MónTerrassa
Descobreix l’Ona Martínez (ERC) més íntima i desconeguda, et sorprendrà

Ona Martínez és la candidata a l’alcaldia de Terrassa d’Esquerra Republicana de Catalunya. En aquest qüestionari, ens explica coses personals i qui és més enllà de la política.

Data i lloc de naixement: 8 de desembre del 1992, a Terrassa. Els meus pares sempre m’expliquen que sóc “olímpica” de casualitat, havia de ser del 93 però vaig decidir néixer setmesona just després que ells sortissin de veure “El último mohicano” als AMC, menjant garrapinyades. I, de fet, m’encanten les garrapinyades i el cine!

La candidata d’ERC, Ona Martínez | Cristóbal Castro

Fills i edats: L’Eloi, que va néixer el 4 de juny d’aquest mateix any. Ara ha fet 6 mesos i jo n’acabo de fer 30. Per cert, l’Eloi és un Martínez al quadrat: Martínez Martínez!

Estat civil: Visc en parella, amb el Ferran, un barceloní que he tibat cap a Terrassa i que ara és també el pare del nostre fill. Crec que res uneix més que això!

Estudis: Vaig fer Comunicació Audiovisual a la UPF i, un any i escaig després d’acabar-la, vaig fer un màster en Comunicació política i institucional a la UPF Barcelona School of Management.
Inicis a la política i per quina raó: Tinc consciència política des que tinc ús de raó. Sempre m’han indignat les injustícies que passen, siguin a prop o lluny de casa. Però els ho dec sobretot a les meves àvies, que explicant-me les misèries de la Guerra Civil i de la post-guerra, em van fer prendre consciència de qui som i què volem ser. Per a mi tot això és política. Ara bé, formalment, vaig començar a militar al Jovent República amb 16 anys, perquè ens hi vam animar amb una amiga. I, als 18, a Esquerra Republicana. La raó? El convenciment que des de la militància a la meva ciutat, amb petites lluites i reivindicacions, podria contribuir a millorar-la. Em definia i em defineixo políticament com a republicana, independentista i d’esquerres… L’espai estava clar.

Aficions: Sóc una cinèfila i serièfila de cap a peus! Ara fa massa que no tinc temps ni per anar al cinema ni per mirar una bona sèrie amb tranquil·litat… I m’apassionen el bàsquet, vaig jugar-hi durant molts anys, i també el futbol. Tot i que, de fet, sóc una friki dels esports, puc mirar un partit d’absolutament tot.

La plaça Didó va acollir l’acte de presentació de la candidata d’ERC, Ona Martínez, acompanyada del president Aragonès | Cristóbal Castro

Una ciutat per viure -a més a més de Terrassa: Doncs és difícil de dir, a pocs llocs s’hi viu tant bé com a casa. Bon clima, bons serveis, tranquil·litat, al costat del parc natural, a prop de Barcelona… Tenim molta sort! Diré Barcelona, que és una ciutat especial. Hi vaig viure un temps, però trobava a faltar Terrassa!

Una ciutat del món: Sarajevo. Em va impactar, com Bòsnia en general. Multicultural, amb la història crua latent encara als carrers, amb les muntanyes rodejant-la… Brutal.

Un país: Catalunya.

Una llengua: El català. M’estimo molt la nostra llengua. Els meus pares són profes de català: la consciència lingüística la duc de casa!

Un lloc de Terrassa: La xemeneia del pati de casa els meus pares, al Segle XX. Hi vaig aprendre a anar amb bici, hi jugava a fet i amagar a les nits d’estiu amb els veïns, hi vaig encistellar les primeres cistelles jugant a bàsquet… Hi vaig créixer.

Un vici: El mòbil… Entre whatsapps, mails i xarxes socials, estic hiperconnectada. És un dels mals dels nostres temps.

Una mania: Doncs diria que no en tinc cap (segur que els del meu voltant em corregirien!). No sóc gaire de manies ni supersticions.

Un referent a la política: L’Isaac Albert. I no ho dic per fer-li la pilota! Crec que és un dels grans polítics que ha tingut Terrassa els últims temps. Sempre dialogant, amb projectes i visió de futur. Sense dubte, n’he après molt al seu costat i ho penso seguir fent.

Un polític històric de Terrassa: Quitèria Tarragó. Va ser la primera regidora de l’Ajuntament de Terrassa a les acaballes de la República i fins aquest mandat ningú sabia que existia! Sense ella, ni les que avui hi som ni totes les que encara han de venir no hi seríem.

Un menjar: Molts. M’agrada compartir un bon menjar! Te’n diré dos: un bon arròs un diumenge al migdia i un bon sushi un divendres a la nit.

Una cosa que no es pot explicar: Home, si no es pot explicar, seguirà sense ser explicada!

Una anècdota divertida: Mireu, jo era tan tímida que abans de l’exposició oral del treball de recerca, per posar un exemple, m’entraven totes les suors i tots els mals del món. Una cosa bastant, bastant, grossa. Sembla mentida, però era així. Ara, en canvi, gaudeixo explicant projectes per la nostra ciutat, debatent i contrastant opinions o coneixent tot el teixit que contribueix a fer una ciutat millor cada dia. Com a anècdota divertida… No seria el concepte! Tot i que quan m’ho miro amb perspectiva em fa gràcies veure l’evolució. Però crec que és important explicar-la perquè totes les nenes i adolescents súper tímides han de saber que, en primer lloc, no passa res per ser-ho, en segon lloc, el món no ha de ser només dels extrovertits i, per últim, que tot es treballa i de tot se n’aprèn! A mi m’hagués ajudat a sentir-me més segura de mi mateixa.

Un objectiu a la vida: Fer de Terrassa una ciutat on l’Eloi i tots els fills de totes les mares puguin viure-hi bé i amb totes les oportunitats.

Amb qui aniria a sopar: Ara mateix, amb el Ferran. Però sols! I, tot seguit, amb les amigues i sense mirar el rellotge! I, sobretot, a un dels magnífics restaurants que tenim a la nostra ciutat.

Amb qui compartiria un llit: El tinc súper ben compartit. Hi som 3 i no n’hi caben més! Que l’Eloi se m’adormi al costat agafant-me la mà és de les sensacions més boniques que he tingut mai.

Barça-Madrid-Espanyol-un altre equip: Tothom ho sap: sóc culer fins el moll de l’os. I, evidentment, li tinc estimació al Terrassa! En bàsquet, sóc de les que també gaudeixo amb les victòries del Manresa, La Penya o el Girona (sempre que no siguin contra el Barça!).

Toca algun instrument: No… Sóc més aviat una negada per la música. Aquests gens se’ls va quedar el meu germà. I això que he tingut grandíssims mestres de música, com el Carles Llongueras!

Practica esport: Des de fa uns anys, pilates. M’ha reconnectat amb mi mateixa. I, ara, també entrenaments de recuperació post-part.

A quina hora es lleva: Quan ho decideix l’Eloi! Però, si no, els dies de cada dia, a les 7 o 7.30h.

Trajectòria política: Amb 16 anys vaig entrar a militar al Jovent Republicà i, amb 18, a Esquerra Republicana. Hi he tingut diverses responsabilitats a nivell local i comarcal. El 2019 em vaig presentar com a candidata del Jovent amb Esquerra a les municipals i, des de llavors, que faig de regidora d’Infància i Adolescència, Joventut, Adultesa i Famílies, Qualitat democràtica, Transparència, Memòria històrica, Ciutadania, Drets Humans, Tecnologia i Plans i projectes. Aquest any vaig decidir fer un pas endavant per ser alcaldessa de Terrassa!

Trajectòria professional: Vaig treballar durant 2 anys en el món dels rodatges audiovisuals, en l’àmbit de la producció. Un món apassionant, però molt, molt dur. Després de fer el màster, vaig entrar de pràctiques de tècnica de premsa i comunicació a Esquerra Republicana i m’hi vaig quedar a treballar Sóc republicana, independentista i d’esquerres. Esquerra Republicana ho sintetitza tot. I una manera de ser que ens defineix i em sembla important: sabem cap on volem anar i, alhora, treballem cada dia per ser útils per a la gent.

Se sent només català/na o només espanyol/ola o les dues coses: Jo em sento terrassenca i catalana. No m’he plantejat mai altra cosa perquè no sento aquesta dicotomia. Això sí, tinc clar que amb el poble espanyol hi tenim i sempre hi tindrem molts vincles. Començant perquè molts dels nostres avis venien de llocs com Andalusia! I és un orgull.

Quantes hores dorm: És una pregunta impossible de respondre amb un fill de 6 mesos! Sóc de dormir, però últimament li he perdut la pràctica.

Un programa de televisió: Ho confesso: Operación Triunfo. Ja estic esperant la nova (i que la continuïn gravant al Parc Audiovisual!).

Una sèrie: De fa temps, Fringe. Últimament, The bold type.

Un color: El vermell.

Un tipus de roba: Les americanes amb texans.

Ona Martínez (ERC): “Allunyem-nos de la Terrassa grisa, posem una marxa més”

Ona Martínez (candidata ERC): “Terrassa tindrà una alcaldessa d’Esquerra”

Ona Martínez s’estrena com a portaveu d’una ERC Terrassa amb grans canvis

FOTOGALERIA | Acte de presentació d’Ona Martínez, alcaldable per ERC a Terrassa

Nou comentari

Comparteix

Icona de pantalla completa