!--akiadsense-->
Miquel Sàmper (Terrassa, 1966) és un advocat, especialitzat en dret penal i responsabilitat civil. Ha estat regidor a Terrassa per JxCAT i president del Consell de l’Advocacia Catalana. El va trucar el president Torra per oferir-li la conselleria i va trigar dos dies a respondre. En aquesta entrevista, també respon a la seva idea de com ha ser la policia de Catalunya. Ha parlat amb el seu homòleg espanyol, Fernando Grande Marlaska. Aviat es reuniran. També vol enllestir el projecte de llei de Policia Integral i deixar sempre oberta la ‘gran auditoria’ sobre l’ordre públic dels Mossos.
-Com i quina encomala li va fer el president Torra?
El president Torra no em va fer cap encomana. M’ho va dir dos dies abans del meu nomenament, estava immers en un judici enorme de matí i tarda. Em va trucar, i l’únic que em va dir va ser que coneixia la meva trajectòria i la que la posés al servei del país i d’Interior, que no vol dir només dels Mossos d’Esquadra, sinó emergències, protecció civil, bombers, trànsit. Entenc el missatge però no rebo cap instrucció. S’han parlat d’instruccions a nivell de canvis de comandaments o modificació de l’ordre públic, i res de res. Cap instrucció.
-I quin era el missatge?
“Conec la teva trajectòria en l’àmbit dels drets fonamentals i voldria que l’exercicis en això que t’estic oferint”, em va dir. Vaig trigar dos dies a dir-li que sí.
-Ha parlat amb el ministre de l’Interior, Fernando Grande Marlaska?
Sí. El conec de la meva feina com advocat, no som amics, però tenim bona relació. Vaig ser nomenat a les sis de la tarda i a les set em va telefonar amb aquesta correcció que tenen allà quan van ben dades.
-Així que amb el ministeri de l’Interior ara “van ben dades”?
Sí, tenim projectes que pel bé del país i dels Mossos ens convenen tirar endavant. He rebut la mà estesa, i m’ho ha dit les tres vegades que hem parlat. No sé si és perquè venim del mateix món judicial, però m’ha trucat algun dissabte o diumenge. Agraeixo la proximitat i intentaré que aquest to de cordialitat pel nostre origen en el món judicial siguem capaços de mantenir-lo i treure coses bones pel país.
-I quins projectes són els que ja han parlat amb el ministre?
N’hi ha un del que hem parlat: la plantilla dels Mossos està com a mínim 3.000 per sota dels que hauria de tenir. Ens falten 3.000. Li vull demanar que habiliti la possibilitat d’ampliar-la. És una competència delegada, per tant, qui ho pagaria no som nosaltres i s’haurà de treballar perquè és una prioritat. Aquesta sensació que es pot tenir, sobretot en pandèmia, que ens falten efectius al carrer, fins i tot per les sancions administratives que s’hauran de començar a posar en breu, si tu tinguessis 3.000 efectius més al carrer, t’asseguro que tant a Terrassa, com a Vic o Solsona es veurien.
-Sort que són el Govern antirepressió, si la intenció és tenir 3.000 agents més per sancionar més a la gent….
No s’equivoqui. La pandèmia creix d’una manera desorbitada i decisions errònies ens poden portar a la situació que es troben a Madrid. El patrullatge de la policia ha de donar seguretat. Nosaltres esperem que l’esperit de civisme del principi del confinament torni. Segur que arribaran, o bé per la via de l’estat d’alarma, que Déu no ho vulgui, confinaments selectius o parcials, o algun tipus de mesura restrictiva i els cossos de seguretat hauran d’ajudar d’aplicar-los. Amb caràcter preventiu, els cossos de seguretat tindran un caràcter important.
-Si la sintonia amb el ministre és tan bona, veu pròxima una Junta de Seguretat?
És imprescindible resituar les preferències de seguretat a nivell de Catalunya i ha de passar per una Junta de Seguretat. Tenim pendent una videoconferència la setmana vinent amb el ministre i serà una de les qüestions que posarem sobre la taula.
-Una també de les grans qüestions és l’ordre públic a Catalunya, pel que ha dit fins ara conseller, entenc que l’anomenada ‘gran auditoria’ continua oberta?
Sí. Continua oberta i, és més, donaré l’ordre que mai es tanqui. L’ordre públic és una matèria que evoluciona, que es transforma, que hi ha models que funcionen d’una manera, o si cal aplicar la distància com a norma…, per tant, ha d’estar oberta constantment. Així és com pensen els comandaments. Si es té oberta serem capaços de millorar l’ordre públic. Hi ha un camp per córrer que són les conclusions de l’auditoria i que passa per intentar avançar-te a través de l’acció preventiva a la intervenció.
-Conseller, però hem vist desnonaments que l’actuació d’ordre públic fa mal als ulls i castiga el cos?
Li vaig dir al comissari en cap, Eduard Sallent, que tinc la necessitat de conèixer els casos que poden ser complicats un dia abans. A mi em va fer mal d’ulls, i a més darrera dels dos casos d’aquestes setmana hi ha dos propietaris que s’identifiquen, malgrat no ser grans tenidors, un com ser grans tenidors i l’altre és l’Església. Això encara genera més discrepància amb el que crec que hauria de ser el nostre model, tot i que no diem res dels legítims propietaris. La primera intervenció del carrer Tolosa del Carmel, senyora Carmen amb dos fills, que va fer tan mal a la vista, vam tenir converses que van provocar que la següent es fes una càpsula perquè no hi hagués la intervenció. Quan diem que parlem d’intervencions preventives, també parlem d’això. Quan fem identificacions preventives, com a la manifestació de la Diada, un sector de la societat em deia que això no es podia fer, que el Síndic ho advertia, i això no és veritat. En aquestes identificacions vam trobar deu o dotze ganivets o un munt de material incendiari -des d’alcohol a pastilles de barbacoa- i he de dir que jo beneeixo aquestes intervencions. Això va fer que la violència no arribés a la capçalera de la manifestació de la tarda a l’Arc de Triomf, i que encara que es cremi un ninot del rei, la protesta no tindrà mai un problema de desordre públic. Dels 600 que hi havien, només 13 podien impedir el dret de la manifestació.
-Quin és el límit, conseller?
El límit és la jurisprudència del Tribunal Europeu de Drets Humans. Salto la legislació espanyola, per exemple, el cas Valtonyc m’ensenya que allà és on m’haig de fixar, o que fa tres anys no es podia cremar un retrat del rei. Aquest és el límit, tenso la corda al límit d’Estrasburg però també cal garantir el dret a la seguretat de les persones.
-Hi haurà canvis en el règim disciplinari dels Mossos?
Han passat coses com el racisme al Bages o l’haver trobat Mossos que feien males praxis en escorcolls de droga. Hem conversat amb els comandaments en el benentès que no ens convè qualsevol desviació en l’ètica d’un policia, o que la moralitat o deonteologia d’un policia es torci. Tenim els elements durs a nivell disciplinari però també hem de protegir la pressumpció d’inocència en els Mossos. Però el que hem de fer abans d’incrementar les mesures disciplinàries que ja són prou dures, hem de fer molta teràpia prèvia a l’Escola de Policia i ampliar molt la deontologia professional dels Mossos d’Esquadra. Ara bé, dit això estem parlant d’un percentatge petitíssim. Ens hem de fixar més en la formació que en la sanció.
-Just abans del relleu d’Interior, el conseller i el comissari en cap van presentar la nova estructura funcional i orgànica dels Mossos, continua endavant?
Aquest projecte és dels que tenim sobre la taula, però he de dir que encara no estic il·lustrat del mateix, però els comandaments me’n parlen bé. En cap cas seria incompatible amb el projecte de llei integral de la policia, que va molt més enllà, pensant en un únic cos, amb un escenari intermig de coordinació unitària amb totes les policies locals de Catalunya. M’agradaria que el projecte quedés enllestit per quan arribés el nou conseller d’Interior i el tirés endavant. El projecte preveu un canvi de paradigma brutal, on sense que arribés l’increment de la dotació de places, ja guanyaríem un 25% per l’eficàcia que tindria la unió dels cossos. Hi ha petits serrells a discutir, com les retribucions, o la uniformitat, però és un molt bon projecte pel país. El projecte de policia pretén la unificació de tots els cossos de seguretat de Catalunya. A Bèlgica ja tots porten la mateixa indumentària. Amb un distintiu que fa que un sigui policia local i l’altre autonòmica -en el nostre cas autonòmica-. Un primer pas seria la coordinació. Crido a tots els comandaments a que tinguin en l’horitzó més proper aquests dos passos del projecte de llei de policia integral.
-En qualsevol cas, el projecte de nova estructura dels Mossos que va presentar el seu antecessor li sembla bé?
Sí. Dimarts o dimecres de la setmana vinent tenim una reunió de treball, però pel que hem parlat i els resums que tinc, en cap cas no hi estic en contra.
-En breu arribarà la sentència sobre el judici de la cúpula d’Interior, quina valoració en fa i, que si especulem en una possible absolució, reincorporaria com a cap del cos al Major Trapero?
El cas és un retorçament del dret sense cap exemple en un país modern. Cap dels jutjats no van desobeïr, si són condemnats per desobediència seria del tot injust. Qualsevol sentència condemnatòria, per minsa que sigui, seria una atrocitat jurídica. He parlat amb el Major Josep Lluís Trapero vàries vegades, i d’aquest tema no n’hem parlat. De fet, crec que no ho valora, fins i tot el president Torra li havia ofert i ho va rebutjar. És una qüestió que no tinc sobre la taula, i si el Major canviés de criteri, que crec que no és el cas, doncs ja em parlaríem.
