El ventall de mesures de suport a l’empresa impulsades des de l’ajuntament ha anat, sobretot, adreçat a reduir la pressió impositiva sobre les empreses locals. Estem parlant de bonificacions en les taxes municipals (aigua, residus o taxes per l’ús de terrasses, per exemple) que serveixen perquè els negocis paguin menys, ja que també ingressen menys.
Des del grup municipal de Cs hem promogut algunes d’aquestes mesures, però pensem que no n’hi havia prou. L’ajuntament no només recapta, sinó que també és un client que necessita proveïdors per dur a terme la seva tasca. L’ajuntament construeix, repara, compra i renova materials, encarrega estudis i contracta serveis professionals de tota mena. Resultava, doncs, estrany que un client amb una tal capacitat de compra no considerés recórrer als proveïdors locals.
Diguem d’entrada que qualsevol restricció a la competència per motius d’origen està rotundament prohibida tant per les normes de la UE (de la qual la legislació espanyola és subsidiària) com per la jurisprudència nacional emanada de diverses sentències judicials que, en el marc de concursos públics, sovint locals, va acceptar les al·legacions presentades per empreses que van veure vulnerats els seus drets pels redactors dels plecs de condicions: “l’origen, domicili social o qualsevol altre indici de l’arrelament territorial d’una empresa no pot ser considerat com a condició d’aptitud per a contractar amb el sector públic” (Junta Consultiva de Contractació Administrativa).
Tanmateix, la mateixa jurisprudència contempla casos en què la proximitat territorial entre administració i proveïdor pot justificar una baremació específica a favor d’aquest últim. Es tracta de casos en què el veïnatge administratiu és una condició essencial al servei, per exemple, en el cas d’un servei de teleassistència o d’un concurs vinculat a serveis socials d’atenció a la joventut.
Conscients d’aquest fet, el grup municipal de Cs proposà el mes passat, amb el suport de tots els grups, incloure l’arrelament local com una clàusula puntuable en aquells plecs que per la seva naturalesa així ho permetin, sempre que tal clàusula no vulneri el dret de la competència i la lliure concurrència. I a més incloure aquesta clàusula en l’ordenança de clàusules socials de l’ajuntament.
Esperem, doncs, que les empreses egarenques aprofitin aquesta circumstància per concursar conjuntament en licitacions municipals a partir de l’any vinent. Pensem que la clàusula d’arrelament local pot servir per incrementar la col·laboració entre empreses locals de cara a optar a concursos públics d’abast municipal, cosa que, a mitjà termini, serà una forma d’incrementar la mida de les empreses locals.
David Aguinaga, regidor del Grup Municipal de Ciutadans a l’Ajuntament de Terrassa
