La Junta de Portaveus de l’Ajuntament de Terrassa, ha llegit el seu acord al Ple Municipal relatiu a la defensa de la memòria democràtica d’Espanya, que ha presentat el grup municipal del PsoE-Psc, i que li han donat suport Tot per Terrassa i ERC-MES. Quan un llegeix aquesta proposta, no deixa de quedar sorprès per aquesta, sobretot, per part de qui la presenta. Tampoc a un li estranya, ja que és un partit de contradiccions permanents i mai saps ni on va, ni que pretén, ja que fa anys que va renunciar a ser d’esquerres, i sobretot, va promoure l’oblit interessat del passat.

En algun dels motius exposats, parla de l’esperit reconciliador de la transició, oblidant, que els únics que van renunciar als seus objectius i van permetre que aquella farsa, fes que els franquistes continuessin a les institucions de l’Estat fins els nostres dies, van ser entre d’altres, aquells que es diuen “d’esquerres” com el PsoE-Psc, el PcE… També ens permet observar com aquella mal anomenada transició, l’esperit reconciliador que es diu, no apareix per enlloc. Només cal veure el comportament dels partits de dretes com el PP, Ciudadanos i VOX, com es comporten cada vegada que es parla o s’intenta acabar amb les estructures del franquisme dins les institucions de l’Estat, les propostes de la Llei de la Memòria Històrica o la nova Proposició de Llei de Memòria Històrica i Democràtica. Sempre plantegen problemes, retorcen la veritat, i generen tot el soroll que poden amb l’objectiu de garantir el seu pensament únic, i la manipulació de la història. I un altre objectiu, aconseguir acoquinar al govern de torn, sobretot si aquest és del PsoE-Psc, que aviat la por se’l menja, tal com ha quedat demostrat al llarg d’aquests anys i des de la farsa de la transició que ja va renunciar a tot amb l’objectiu de garantir-se està a les institucions, la cadira i el sou.

També parla del que ha fet l’Ajuntament de Madrid al treure del nomenclàtor els noms de Francisco Largo Caballero i Indalecio Prieto. Això sí, se’ls oblida que aquest mateix Ajuntament, ja va eliminar i fer malbé de forma violenta, tots els rètols en record i homenatge a tots els assassinats pel franquisme, que l’alcaldessa Carmena va posar al cementiri de Madrid, que es tant o més greu que treure dos noms del nomenclàtor (vull indicar que jo no hi estic d’acord en que es faci aquesta retirada, ja que estic segur que aquests no seran els últims, ni els únics). L’alcalde en aquest cas, és del PP, i ben jove, ho dic per lo de la “reconciliació”.

I ens als acords entre d’altres, diu que es faci arribar a la comissió del nomenclàtor els noms de Manuel Azaña, Francisco Largo Caballero i Indalecio Prieto. Fins aquí cap problema, em sembla perfecte que es posin aquests noms al nomenclàtor, és més, jo hi estic d’acord, només em genera certs dubtes de la necessitat, el d’Indalecio Prieto, ja que si un llegeix la seva biografia i pensaments, d’esquerres en tenia molt poc, i era un fervent anticomunista, antianarquista, i podríem afirmar que antisocialista, i molts més “anti…”, però bé.

Aquesta part de fer arribar al nomenclàtor aquests noms, em pregunto com és que després de més de quaranta anys de governar aquesta ciutat, mai els van proposar? Com no van proposar mai la llarga llista de persones assassinades pel franquisme, ja sigui al camp de la Bota, pels criminals de l’Emili Matalonga, Joaquim Amat, Lluís G. Ventalló i molts d’altres. Així com molts assassinats als camps d’extermini nazis, o com a mínim acabar de posar a tots els alcaldes republicans de la nostra ciutat, totalment oblidats i només reconegut l’alcalde Samuel Morera per mers interessos partidaris.

Fa anys que moltes d’aquestes persones que en sabem noms i cognoms, i aquells governs també ho sabien, i mai van voler fer el més mínim esforç per a fer-ne un reconeixement, eren terrassencs i terrassenques, no eren de Madrid, ni d’altres contrades, eren plenament d’aquí. Per tant, molt reconeixement a llunyans, i poc compromís amb els d’aprop, oblidats durant molts anys, i encara en molts casos ho segueixen sent.

I vull recordar el que servia d’excusa durant molts anys a aquells equips de govern, afirmaven: “…hem de fer que el nomenclàtor no serveixi per a generar problemes, per tant, millor oblidar, no posar noms conflictius, han de ser coses més genèriques…”. Aquesta manera de pensar i fer, és la que se’ns deia com Associació de Veïns i resposta a alguns dels meus articles publicats, quan demanàvem posar alguns noms que sempre eren rebutjats. Havíem demanat posar el nom de tots els alcaldes republicans, d’algunes persones assassinades, i quina casualitat, la del Sr. Manuel Azaña, totes van ser rebutjades amb la mateixa excusa, no es volien problemes, i sobretot, no molestar als prohoms de la ciutat, als franquistes de torn reconvertits en demòcrates de tota la vida dins les classes dominants. Això si, mentrestant, anaven dedicant carrers i places, així com donant medalles i reconeixements a tots aquests sectors, els únics que gaudien d’un reconeixement estratègic.

Aquest és el partit que ara presenta un acord de reconeixements, els reclama per a tots aquells homes i dones que van donar la vida defensant la legalitat, la llibertat, la justícia i la igualtat durant la Guerra Civil i la dictadura franquista, quan els va trair amb la farsa de la transició, els va oblidar amb tota impunitat i no ha estat capaç mentrestant ha governat de recordar-los i fer-los un veritable reconeixement. I sobretot, fer una cosa important, que molts hem reclamat, que d’una vegada els nomenclàtors de les ciutats s’equiparin d’una vegada i deixin de ser espais de les dretes, dels sectors més reaccionaris i d’una religió dominant en un Estat laic i no confessional. Avui les ciutats encara son l’expressió d’aquests sectors i hauria de ser un model de societat que expressi la realitat molt més diversa i plural.

Per desgràcia, molts d’aquells que han governat des d’una suposada perspectiva d’esquerres durant molts anys, s’han acoquinat i no han estat capaços de canviar res. Ara alguns es queixen pel comportament natural d’uns governs de dretes, que mai han renunciat al seu territori ideològic, cosa que no podem dir dels governants anomenats “d’esquerres”. Ara que no tenen cap credibilitat, volen presentar-se com les essències, que no se’ls oblidi i que fan alguna cosa, i sobretot, que ningú recordi quan governaven i no van fer res del que ara demanen, això se’n diu hipocresia, no tenir ni ètica, ni convenciments.

El que no entenc és com els partits de govern, no han fet modificar l’acord, tot denunciant la proposta interessada, també denunciant-los a ells pel seu oblit interessat. Espero que més que fer acords d’aquest tipus de cara a la galeria, es posin en marxa tots aquells canvis al nomenclàtor i d’una vegada s’afrontin els oblits i el tinguem més equilibrat i just, tant el nomenclàtor, com l’espai i equipaments públics.

Salvador Pérez Riera

Nou comentari

Comparteix