MónTerrassa
La participació en els Plens de Terrassa i un model caduc

Fa uns dies en representació del Comitè per la millorà de la neteja i la gestió de residus, vaig haver de presentar i defensar una moció al Ple Municipal, ja que el company que ho havia de fer, era fora de la ciutat i no podia fer-ho.

Cada vegada que he d’anar a la Sala de Plens, em genera primer molt poques ganes i cap interès, sobretot, perquè després de més de quaranta anys de governs suposadament d’esquerres, no han estat capaços d’eliminar d’aquell espai en l’anomenada galeria de persones il·lustres, els mateixos de sempre que no mereixen ni aquest títol, ni d’estar en aquell espai, que només representa al poder econòmic i religiós a nivell local.

Després de tants anys, només han determinat posar a tres personatges que podrien rebre aquella consideració, en Samuel Morera, na Quitèria Tarragó i sent molt magnànims na Paulina Pi de la Serra.

El mateix que es va renunciar a retirar honors, consideracions i medalles a molts franquistes i algun criminal, i a no adequar el nomenclàtor de la ciutat tot considerant a moltes persones mereixedores de ser-hi, amb l’objectiu d’equilibrar i adequar l’espai públic, a molts oblidats de forma interessada.

I cada vegada que he d’anar a l’esmentada Sala de Plens, sempre tinc l’esperança que aquell espai haurà canviat el seu format, no només per veure a determinats personatges nefastos encara en l’espai, sinó per un altre fet, que ha canviat aquella posició de les cadires on seuen els representants escollits, amb aquell ordre jeràrquic i on es determina el concepte d’autoritat en la figura de l’alcalde, on es demostra qui mana i té l’autoritat plena, tot seguit, els secundaris, els tinents d’alcalde i al final la resta de regidors.

Que la legislació faci caure tota la responsabilitat municipal en la figura de l’alcalde, seguint l’impresentable model de l’autoritat màxima i que té el dret de delegar com vulgui, en els temps actuals és un veritable contrasentit. I que després de més de quaranta anys de democràcia, i en el cas del nostre municipi, que se suposa que han governat partits que s’anomenen d’esquerres, continuem encara mantenint l’estètica de règims totalitaris i antidemocràtics, on la jerarquia i l’ordre segueix plenament instaurat, repeteixo, és una incoherència i un contrasentit.

Perquè s’ha de mantenir una estètica inacceptable, on la jerarquia de poder absolut sigui la norma. Com és que això no s’ha canviat, i el format és un model igualitari on tots els regidors i regidores tenen la mateixa consideració, sense necessitat de mantenir una jerarquia on l’alcalde ha de ser observat com una divinitat d’autoritat plena. On son els que s’anomenen d’esquerres amb les seves diferents línies ideològiques, i han estat incapaços de carregar-se aquesta imatge, model d’altres temps i que només respon a una visió de dretes, reaccionària i lluny de l’ideari que se suposa ha governat la ciutat fins ara.

Però bé, el problema és que allò que anomenem esquerres, des de fa anys, és un miratge, i al final, aquesta s’ha institucionalitzat fins a límits que ja no sap, ni on estan, i han renunciat a tot, inclús a acceptar el concepte d’autoritat en el fons i en la forma, incapaços de canviar res.

I un altre aspecte important, l’apartat de participació ciutadana, si les entitats presenten mocions, ho haurien de posar al principi, per a evitar que les entitats que hi participen en el Ple, no tingui d’aguantar un Ple insuportable, que no aporta res, i quan veus el nivell dels debats d’alguns representants municipals, només generen ganes de sortir corrent i aguantes estoicament la teva presència, perquè et toca esperar el teu torn.

Per tant, una altra recomanació en positiu, els grups municipals haurien de fer una seriosa reflexió del funcionament de les sessions plenàries, son excessivament llargues, poc suportables i entenc perfectament el poc interès que generen. Cal trobar un altre format i dinàmica, per a intentar trobar la manera que generin prou interès. Bé, potset a alguns ja els vabé el format, perquè la ciutadania o les entitats ciutadanes, no vegin el baix nivell de debat polític, on inclús alguns només es dediquen a tirar-se els plats pel cap i debats d’un baix nivell en les formes i els continguts. I també observar el grau d’hipocresia política, sobretot, quan veus alguns reclamar i exigir al govern determinades actuacions, quan ells com a govern van ser uns incapacitats, irresponsables que mai ho van aplicar.

Aguantar aquests Plens, als regidors els va amb el sou i la cadira, és part de la seva tasca, ho entenc, però no cal arribar al nivell d’obligar a aguantar- ho als que intenten que les coses es facin de forma diferent, millor i on la ciutadania i sobretot, les seves entitats trobin una manera millor de participar, més efectiva, i que sigui útil. No un format rígid, on alguns acords ja s’han assolit prèviament, i al final tot és una comèdia bufa, on molts tenim la sensació que aquest format només serveix per allunyar-nos del model, i en res ajuda a millorar la participació i l’interès en la bondat de la política,+ per part de la ciutadania, que compleix un mer tràmit formal quan hi ha de participar.

Espero i desitjo que algú hi reflexioni de veritat i busqui un format i model que ajudi a garantir una democràcia plena, participativa i compromesa, i el model actual, no hi ajuda. Però bé, espero que els que tenen sou i cadira, i son professionals de la política, pel seu bé, alguna dia s’ho replantegin.

Veurem…!

Comentaris

  1. Icona del comentari de: Observador a juliol 03, 2022 | 07:40
    Observador juliol 03, 2022 | 07:40
    Si només fos en els de Terrassa.....
    • Icona del comentari de: Jeni a juliol 07, 2022 | 10:52
      Jeni juliol 07, 2022 | 10:52
      Totalment d'acord amb Mr. Observador. Senyor Pérez, no entenc com dels polítics quan estan en públic n'espera alguna cosa més que "politicades". D'altra banda em pregunto si el "?" del seu teclat funciona. Ben cordialment.

Nou comentari

Comparteix