Segons informacions als mitjans de comunicació locals, apareix una noticia sobre que anirà al ple municipal l’aprovació inicial el Pla d’Acció per l’Energia Sostenible i el Clima (PAESC), amb trenta mesures per a fer de Terrassa una ciutat més neta, sostenible i segura. Ja hi tornem, la publicitat i la propaganda com a estratègia, utilitzant la sostenibilitat ambiental com a eix, degradant de nou el concepte i malbaratant el seu sentit.

Aquesta ciutat com ja he dit altres vegades, té més Plans per metre quadrat que cap altra. El problema és la seva aplicació real, i com la propaganda es menja la realitat. Alguns confonen que vol dir tenir una estratègia comunicativa, i fer servir només, la propaganda de curt termini com a instrument permanent. Al final la realitat i els fets demostren que aquesta estratègia és del tot inútil i no serveix de res. I la comunicació va més enllà del disseny i l’estètica, és més complexa i ha de treballar sobre molts més elements que la facin efectiva, participativa, transparent, i amb objectius de curt, mitja i llarg termini per assolir els objectius.

Les entitats, col·lectius, ciutadania i professionals, haurien de demanar als responsables municipals, transparència, professionalitat i rigor, sobretot, perquè estem davant d’una realitat complexa, amb molts problemes, molts de caràcter medi ambiental, que posen en risc el nostre present i futur, ja que els problemes son greus i necessiten mesures de veritat, que es deixin de fer propaganda, i assumeixin aquesta realitat, que necessita credibilitat i el compromís de la ciutadania si de veritat volem afrontar-los.

Caldria doncs posar sobre la taula, el llistat de Plans de caràcter medi ambiental, i el seu grau de compliment. I deixar de fer Plans que alguns estan caducats i ni tant sols se’ls ha donat compliment efectiu, altres guardats en un calaix, i altres esperant la seva aplicació. Aprovar Plans i compromisos mediambientals, és fàcil, complir-los ja és un altre aspecte. L’aplicació dels Plans i les polítiques mediambientals, vol dir entrar en contraposició al model econòmic, de consum i productiu, i això no es vol fer per part dels responsables polítics que com és evident tenen un discurs teòric sobre la sostenibilitat, que han degradat el mateix concepte. Però altra cosa, és l’aplicació real de mesures i l’enfrontament amb els poders fàctics, econòmics i productius, inclús amb la mateixa ciutadania que no vol deixar de consumir de forma irresponsable.

Aquest nou Pla, ja substitueix a l’anterior Pacte d’Alcaldes i Alcaldesses i a l’anterior PAES, que no ha arribat a complir una part important dels seus objectius. El mateix que el Pla d’Acció Ambiental dins l’Agenda 21 local, el Pla de Mobilitat, el Pla Local de Prevenció i Gestió de Residus totalment guardat en un calaix fins fa dos dies, el Pla de Millora de la Sostenibilitat, i així una llarga llista de Plans d’Acció o Actuació. I un altre aspecte important, tots tenen com a objectiu l’any 2030, on ja haurem superat tots els problemes mediambientals, ja que tots i conflueixen, això si, de forma totalment des coordinada. A més cal tenir en compte que ni tant sols l’Ajuntament compleix amb els criteris de sostenibilitat per la manca real d’un Pla d’Acció dins els diferents serveis i departaments municipals.

I quant a les zones de baixes emissions, la famosa revolució verda, ja veurem el seu grau de compliment pels problemes que comporta per a molts sectors, pel nivell d’incomprensió i no acceptació, i per la manca d’una estratègia comunicativa més que evident. Alguns han convertit el tema energètic i la reducció d’emissions en un mer aspecte modal, en l’únic problema mediambiental ha afrontar. Deixant als millors experts i l’eina que durant anys hi va treballar, con és l’Agència Local d’Energia i Canvi Climàtic, que hauria de ser la veritable eina dinamitzadora i eficient. En aquests moments subordinada i fora d’un servei real, abandonada, marginada i que ningú coneix la seva existència en aquests moments, i ens inventem PAESC i altres eines, per a visionar la mera estètica, en detriment de l’eficàcia. Aquest PAESC a més, parla de set eixos, en els que es parla de gestió de residus i gestió de l’aigua, per exemple. Dos problemes que son de gran importància estratègica, ara mateix i en els propers anys, i que avui no tenen cap línia d’actuació, on tot és improvisació, descoordinació i manca de criteris.

I a més d’avaluar el nivell de compliment dels diferents Plans de sostenibilitat, hauríem d’anar a un indicador important que expressa la veritable voluntat i credibilitat, davant dels problemes de sostenibilitat, com son els Pressupostos municipals aprovats i quan han crescut de veritat per afrontar la problemàtica mediambiental i el nivell d’inversions. Una veritable vergonya, tant en el seu conjunt, com algunes partides que no es mouen des de fa anys. I un altre aspecte important, i serveixi d’exemple, el problema dels residus és i serà un problema important, a dia d’avui, ni tant sols hi ha pressupost per a netejar els contenidors. Per tant, amb tot el que s’haurà de resoldrà els propers anys, com volem afrontar PAESC, PAMS, PAPGRT i d’altres Plans.

I mentrestant, anem aprovant miratges, sense resoldrà els Plans que ja tenim. Anem tancant serveis com el CDEA, oblidant l’Agència Local d’Energia i Canvi Climàtic, perdent eines que durant anys han estat les que han treballat sobre estratègies d’informació, de sensibilització i educació ambiental. I sobretot, determinant estratègies comunicatives i d’actuació fora del mer disseny i l’estètica. Alguns han oblidat com aquestes eines van ser exigides en la negociació política l’any 2003 per part d’ERC, que avui està al govern com llavors. Què aquest mateix partit l’any 2012, demanava el compliment del 2% de la Taxa de Residus per disposar de recursos per actuacions d’informació i sensibilització, i que durant anys plantejava la necessitat de millorar i augmentar el reforçament de serveis com els indicats, ara senzillament, els desfà de forma absurda, a canvi de res. Ja que no hi ha cap estratègia comunicativa, ni d’actuació que ajudi a disposar d’instruments efectius per a afrontar els problemes i les actuacions en els propers anys, per a afrontar i solucionar els problemes mediambientals, on la comunicació estratègica serà fonamental. Per desgràcia, el Psc-PsoE, ja va intentar acabar amb aquests serveis, precisament, perquè en temes de sostenibilitat no hi creia. Però al final ha estat ERC qui ho ha fet, de forma incomprensible, on el seu discurs sobre la sostenibilitat, al final no té cap credibilitat, per desgràcia.

Ho he dit moltes vegades, no necessitem Plans d’Acció per a cada vector mediambiental, o per cada invent de moda. Només cal aprofitar bé els recursos disponibles, tenir una estratègia clara, creure de veritat que els problemes mediambientals cada vegada seran més grans, i caldran eines eficients per a afrontar-los. I sobretot, deixar-se de mera estètica, d’una estratègia de curt termini fonamentada en la publicitat i propaganda. I el més important, si de veritat ens deixem de fer servir el concepte sostenible de forma permanent, i de veritat l’apliquem. Per això cal un canvi en la jerarquia de valors i criteris, amb un sol Pla d’Actuació per a la Sostenibilitat, que obligui a aplicar de forma transversal totes les accions i actuacions en el marc del mateix Ajuntament i al conjunt de la ciutat. I aquest seria el veritable canvi i compromís, i el més important, donar-li compliment de veritat, i que el conjunt de la ciutadania en faci el seguiment efectiu.

Deixem-nos de miratges, d’anar fent Plans i més Plans, i deixem de parlar de sostenibilitat, com si fos un mer concepte modal, que no surt de les meres voluntats, i oblida l’obligació de donar-li compliment. Aquest no és un problema banal, secundari, és de primer ordre que al final la irresponsabilitat de tothom, ens portarà a la misèria més absoluta, i a posar-nos en risc com a societat, tant a nivell local, com planetari. I de l’estètica i publicitat, no ens en sortirem.

Nou comentari

Comparteix