Presentació de l'acord de govern entre Tot per Terrassa i ERC-MES
Presentació de l’acord de govern entre Tot per Terrassa i ERC-MES | ERC-MES Terrassa

!--akiadsense-->

Un any del nou govern municipal sorgit de les eleccions municipals, amb sorpresa no prevista, la victòria de Tot per Terrassa, el pacte de govern entre aquesta formació i ERC, i la pèrdua del govern del Psc-PsoE, que després de quaranta anys se’n va anar a l’oposició. I el daltabaix de Terrassa en Comú que va comportar haver d’abandonar l’Ajuntament, igual que la CUP, reduint el número de grups municipals.

Ara, tots han començat les valoracions, els que estan al govern municipal cofois i eufòrics tot expressant les moltes bondats i el canvi de governança, i l’absurd plantejament d’un concepte que no vol dir res, com és l’estimació a la ciutat, com a mer monopoli, tots aquests aspectes segons ells, evidentment. I després els grups de l’oposició criticant els pocs avenços, els mals comportaments i la ineficàcia de la gestió que s’ha demostrat que tot era un miratge, segons ells, és clar. I en aquest sentit la crítica del Psc-PsoE és de riota i lamentable, no ha acceptat la seva derrota i pèrdua de privilegis, molt ràpid se’ls ha oblidat la seva mala gestió, les seves males pràctiques, la corrupció de baixa intensitat i el millor que podien fer és estar callats i amagats sota les catifes ja que no son exemple de res. I encara és més lamentable la seva actitud, quan ara algun dels seus portaveus és el més cridaner, quan va ser un veritable incapacitat i incompetent en els quatre anys que va governar i com a responsable polític d’una de les àrees més importants. Però bé això és la política professional, la manca d’ètica i escrúpols.

El que és evident és que la situació va comportar, un cop superada la sorpresa, molta il·lusió, esperança de canvi en el fons i en les formes, i la possibilitat de fer les coses d’una altra manera amb la possibilitat de recuperar la política de veritat, per a intentar fer-la per la ciutadania i amb aquesta, trencant amb un model de participació ciutadana totalment inútil, fals i sense cap sentit, ni interès en que la ciutadania tingués cap paper al marge de les meres sensacions.

La complexitat de canviar les coses, sobretot després de quaranta anys d’un model pervers, corromput, al servei dels poders fàctics dominants, d’haver convertit l’Administració en l’oficina de col·locació partidària, d’haver fet una distribució partidària, injusta i irresponsable dels equipaments, i les subvencions convertint-les en un model de compra de voluntats, creant una gran xarxa de fidelitats. Trencar tot aquest model en un any és molt complicat. També cal tenir en compte que el mateix alcalde actual pateix encara cert síndrome no superat. Durant molts anys va ser membre del partit governant, va tenir diferents responsabilitats i aquest fet, comporta un currículum mental d’alta complexitat, i això encara s’observa amb algunes decisions i comportaments. Necessita molt més temps per a veure si la seva gestió és capaç de veritat de trencar amb tot aquest passat, veurem…!

Alguns aspectes han comportat algun canvi en les formes, però encara hi ha molts que hauran de canviar i demostrar si de veritat aquelles esperances i il·lusions seran reals, o una nova ficció i miratge. Mentrestant, es feia el pacte i acord de govern va comportar un cert temps, i després hem tingut la pandèmia que encara patim, per tant, el temps real de govern ha estat més reduït, fet que pot dificultar l’anàlisi per a valorar la gestió, però hi ha alguns aspectes que ja ens generen molts dubtes. Temes de participació ciutadana, moltes voluntats, però cap canvi, l’aplicació del model participatiu és el model caduc i inútil dels anteriors governs. És més, hi ha un fet que demostrarà de veritat si hi ha aquesta voluntat, creure en el model participatiu dels Observatoris, com garantir que el de l’Aigua sigui efectiu, i la posada en marxa del de la neteja i la gestió dels residus, que fins ara l’actual govern ha boicotejat.

Un altre aspecte és tot el referit als Pressupostos i Ordenances, determinats i imposats pel govern, sense la més mínima participació de la ciutadania, ni abans, ni ara. Tot el tema referit als aspectes mediambientals, que en molts aspectes son una veritable quimera, i on s’ha demostrat la manca de voluntat política de canvi. Molt cofoisme amb l’anomenada revolució verda, però és una mera estratègia d’imatge i propaganda. No hi ha hagut cap voluntat de canvi real, i les línies d’actuació son encara més continuistes, sense cap novetat. És més ni han canviat els seus responsables, ni han ampliat les competències i pressupostos, al contrari, l’han reduït a un mer espai residual. Una gran oportunitat perduda, que encara tenen temps de rectificar. Veurem…!

I en un altre aspecte important, com la neteja i els residus, és tot un contrasentit. Estem amb molta voluntat expressada, però cap millora, ni novetat. El contracte programa Ajuntament-Eco-Equip és una quimera, el Pla Local de Prevenció i Gestió de Residus està en un calaix sense aplicar, l’Auditoria de gestió d’Eco-Equip ni se sap…, i el tema de l’Observatori de la neteja i els residus encara no s’ha posat en marxa. Per tant, veurem…!

En tot el tema d’equipaments i serveis, ja veurem com aquests es van determinant. I una oportunitat perduda, la municipalització del transport públic. Aquest aspecte ja demostra les contradiccions ideològiques d’aquest projecte polític, on les contradiccions s’aniran posant evidents a mesura que passi el temps. I esperem que tot el referit a la pandèmia, no serveixi per amagar la gestió, les mancances d’un projecte de govern i sobretot les contradiccions de no tenir cap claredat ideològica. Això si, el temps ho posarà tot al seu lloc, un pot fer jocs malabars un temps puntual, però el temps ho allarga tot i acaba passant factura i no oblida. Per tant, quan passi la pandèmia tornarem a la realitat i llavors el govern ens haurà de demostrar el que de veritat vol fer i si ho vol fer sol, o amb la responsabilitat compartida de la ciutadania, i això ja és una altra cosa.

Li deixarem encara un temps de confiança, però aquest no serà indefinit. Veurem…!

Nou comentari