L’Ajuntament de Terrassa ha aconseguit situar-se en el top3 de les administracions més ben valorades pel seu “govern obert”. Aquesta setmana, s’ha dut a terme el lliurament dels Reconeixements Administració Oberta 2025, els guardons amb què el Consorci Administració Oberta de Catalunya (AOC) distingeix els ajuntaments i els consells comarcals capdavanters a Catalunya en transformació digital i govern obert, en la seva relació amb la ciutadania i en la seva gestió interna.
L’acte ha tingut lloc al Teatre Auditori de Granollers i la tinent d’alcalde de Serveis Generals i Govern Obert, i regidora de Transparència, Laura Rivas, ha estat l’encarregada de recollir el tercer premi en la categoria de municipis amb més de 50.000 habitants. També en tercer lloc ha estat ressenyada Lleida. Pel que fa a la primera posició, s’ha reconegut l’esforç de l’Ajuntament de Reus, mentre que el segon lloc és per a Mataró.
És en drets digitals on Terrassa va més coix, especialment dos apartats en què obtenen una puntuació de 26-50: Delegat Protecció Dades i Nivell de Ciberseguretat. Tampoc arriba a la franja d’excel·lència en Tràmits FUE. En l’apartat d’Activitats, cal millorar en digitalització entrada i en el registre públic de contractes (0,65 i 0.67 punts sobre 1) mentre que en Govern Obert, la puntuació baixa perquè hi ha un 0 en Canal Alertes.
L’any passat, en els Reconeixements 2024, Terrassa va quedar en el top10 però lluny dels primers llocs, que van ser ocupats per Reus, Lleida, Sant Boi de Llobregat i Granollers.

Rànquing de municipis
L’AOC atorga cada any els Reconeixements Administració Oberta a les administracions capdavanteres en la transformació digital en base a la metodologia de l’Índex de Maduresa Digital. Els Reconeixements Administració Oberta posen en valor l’excel·lent feina de les administracions locals que lideren la transformació digital a Catalunya i les millors experiències per impulsar conjuntament un país digital i obert. Distingeixen set categories en funció del nombre d’habitants i la tipologia d’administració.
Els top3 de cada categoria han quedat d’aquesta manera:
Fins a 500 hab.
1. Sant Martí d’Albars
2. Molló
3. La Tallada d’Empordà
3. Susqueda
De 501 a 1.000 hab.
1. Castellfollit de la Roca
2. Llambilles
3. Sant Jaume de Llierca
De 1.001 a 5.000 hab.
1. Palau-saverdera
2. Olèrdola
3. El Morell
De 5.001 a 20.000 hab.
1. Llinars del Vallès
1. Montornès del Vallès
2. Alella
3. Palau-solità i Plegamans
De 20.001 a 50.000 hab.
1. Olesa de Montserrat
2. Sant Feliu de Llobregat
2. Manlleu
3. Gavà

