Cristobal Castro Veredas (Encinas Reales, Còrdova, 1961) es jubila aquest divendres 28 de febrer de 2025. Fotògraf amb gairebé cinquanta anys d’experiència, ha treballat en diversos mitjans locals, nacionals i internacionals. Autor de diversos llibres de fotografia, ha exposat en diverses galeries amb obres individuals i col·lectives.
En els darrers anys ha estat fent tasques de rescat de fotògrafs oblidats per recuperar la seva obra i el seu arxiu, de manera que es reconegui la seva feina. Un dels exemples més clars és el de Joana Biarnès. Però altres dones que havien passat desapercebudes, com Montse Santamaria. Cristóbal Castro ha rescatat l’obra de Carlos Durán, Manu Gordillo, Antoni Boada, i de Vicente Villatoro. Es podria dir, en aquest cas, que ho ha revelat, tot i que queden lluny aquells dies dels quartos foscos on es tancaven els fotògrafs. Però s’ha sabut adaptar als nous temps i a les noves tecnologies, sense perdre mai la qualitat.
Castro va recuperar l’obra de Joana Biarnés
L’obra fotogràfica de la primera fotoperiodista de l’Estat, Joana Biarnès, va caure en l’oblit fins que finalment va ser redescoberta a mitjan dècada de 2010, per Cristóbal Castro, que va moure cel i terra per aconseguir situar-la en un lloc preferent i fer que la seva feina fos reconeguda arreu. Des de llavors, el seu treball s’ha mostrat en nombroses exposicions individuals.
Cristóbal Castro ha estat cap de fotografia de Diari de Terrassa, de La Torre del Palau i de Món Terrassa. Corresponsal gràfic dels diaris El Periódico i El Correo Catalán, del País (cobrint els dos vallesos), darrerament ha publicat algunes de les seves fotografies al prestigiós diari britànic The Guardian. A més, ha publicat al Wall Street Journal amb temes relacionats amb economia.
És autor de diversos llibres sobre història de Terrassa. Responsable de més de 20 exposicions fotogràfiques i autor seleccionat per mostrar els seus reportatges a Visa pour l’Image. Col·labora en la recuperació d’arxius de fotògrafs terrassencs oblidats. Va comissariar una de les exposicions fotogràfiques que mai s’ha fet a Terrassa sobre la riuada de 1962, recopilant moltes imatges de la tragèdia, algunes d’elles inèdites.
Capgròs de l’Any de Terrassa 1985
El 1985 va rebre un dels guardons més apreciats de la capital del Vallès Occidental, el de Capgròs de l’Any, un reconeixement popular. Castro i la seva càmera han estat inseparables. I forma part de l’imaginari col·lectiu. La història de la ciutat es pot reviure a través de les seves fotografies. Ha estat a tot arreu. Ho ha captat tot, des dels grans esdeveniments, com els Jocs Olímpics, fins als soterraments de les vies de tren, passant per tragèdies com l’assassinat per part d’ETA del regidor del PP Paco Cano, i temes socials, com els dels desnonaments, un camp al qual li ha dedicat moltes hores, i s’ha endinsat en el món de la cultura popular i tradicional. La raó és que sempre apareix. Hi ha aspectes que es diuen d’ell que són força veritat: quan passa algun fet rellevant a Terrassa i venen els grans canals de televisió sempre se’l veu a ell, captant el moment en la primera línia de foc.
I en el món professional va donar un impuls al fotoperiodisme. Castro va demostrar que una imatge, a voltes, pot dir més que un text escrit. No és exagerat dir que a Terrassa hi ha un abans i un després del Cristóbal. Ell ha estat capaç desenes de vegades de fer “la foto”, aquella imatge que mostra exactament el que ha passat.
El 2021, la gran majoria de professionals del fotoperiodisme, videoperiodisme, fotografia i vídeo documental van treballar al mateix temps sobre un mateix tema: la pandèmia provocada per la COVID-19 i les seves conseqüències. Amb la intenció de crear una memòria fotogràfica sobre aquesta crisi sanitària, va el projecte “Archivo Covid”. Entre els fotoperiodistes hi havia Cristóbal Castro, de Món Terrassa, responsable d’un total de 28 imatges.
