Terrassa participa un any més al projecte “Ciutats defensores dels Drets Humans”, que l’impulsen des del 2013 l’Ajuntament de Sant Boi de Llobregat, la Comissió Catalana d’Ajuda al Refugiat, l’Institut de Drets Humans de Catalunya i l’Institut Català Internacional per la Pau, amb la col·laboració de diferents ajuntaments.
Cada any, aquesta iniciativa porta activistes de l’àmbit dels drets humans d’arreu del món per donar a conèixer la tasca que realitzen als seus llocs d’origen, sovint amb risc de la seva pròpia vida, i per a conscienciar a la ciutadania sobre la importància de la defensa dels drets humans i el suport internacional a les seves lluites. Dins d’aquest projecte, l’Auditori Municipal acollirà el pròxim 24 d’abril la primera sessió adreçada a alumnes de secundària en què participarà l’activista de Nicaragua Wendy Quintero. El dia 26 es farà una altra sessió amb Melibea Obono, de Guinea Equatorial. En total, hi participaran 400 alumnes de quatre centres de secundària de la ciutat (Sagrat Cor, Creixen, TECNOS i Ramon Pont).
Wendy Quintero i Melibea Obono, les ponents del projecte
Wendy Quintero (Nicaragua) és periodista i activista del Col·lectiu de Drets Humans Nicaragua Mai Més, fundat des de l’exili per advocats i defensors que van pertànyer al Centre Nicaragüenc de Drets Humans (CENIDH), organització que, des de 1990, promociona i protegeix els drets humans a Nicaragua. El 2018, per denunciar els crims de la segona etapa de Daniel Ortega, Quintero va haver d’exiliar-se a Costa Rica. Va estar tres anys separada de la seva filla, també obligada a deixar la seva vida, les amistats i la universitat, i ara, unides, afronten molts dels traumes que acompanyen a les persones que fugen de la repressió.
Melibea Obono, de nacionalitat equatoguineana, és escriptora, investigadora i docent especialitzada en temes de gènere i dones a l’Àfrica. En els seus llibres i els seus articles intenta donar resposta les preguntes que mai se li van contestar quan era petita i dibuixar com funcionen i se sostenen les estructures de poder en el seu país, un territori en el qual la religió continua jugant un paper fonamental a l’hora de constrènyer els drets i el desenvolupament de les dones i on aquestes disposen d’uns drets formals però no reals. Un país, Guinea Equatorial, on la tradició continua sent un element molt potent que dissenya els diferents models de socialització.
