És dimecres tres quarts de nou del matí. Surto del barri de La Cogullada amb el meu scooter, com cada dia, pel carrer Pintor Torres. Giro per la Rambleta fins a la rotonda del Doré i agafo la carretera de Montcada. El trànsit està com cada dia. Agafo el carrer de Topete fins a la Mútua. Aparco com cada dia.
En aquest trajecte (avui els he comptat), he vist 59 patinets elèctrics. Dels 59, 36 els he vist circulant per la carretera de Montcada. Tots excepte 5, anaven sense casc. Fins a 9 anaven amb dues persones adultes, 6 amb un adult i un infant. No puc assegurar-ho, però per la mida d’alguns, diria que molts no eren ni homologats. Pel carrer del Pintor Torres i pel carrer Topete, n’he comptat 12 que anaven per la vorera i 4 pel carrer, però en contra direcció.
No explico els que veig a la tarda, tornant a casa i tampoc els que veig pel barri divendres nit i durant els caps de setmana.
En el recorregut matiner, veig uns tres o quatre cotxes o motos de la Policia Municipal. Entenc que ells també veuen el mateix que jo. Sembla que fan, també, el mateix que jo. Res.
Per anar amb scooter per Terrassa, pago l’impost de circulació, pago l’assegurança, haig de tenir el permís de conduir en regla, haig de passar la ITV, haig de tenir una etiqueta que em permeti passar per les ZBE i haig de complir les normes de circulació, etc…
Els 59 patinets que vaig comptar aquest dimecres, no han de pagar impost de circulació, ni assegurança. No han de tenir una llicència o carnet que provi que saben les normes de circulació, no passen revisions periòdiques. Ni els patinets ni els usuaris. No parlaré del perill que suposa pels usuaris d’altres vehicles, estar rodejat de patinets per tot arreu fent el que els dona la gana i amb total impunitat. Circulant per carrers on no poden fer-ho, per aceres, Illes de vianants, etc, etc…
No faré ni una pregunta irònica als que ens administren. Sols diré que he decidit vendre I’scooter i comprar-me un super patinet. Aniré més de pressa, aniré per on vulgui, em sortirà de franc. Ni assegurança, ni impost de circulació, ni ITV, ni res de res. L’Ajuntament s’estalviarà haver d’enviar-me la carta de pagament i jo l’impost amb què arreglen els carrers que faré servir de franc.
Gràcies per obrir-me els ulls. He estat molt temps pensant que feia el correcte i pagant per res. Gràcies de nou senyors que paguem per res, o quasi res.
Jordi Miralles i Colomer
