran passeig poc amable i aprofitat. Els veïns volen espais on es puguin compatibilitzar les tasques de cura i una barreja de funcions com jugar, comprar, fer vida social.
Més satisfactòria és la vessant d’equipaments, on la reutilització d’algunes antigues fàbriques ha aportat serveis com el MNACTEC, la Biblioteca Central, o les oficines tècniques municipals, a més de centres educatius i casals d’avis. A l’enquesta es valora positivament el patrimoni industrial que dona identitat al barri, i les cases unifamiliars, que són d’escala humana. Consideren que són equipaments atractors i generadors de vida al barri i que alimenten el dia a dia i el flux de persones.
Quant a la mobilitat, el Pla ressalta que malgrat les estratègies tàctiques per caminar cap a la pacificació, com l’eliminació de places d’aparcament o pintant part de la calçada com a espai per a vianants, les voreres continuen sent massa estretes i incòmodes, sense arbrat ni mobiliari urbà; i on els vehicles mantenen la seva hegemonia. També s’assenyala la disparitat d’amplades de les illes residencials i que malgrat que tots els carrers interiors disposen d’un sol sentit de circulació, aquesta pot resultar desordenada i poc clara. Finalment, pel que fa al transport públic, la proximitat de l’estació del Nord i de la Rambla d’Ègara, llocs de pas de la majoria de línies d’autobús, el fan estar ben connectat i suficientment servit.
És en aquest darrer punt on els veïns han reclamat amb més insistència un canvi. I és que malgrat que prefereixen anar a peu o amb bicicleta, subratllen en l’enquesta realitzada que no se se senten prou segurs per fer-ho sempre, especialment de nit. Critiquen el baix confort de l’espai públic i la poca visibilitat. I és en aquí on el Pla Director espera fer major incidència.
Conclusions de la diagnosi
El Pla Director de tota la informació recollida n’extreu diverses conclusions que han de servir per confeccionar el futur de l’entorn del Vapor Albinyana. Aquestes conclusions són compartides per l’equip tècnic municipal i de la Diputació que ha anat fent el seguiment d’aquest treball, i s’han exposat als veïns perquè les coneguin i aportin els seus matisos. A continuació en fem una breu descripció, però tota la informació es pot trobar ampliada clicant aquí.
A. Posar en valor la identitat i la forma urbana pròpies d’aquest barri. Per tal de travar el barri amb la resta de la ciutat s’aposta per cap a l’oest i el nord, uns eixos verds potents com passatges urbans que travessen d’aquestes barreres físiques i mentals de manera diàfana i clara, connectant-lo amb ancoratges externs com el Parc de Sant Jordi. Un dels passatges pot esventrar la cantonada nord del Museu Nacional pel pati de la Nau Cortés, aprofitant els dipòsits com a mirador de la coberta del museu. I cap a l’est i el sud, permeabilitzar tots els carrers (model illa de vianants) amb els camins del parc de Vallparadís i amb els concorreguts carrers del centre històric.
B. Plantejar les eines de planejament des d’una mirada particular i respectuosa amb els teixits existents. Evitar la fossilització i degradació de les naus industrials que es resisteixen a ser modificades per la pèrdua patrimonial que implicaria, malgrat estiguin en condició de fora d’ordenació. La hipòtesi de nous polígons d’actuació amb nous aprofitaments s’haurà d’ajustar als criteris establerts per a la resta del teixit residencial.
C. Jerarquitzar els eixos viaris a favor de la mobilitat activa i la introducció del verd. De l’anàlisi de les funcions viàries actuals i futures se’n desprèn que alguns eixos contenen un excés de funcions que es superposen. El carrer del Pantà n’és el cas més evident. Caldrà valorar la supressió del trànsit rodat per permetre el bon funcionament de la mobilitat activa i del seu potencial estructurador. De manera teòrica, el carrer del Pantà podria ser un Cardus romà que travessa pel centre el barri i aglutina una gran part de la vida col·lectiva de la ciutat. En el sentit horitzontal, l’equivalent al Decumanus seria el carrer Sant Valentí, tot i que el carrer de Cervantes també presenta aquesta superposició d’usos.
D. Potenciar una xarxa d’espais públics de referència en les vores però també interiors. De l’anàlisi dels espais lliures se’n desprèn la identificació d’aquells que són més estratègics. D’aquests espais d’enllaç, l’Ajuntament té previst generar un nou que pot ser estratègic per al barri: es tracta de l’obertura de la nau Cortés, situada a l’esquena del MNACTEC, que permetria generar una nova porta cap a la rambla d’Egara però també generar un punt d’activitat social i cultural i fins i tot de mirador de l’espectacular i simbòlica coberta del Vapor Aymeric (MNACTEC). Però n’hi ha altres que són interiors i que encara no tenen prou qualitat o caràcter. També hi ha cruïlles viàries que aixamfranades podríem allotjar nous espais públics de trobada. Parlem de la cruïlla del carrer del Pantà amb el carrer de Montserrat i de la cruïlla del carrer Nord amb el carrer Sant Valentí. Són espais petits i estrets però que tenen la capacitat de catalitzar la identitat pròpia del barri i de promoure la transformació dels seus principals carrers.
E. Plantejar estratègies urbanístiques per a potenciar la capacitat estructuradora i transformadora de certes parcel·les. Sorgeixen un seguit d’espais privats que coincideixen amb elements patrimonials reconeguts i d’altres que encara no ho són. El carrer Sant Valentí, el carrer de Montserrat i el carrer de Cervantes són el pentagrama d’una possible regeneració urbanística pensada en conjunt però desenvolupada per petites parts independents. En el sentit vertical al carrer del Pantà i el carrer de Sant Llorenç esdevenen els tensors que suporten aquest pentagrama interior. Evolucionar la qualificació industrial perquè esdevingui una altra cosa i a l’hora modificar certes zones residencials existents amb aquesta nova clau urbana.
