Es tracta d’un partit que no compta amb presència a l’Ajuntament de Terrassa i a qui se situa en l’extrema dreta independentista, però que les enquestes col·loquen com a futura tercera força política catalana i amb possibilitats d’entrar en les municipals del maig que ve també al consistori egarenc. La delegació d’Aliança Catalana a la ciutat ja havia anunciat el juliol passat que l’empresari Agustí Devant seria el seu alcaldable a aquestes eleccions i, ara, ha fet públic el seu nou comitè executiu i els principals eixos del seu programa. Per conèixer els seus detalls i confrontar el seu ideari polític, que xoca amb els altres partits independentistes i les forces d’esquerra, Devant ha contestat les preguntes de MónTerrassa.
“Tenim totes les possibilitats d’entrar a l’Ajuntament”, afirma el cap de llista local d’Aliança Catalana com a colofó d’aquestes preguntes. “Potser la pregunta hauria de ser: qui està disposat a entendre’s amb Aliança Catalana?”, llança com a desafiament respecte a la resta de l’arc municipal, que va de la plataforma municipalista de l’alcalde, Jordi Ballart, de Tot per Terrassa, el seu soci de govern, Junts, i l’oposició encapçalada pel PSC i on també hi ha ERC, el PP i les posicions més escorades de Vox.
“La recepta de seny, ordre i transparència sembla massa feixuga de sostenir per la majoria de les forces polítiques, i més volent eliminar les subvencions als partits”, resumeix com a lema de campanya Devant, tot erigint-se com a formació que fins ara no s’ha esquitxat en tasques de govern a la ciutat i que pretén treure les ajudes oficials per al seu funcionament.
Actitud respecte a Vox, Ballart i els altres partits independentistes
I respecte a les seves similituds ideològiques en contra de la immigració com és el cas de Vox, l’alcaldable d’Aliança Catalana també se’n desmarca. “Estem als antípodes de VOX per raons òbvies”, assegura. “No serveix de res que coincidim en algun diagnòstic si, al cap i a la fi, ens volen assimilats a Espanya”, critica per diferenciar-se’n.
No és tan senzill distingir-se d’un projecte municipalista com el de Ballart, exalcalde socialista però que manté la primera posició en les eleccions des del 2019 amb Tot per Terrassa. De totes maneres, Devant el defineix com a “poruc”. “Fa massa anys que es dedica a gestionar un ajuntament sense accions que aportin millores reals a la ciutadania i, per fer el que ha fet, no calia que marxés del PSC”, etziba.
Del soci a l’executiu Junts, amb dos regidors, diu que “no té cap altra opció de tocar govern”. “Els terrassencs no els volen, només hem de veure com baixa el suport electoral quan toquen municipals”, assevera Devant amb la hipòtesi de la seva futura substitució a nivell local, malgrat que cap de les enquestes que circulen entre bastidors s’ha fet oficial ni confirmades les fonts.
L’arenga de Devant contra ERC no és menor. “Avui costa trobar independentistes fora d’Aliança Catalana i ERC ja ha demostrat que no ho és perquè ha traït tot el poble de Catalunya pactant reiteradament amb el govern del 155”, no dubta en considerar, associant els republicans amb els socialistes i l’aplicació d’aquest article el 2017 per intervenir l’autonomia catalana des del govern espanyol de Mariano Rajoy del PP després del referèndum d’independència amb el suport del PSOE. De fet, del PSC diu que no es pot “esperar res dels delegats de l’Estat espanyol a Terrassa perquè són aquí per gestionar el 155”.
Els noms de la nova executiva local
Quin és doncs l’equip d’Aliança Catalana a Terrassa per diferenciar-se tant dels altres? A la nova executiva local, escollida el passat 9 d’octubre, a més de Devant com a president, hi ha Xavier Grau, com a secretari d’organització, Núria Botines, com a tresorera, i Jordi Sanchez i Rafael Petit, com a vocals. “La gran majoria venim de l’empresa privada o de professions liberals, o de l’educació i la salut”, explica el president, que el 2015 va fundar amb el seu germà l’empresa de serveis Skiverse per a turisme de neu, amb seu al carrer Prat de la Riba del barri de Vallparadís, i, actualment, és CEO i soci de l’empresa FHORT, vinculada al sector tèxtil.
“De moment, cap de nosaltres ha tingut cap càrrec polític anterior”, recorda l’alcaldable d’AC. “La llista l’estem fent per criteri, ni per carnet ni antiguitat”, assevera sobre el seu equip per a les municipals. “Estem construint una llista de professionals amb capacitat per gestionar un canvi per Terrassa que realment es noti”, remarca. I, en el seu cas, diu compaginar-ho amb la seva activitat professional, que exerceix des de fa més de vint-i-cinc anys. “La dedicació augmentarà a mesura que s’acosti el maig i que el procés requereixi, a mi i a tot l’equip i militants”, avança d’una estratègia que, de moment, passa per anar col·locant paradetes del partit els caps de setmana a la Rambla i altres carrers del centre i altres barris de la ciutat.
Visió sobre delinqüència, neteja, economia, vivenda i ajudes públiques
Dels quatre eixos que AC anuncia com a prioritaris sobre seguretat i manteniment de l’espai públic, recuperació de l’activitat econòmica i industrial, habitatge i transparència i rigor pressupostari, el primer figura com a un dels seus postulats més constants quan es parla de delinqüència. “Les dades oficials recullen el que es denuncia, i molta gent ha deixat de denunciar perquè no serveix de res”, assegura Devant sobre unes estadístiques que reflecteixen que, a Terrassa, els fets delictius van baixar l’any passat un 9%. “La percepció dels veïns i dels comerciants és una altra dada que també compta, i molt més que la simple estadística”, refuta. “Quan parles amb agents de carrer, tots comenten que la majoria dels fets són comesos per delinqüents d’origen estranger, immigrants de primera o segona generació, molts d’ells multireincidents i, fins i tot, a Terrassa ja hi ha bandes organitzades que delinqueixen en el narcotràfic”, dibuixa d’un panorama ombrívol.
Respecte a la neteja viària, el cap d’AC també és molt crític amb l’actuació de l’alcalde. “És l’exemple més clar del fet que, per Ballart, hi ha barris de primera i barris de segona”, considera, alhora que exigeix de l’empresa municipal Eco-Equip que retorni a “una estructura empresarial professionalitzada”, on els ciutadans com a accionistes hi tinguin un benefici “amb estalvi o amb bons serveis“.
En comerç, Devant proposa un pla d’usos d’activitats, una borsa municipal de locals i que les plantes baixes dels principals eixos no es quedin buides. I a nivell industrial, que hi hagi sòl i polígons ben mantinguts, a més d’una FP dual lligada a les empreses. “Tot això és viable amb voluntat política i col·laboració amb els actors de la ciutat que estan esperant que algú prengui el relleu”, pronostica.
Del problema de l’habitatge, xifra actualment en només 400 les vivendes que es construeix al municipi anualment, quan “fa quinze anys, la iniciativa privada en feia de 2.500 a 3.000”, extraient dades diu del mateix Ajuntament. “No podem obrir fronteres de bat a bat i esperar que tothom que vingui tingui un lloc on viure i no podem asfixiar els promotors immobiliaris amb permisos que poden durar dos anys i amb una càrrega impositiva desmesurada”, es queixa. “L’administració no es pot convertir en promotor immobiliari, és competència deslleial; l’administració ha de proveir infraestructura i urbanisme”, afegeix.
Quan es qüestiona el criteri d’un pressupost d’uns 280 milions d’euros anuals actualment en discussió, Devant demana la revisió de nominatives, convenis i ajuts socials. “Volem criteris objectius i barems públics adaptats a la realitat de qui els necessita”, avalua. “Un ajut públic ha d’existir, i el seu esperit és ajudar a persones que estan en una situació determinada per sortir-se’n; en el moment que es cronifiquen i es renoven de forma automàtica perden tot el sentit”, adverteix. “Cal revisar el padró, demostrar el que es diu en una declaració responsable i cal fer-ho cada any, distribuint-ho per capacitat de renda neta, no per patrimoni”, recalca.
La política migratòria i la islamofòbia
A l’hora de buscar responsabilitat sobre els retards en les inversions públiques, el president d’AC ho reparteix a parts iguals entre l’Ajuntament, per a sòl, manteniment i serveis socials; la Generalitat per als equipaments educatius i sanitaris; i l’Estat, per a “la política migratòria, que és qui marca el ritme de la pressió sobre tots tres”.
Preguntat sobre l’encès debat sobre la construcció d’un nou pàrquing sota el portal de Sant Roc, al mateix temps que s’ha aprovat per iniciativa ciutadana i en contra de l’opinió de l’equip de govern per incompatibilitat tècnica un bosc en superfície, Devant es mostra escèptic. “Em fa gràcia això del bosc urbà: si no es netegen ni els forestals, com mantindran aquest?”, qüestiona. Però també posa en dubte la viabilitat del nou pàrquing. “Es farà una despesa desmesurada en contra de molts agents econòmics de la ciutat que tenen altres punts de vista i aportacions amb més retorn, tant per la ciutadania com pel comerç”, ressalta.
I sobre un dels punts més sulfurosos de les tesis polítiques d’AC, en referència a la seva islamofòbia, Devant no ho nega. “Aquesta referència a la teocràcia islàmica és la base de la nostra lluita contra la importació d’una contracultura retrògrada, homòfoba i amb voluntat d’imposició i assimilació”, sentència. “L’administració ha de ser laica i ha d’exigir el mateix a tothom: complir la llei, parlar català, treballar, contribuir i integrar-se a la nostra societat occidental”, emplaça. “Amb aquesta visió, l’origen no és el que pesa, és la voluntat i l’actitud de cada persona el que el defineix”, precisa.
