Les entitats veïnals sempre han estat un moviment important, han intentat influir en les decisions polítiques, i han estat una eina important en els Barris, i que ha ajudat a la cohesió social i a la millorà d’aquests i del conjunt de la ciutat. Interlocutors entre l’Administració i els veïns a l’hora d’afrontar les seves necessitats i qualitat de vida.
Sempre s’ha intentat disposar d’una eina col·lectiva que poses els seus interessos i reivindicacions en un espai comú, en la transició (1976) va ser per mitjà d’una Coordinadora i l’any 1980 per una Federació que integrava totes les Associacions de Veïns existents (34). Però la diversitat de barris i de les seves situacions feia molt difícil tenir una visió de lluita col·lectiva i de ciutat. A més cal afegir un aspecte important, la interferència i control d’alguns partits que intentaven canviar els interessos de lluita en funció de qui governava i qui estava en l’oposició. Després va aparèixer l’absurda lluita i enfrontament de les institucions, la municipal i la Generalitat governada per partits diferents i on van convertir els equipaments i les subvencions, així com la col·locació de les dues administracions en oficines de col·locació partidària. Per desgràcia, algunes entitats veïnals van participar d’aquesta disbauxa, fet que va comportar l’enfrontament també entre les mateixes entitats veïnals que algunes van quedar molt debilitades.
Per tant, aquell intent d’eina col·lectiva i de posar en marxa un moviment fort, va quedar en una mera anècdota, i mai poden parlar de “moviment”, perquè això ha estat un intent fallit. La pluralitat es va confondre amb la unitat d’interessos, i la diversitat estratègica també com un element unitari. Mai ha estat un moviment cohesionat i unitari, s’ha convertit sempre en organitzacions veïnals diverses, amb interessos dispersos, algunes que han patit la interferència partidària de forma permanent i puntual, cada cop més debilitades per problemes personals, manca de renovació generacional, incapaces d’influir en el seu territori, i sense adaptar-se als canvis i problemes globals i de la mateixa ciutat.
Això si, l’Administració municipal tot i sabent de les seves debilitats i poca influència els ha donat peixet acceptant-los com a interlocutors passius, sobretot, per a garantir-se amb algú amb qui tractar els problemes, que tenir-ho de fer-ho amb multitud de veïns dispersos. Tampoc per a fer-los cas, sinó per a ser utilitzats com a mers servidors escalfacadires i amb poca capacitat crítica que poses en risc la gestió municipal. De vegades l’Associació era un tap per a frenar les mateixes reivindicacions veïnals.
Però vull indicar que el paper de les entitats veïnals ha estat fonamental, mereix tot i les seves deficiències i contradiccions, el respecte i reconeixement, perquè les persones que han dedicat el seu temps i esforç al servei dels altres i de l’interès públic i col·lectiu, de forma voluntària i no professional, mereixen ser respectats i reconeguts, i segur que mai rebran el reconeixement de la ciutat a la que han ajudat i servit a modelar i millorar.
I en aquest cas, l’eina que havia de ser comuna i col·lectiva capaç de generar un moviment unitari per la defensa dels interessos comuns, la FAVT, doncs per desgràcia com deia, no ho ha aconseguit mai, per molts intents dels seus dirigents. Les entitats veïnals segueixen sent diverses i plurals, i els seus interessos particulars passen per davant dels interessos de ciutat que haurien de ser complementaris. I per desgràcia, en cada moment, segueixen apareixen les interferències partidàries, i sobretot, quan alguns han perdut el govern després de molts anys, de sou i cadira. Per tant, una eina com la FAVT sempre convé tenir-la controlada, quan governes perquè l’has de fer acrítica i quan no, per a ser una plataforma contra el govern.
El que en aquests moments està succeint en el si de la FAVT no és un conflicte nou, ni un problema, ni una confrontació, és el mateix de sempre. I el fet que hi hagi una certa divisió, no ha de ser una novetat. La pluralitat i diversitat de les diferents Associacions federades, és més que evident, la interferència d’algun partit és l’estat natural de sempre. Ara, el que no es pot fer, ni ha de passar, és que hi hagi cap trencament absurd. Hi ha dues línies d’interpretació estratègica, doncs el que han de fer, és treballar per a posar-se d’acord, eliminar els egos personals, i posar els interessos col·lectius per davant dels individuals. Parlar i actuar amb tota la intel·ligència per a evitar qualsevol confrontació i trencament que no va enlloc i va encontra dels interessos col·lectius.
Algú podria fer una lectura morbosa a nivell mediàtic del que és una noticia interessada, parlar de desastre i enfrontament. Doncs no cal donar arguments interessats, cal anar a la noticia important, que el resultat és positiu a tots els efectes perquè tanca la via de l’enfrontament, i obre la de la intel·ligència, la capacitat de treballar en comú, de sortir dels interessos particulars, de posar-se d’acord, de parlar i sobretot escoltar-se, de renunciar, d’eliminar els egocentrismes i disputes personals inútils. Senzillament, s’ha produït el millor resultat possible que obliga a totes les parts a renunciar als seus maximalismes, i avançar conjuntament, per a millorar i per a ser una eina útil i al servei de les entitats veïnals i de la ciutat per a millorar-la i incidir en els problemes existents.
Qualsevol via que no sigui treballar en aquesta línia, serà tornar al passat històric, que va portar a ser febles, a no ser creïbles, i perdre tota capacitat d’influir i determinar la millorà de la ciutat. Avui els problemes s’han agreujat i cal que les entitats veïnals tot i la debilitat d’algunes, siguin capaces d’una vegada d’intentar ser de veritat un moviment. I sobretot també, acabar en ser utilitzats i interferits per algun partit polític que ha perdut el govern, i ha de buscar qualsevol plataforma per a actuar contra el govern actual. La FAVT i les entitats veïnals han de treballar pel barri, els veïns i veïnes i la millora de la ciutat i la resolució dels greus problemes existents. I sobretot, que ningú els faci que les seves decisions, les facin d’altres externs.
Per tant, hem d’agafar el resultat que s’ha produït com a una oportunitat, i no com un fracàs que ens retorna als vells temps. Cal esperar prou capacitat, reflexió i sentit comú de tothom, i entendre bé el resultat i el que aquest vol dir, sense especulacions, ni maximalismes, ha de ser una lectura honesta i en positiu, i deixar-se d’anar a enfrontaments crematístics que no van enlloc, esperem que tothom faci la reflexió necessària i tranquil·la i deixem de promoure la notícia fàcil, al contrari, demostrem que aquestes notícies no tenen fonament, i som prou intel·ligents com per a resoldrà la situació, només depèn de nosaltres. I els nostres veïns i veïnes que estan fora de les lluites caïnites absurdes, ens ho valoraran positivament i els ajudarà de veritat.
Salvador Pérez Riera
