Can Boada del Pi pressiona perquè comencin les obres a l’Ermita del Sagrat Cor. L’entitat veïnal ha exposat a l’alcalde Jordi Ballart i a la comitiva municipal que han visitat aquest dimecres les obres de remodelació de la pastilla de la zona de la petanca, el “desig” que els treballs de remodelació de l’equipament comencin “d’una vegada per totes”.
Des de l’AV afirmen que s’està a l’espera que la propietat engegui el projecte de rehabilitació i que, un cop conclòs, s’arribi a un acord per cedir-ne la titularitat o el seu ús a l’Ajuntament i al barri. “Hem demanat a l’alcalde Jordi Ballart que faci pressió als propietaris”, diuen, i amb la intenció i esperança que “en la pròxima Fira Modernista poguéssim celebrar-ho amb la realització d’aquestes obres, en una de les poques ermites modernistes que hi ha a Catalunya”, reblen.
Llicència d’obres aconseguida
Ningú nega que l’Ermita de Can Boada és un dels monuments en què es té l’ull ficat per aconseguir que sigui municipal. El 2022, des del govern municipal es va fer una ofensiva sobre els propietaris -un conglomerat d’entitats bancàries i fons d’inversió- per intentar comprar-la. Es va visitar l’espai, es va parlar amb els veïns per saber-ne el parer, i es va acordar que el que calia, en primer lloc, és retornar-li l’esplendor perduda, fruit d’una pila d’anys d’abandonament.
Es va pressionar als propietaris perquè fessin un projecte d’obres i, després d’estira-i-arronses, finalment, l’Ajuntament de Terrassa ja ha concedit la llicència d’obres perquè es poguessin iniciar. Així que el tràmit final ja està complert, només cal ara voluntat per la part sol·licitant de fer-ho.
L’ermita del Sagrat Cor de Jesús (de Can Boada) és un edifici religiós i és ben visible des de la Ronda de Ponent. És de petites dimensions, d’una nau i amb coberta amb volta parabòlica de maó pla. L’autor és una de les grans referències arquitectòniques de la ciutat, Josep Maria Coll i Bacardí. L’edifici respira modernisme i en destaca la façana principal amb un campanar sobre la porta d’accés. Amb el pas del temps i el seu desús s’ha convertit sovint amb el blanc perfecte d’incívics, amb pintades reiterades a la façana i destrosses al seu entorn.
