Aquest divendres, dia 16 d’octubre, l’Escola Pia de Terrassa celebra l’acte institucional pel seu 125è aniversari. L’esdeveniment serà presentat per la periodista Rosa Talamàs i comptarà amb parlaments institucionals, una taula rodona amb exalumnes, música en directe i el descobriment del nou Espai floral dels 125.
Va ser el setembre de 1901 quan els escolapis tornaven a Terrassa després d’haver comprat l’edifici que havia estat del Real Colegio Tarrasense, com recorda Mariona Vigués en aquest article per a MónTerrassa. Així començava una nova etapa per a un dels equipaments emblemàtics de la ciutat. Ara, 125 anys després, torna a sorprendre amb un projecte ambiciós, finançat íntegrament amb recursos propis de l’Escola Pia de Catalunya, que li canviarà la fisonomia i que li obre la porta a continuar creixent i millorant l’experiència educativa.
Estem parlant de la construcció, des de zero, d’un edifici de quatre plantes que tancarà l’actual estructura en forma de U, i de la creació d’un nou accés des del carrer de la Cisterna. Quins seran els seus inquilins ja està decidit, perquè aquest projecte neix “de la necessitat de reubicar l’alumnat de batxillerat que tenim al Camí Fondo. Havíem de buscar un nou espai i vam pensar que la millor opció era aprofitar el recinte històric del carrer Col·legi i tancar l’edifici”, explica el director de l’Escola Pia, Marc Zanón, a MónTerrassa.
No és una idea forassenyada, i de fet, ja s’havia plantejat en èpoques anteriors connectar les dues ales amb un mòdul afegit, però ha estat ara quan s’ha decidit tirar-ho endavant. Serà un edifici connectat, però volgudament independent. “Els alumnes de batxillerat són preadults, funcionen amb autonomia i per això l’espai on són ha de tenir certa autonomia. Generarem un accés des del carrer de la Cisterna independent i exclusiu per a ells, i una escala pròpia per entrar a tots els seus espais. Tindran un circuit independent, si bé estaran junts amb la resta d’estudiants del centre”, indica Carles Bárcena, arquitecte d’Aquidos i responsable del projecte.
Quatre plantes, un nou pati cobert i un accés independent
El nou mòdul tindrà un impacte també en la resta d’etapes educatives, ja que permetrà “reendreçar l’edifici, perquè cada etapa tingui el seu espai diferenciat”. En aquest sentit, Zanón afegeix que per a l’escola és important connectar les etapes de secundària i batxillerat, per això hem creat una direcció pedagògica conjunta, tenir-los físicament en el mateix espai, tot i que separats, ens permetrà generar moltes més dinàmiques conjuntes i una mateixa línia de treball. És a dir, l’arquitectura ens ajudarà a donar aquesta visió pedagògica alineada i més homogènia”, subratlla. A més, això ajudarà a crear un sentiment de pertinença i de comunitat que potser, ara, amb la separació no es tenia.
Bárcena explica que han tingut molt present que el nou edifici estarà integrat en un equipament considerat patrimonial i amb més de cents anys d’història. S’ha de respectar la façana i la coberta, i l’alçada serà la mateixa. “És un repte arquitectònic, ha de ser un llenguatge contemporani, però alhora harmoniós i que permeti dialogar amb l’existent. Farem servir materials similars, amb ceràmica, lames, i volem sobretot ser discrets, neutres, que sigui l’edifici antic qui s’imposi”, matisa. Per això es buscarà que tingui tant de dins com de fora “una continuïtat física, visual i conceptual, que l’alumne tingui la sensació que està sempre dins de la mateixa escola”.
Seran quatre plantes de 450 metres cadascuna, un total de 1.800 m2 construïts on hi haurà les aules, els vestíbuls, unes àgores, espais comunitaris, una escala nova, i molts més serveis. Una de les peculiaritats és que l’edifici començarà a la primera planta, la de baix es deixarà lliure, per afavorir la mobilitat dins del conjunt i per habilitar i crear un pati cobert que ara mateix no existeix. “En cas de pluja o de molt sol es pot convertir en un petit refugi climàtic”, exposa l’arquitecte. El director afegeix que “guanyarem un espai cobert que volem que sigui polivalent, que ens permeti des de fer joc de pati a activitats pedagògiques”.
L’altre punt important és que aquesta construcció vindrà associada a un nou accés des del carrer de la Cisterna. “Tindrà un impacte favorable de l’escola envers la ciutat. Ara tenim un mur de 3,5 metres totalment opac, el nou accés serà amb un pati obert, amb vegetació”, diu Bárcena, que manifesta que “passarem de tenir un carrer gairebé sec a un carrer amb activitat, llum i diversitat”. També en aquesta façana hi apareixerà un gimnàs semisoterrat, ja que no es veurà des del pati interior però sí, en part, des del carrer, amb grans finestrals, donant vida al vial.
Tres o quatre anys d’obres, amb el 2030 en l’horitzó
Però no són molts metres quadrats per només 250 alumnes de batxillerat? Ho són, però Zanón recorda que “veiem l’edifici com una oportunitat, una aposta de mirar endavant i que ens obre possibilitat de millorar els espais i l’experiència educativa dels alumnes. Perquè amb les noves instal·lacions podrem tenir uns laboratoris millors, apareixeran unes aules de dibuix amb molt potencial, i com hem dit, ens permetrà redistribuir els espais de la resta de l’edifici històric. No és només una millora per als 250 alumnes de batxillerat, hi guanyarem tots, hi guanyarà tota l’escola amb els seus 1.670 estudiants.
Parlant del calendari previst, tot apunta que s’iniciaran les obres entre el primer i segon trimestre del curs 2027-2028. La data de finalització és estimada, però es calcula que serà entre 3 i 4 anys, apuntant com a data d’estrena l’any 2030. Durant aquests anys d’obres, l’activitat dins de l’escola s’intentarà mantenir amb la màxima normalitat possible. Com és lògic, hi haurà afectacions en l’ús d’espais o accessos i inconvenients (soroll, pols, etc) que demanaran paciència a tothom, però “hem de tenir present que tindrà un impacte de futur beneficiós per a tots”. Els estudiants de batxillerat no aterrant al carrer del Col·legi fins que el seu edifici no estigui a punt per ser utilitzat.
Respecte al futur de l’edifici del Camí Fondo, Zanón conclou que serà decisió de l’Escola Pia de Catalunya, qui n’és la propietària. “Seran ells qui han de valorar-ne el futur. És un espai molt ben ubicat a la ciutat i pot ser interessant donar-li futurs usos, això s’haurà de decidir en el pla estratègic de l’Escola”, sentencia.
