Els alcaldes de la Catalunya Nord coincideixen: La situació del català al territori és delicada, o fins i tot “un desastre” si es mira des d’una vessant més pessimista, tot i que “ara veiem que les coses comencen a canviar”. Així ho han expressat aquesta tarda Nicolas Garcia, batlle d’Elna; Maria Costa, batllessa d’Els Banys; Claudi Ferrer, batlle de Prats de Molló; i Joan Pau Billés, alcalde de Pesillà de la Ribera, davant de més d’un centenar de persones en un acte celebrat a la Biblioteca Central de Terrassa, organitzat pels Cants de Llibertat de Terrassa, per conscienciar sobre l’ús del català al territori i exposar la lluita i els esforços per mantenir-ne l’ús. En la conferència també hi han participat Geoffroy Lourdou i Joan Sebastià, presidents de La Bressola.
La situació és alarmant sobretot en l’àmbit social. “A l’espai públic ha desaparegut casi totalment. Son molt pocs els que el fan servir a alguns llocs o a actes lligats amb la cultura catalana”, explica Lourdou . Però “el prestigi de la llengua puja”, ha afegit Pere Manzanares, regidor a l’Ajuntament d’Elna. I aquest és el seu principal repte: Ajudar-se amb el prestigi de la llengua per augmentar-ne l’ús social. Tot això, tenint en compte que “el 70% dels residents a la Catalunya Nord no hi han nascut”, pel que assumeixen que és un repte difícil.
L’ús social del català descendeix, però hi ha un gran interès en àmbit escolar
Tot i la “terrible” situació, es palpa una progressió en l’interès per aprendre la llengua, sobretot en l’àmbit escolar. El gran exemple d’aquest fet és La Bressola, l’associació que treballa per recuperar i preservar la llengua i cultura catalana a les aules a través del sistema d’immersió lingüística. La primera escola es va crear el 1976 amb set alumnes. Ara, ja s’han escolaritzat aproximadament 1.100 alumnes, que creixen aprenent les dues llengües a les escoles, el francès i el català.
En aquest sentit, Garcia recorda que s’ha de mirar el costat positiu: Tot i que en l’àmbit social s’ha de fer encara molta feina per potenciar-ne l’ús, “s’ha pres consciencia que el català és una veritable llengua que es pot usar a la justícia, a les escoles, i a tot arreu”.
El català als plens dels ajuntaments, a judici
El batlle d’Elna i la batllessa d’Els Banys, juntament amb els municipis de Portvendres, Tarerac i Sant Andreu de la Sureda, van estar citats el passat dimarts 18 d’abril a judici a Montpeller per permetre l’ús del català als seus consistoris.
La ponent pública del Tribunal Administratiu aposta per anul·lar el canvi dels reglaments que permetia parlar català als plens d’aquests municipis. Durant la seva intervenció, va recordar que “la llengua de la República” és el francès i creu que el fet de traduir els debats deixa en pitjor posició la llengua.
Les esperances dels batlles perquè la sentència els sigui favorable no son nul·les, però gairebé. La sentència es farà pública el proper dimarts 9 de maig, però lamenten que “ja coneixem la sentència abans que surti”, afirmen amb to irònic. Han avançat que presentaran un recurs i, si no, no dubtaran en portar el cas a Estrasburg. “Hem obert una porta, ja hem guanyat”, ha reafirmat Garcia.
1 
