Víctor Bravo de Soto Vergara (Saragossa, 1983) és el nou entrenador del primer equip del Terrassa FC des del passat dilluns. Després de la destitució de Chus Trujillo com a tècnic causada pels mals resultats de l’equip, l’aragonès se’n fa càrrec amb la intenció d’arribar a posicions de play-off i ho fa amb un currículum esperançador. Durant la seva etapa al CD Teruel, la seva única experiència fins ara, va aconseguir dos ascensos en tres anys fins a arribar a la Primera Federació.
Aquest diumenge contra el Lleida a l’Estadi Olímpic, Víctor Bravo ha dirigit el seu primer partit al capdavant del projecte terrassista. Tot un repte per començar, ja que el conjunt lleidatà és el líder de la lliga amb 21 punts, cinc per sobre dels egarencs. Finalment, l’enfrontament va acabar amb empat a 1, amb molt bones sensacions per part de l’equip egarenc. Per això, a MónTerrassa, hem volgut parlar amb ell sobre les seves aspiracions, trajectòria i sobre com imagina que serà el seu Terrassa FC.
Primer de tot, com estàs?
Molt il·lusionat. Tinc unes ganes boges de veure a tot l’estadi animant.
Com sorgeix l’oferta del Terrassa i que et motiva a acceptar-la?
Tot va ser molt ràpid. Fa una setmana em truca el meu representant i em diu que li han ofert aquesta possibilitat i jo no ho dubto ni un segon. Sabia que el club estava apostant fort per fer les coses bé a la lliga i va ser molt fàcil posar-se d’acord. El Terrassa és un club que he estat seguint durant molt de temps perquè m’agrada el gran potencial que té.
De fet, com a entrenador del CD Teruel ja vas visitar l’Estadi Olímpic alguna vegada, quin rècord guardes de l’afició?
El camp del Terrassa sembla d’una altra categoria. Quan jo venia amb el Teruelsempre estava ple i hi havia un gran ambient. És un estadi especial i que fa por quan vens com a visitant. L’exemple més clar és que jo vaig perdre 6-0 la primera vegada que vaig venir. És la derrota més gran que he patit en tota la meva carrera professional.
Durant la teva etapa de tres anys al conjunt aragonès, aconsegueixes ascendir l’equip dues vegades fins a arribar a Primera Federació, et veus capaç de repetir-ho?
Ho intentaré, però hi ha altres equips de gran nivell com el Sabadell, l’Atlètic Balears, el València B o l’Espanyol B amb pressupostos gegants que també tenen aquest objectiu. La meta ha de ser el play-off per tenir la possibilitat d’ascendir. A partir d’aquí, hi ha moltes coses que no es poden controlar…
A Terrassa, precisament, intentem pujar de categoria des de fa molts anys, això et genera una pressió extra?
No. És veritat que vinc d’un club molt humil, però la pressió per a mi és igual. El nostre objectiu amb el Teruel era la salvació i, al final, vam aconseguir, en un grup tan complicat, quedar campions. El que vull transmetre és que jo no feia els gols ni els defensava, eren els jugadors. Vam formar una família i els resultats van acabar arribant. Crec que aquesta ha de ser la meva feina. Tenim futbolistes amb molt de talent. Els vull fer veure quin és el camí a seguir per acabar jugant el play-off i tenir opcions a l’ascens.
Fins ara, només has entrenat al CD Teruel, creus que et pot faltar experiència per dirigir un equip com el Terrassa FC?
L’experiència és important, però crec que ho és més la capacitat. M’he vist amb forces i crec que he fet mèrits com per poder entrenar a un gran club com el Terrassa. Soc conscient de que és una oportunitat única i això és una motivació per a mi.
D’altra banda, per conèixer millor el teu perfil com a entrenador, com et definiries?
Adaptatiu. Els jugadors que tinc aquí no son els mateixos que tenia al Teruel, tenen virtuts diferents. El meu Terrassa no serà el Teruel, això 100%. Òbviament tinc unes bases marcades. Crec en l’ordre i en la disciplina tàctica a la fase defensiva per no encaixar gols. És a dir, penso que els equips es construeixen des del darrere.
En aquest sentit, el Terrassa està encaixant molts gols durant aquest inici de temporada, com penses que ho podràs millorar?
Ho estem treballant molt. Jo ho tinc clar. No podrem aconseguir els objectius si encaixem tants gols. Al final de temporada, si mires els que han quedat campions, sempre son els equips que menys gols encaixen. Per això, vull ordre, disciplina i confiança per als jugadors perquè aquesta fase defensiva sigui eficient. Estic segur que si encaixem poc, l’equip pot créixer a la vegada molt a la fase ofensiva, perquè tenim jugadors de molt talent. El primer ha de ser tancar la porta i el segon, generar.
I, pel que fa a la gestió de grup, com ets amb els jugadors?
M’agrada parlar molt amb ells, perquè per a mi és fonamental tenir una idea i que ells creguin cegament en ella. Per a mi, un dels secrets per a ser un bon entrenador és que tu has de vendre la idea al jugador, te l’han de creure i anar a mort amb ella. Si això no passa, les coses es compliquen.
Que t’ha sorprès més d’aquesta primera setmana com a entrenador?
M’ha sorprès sobretot el club, les enormes possibilitats que té. Les instal·lacions que tenim son una meravella, no és propi de la categoria. I pel que fa a la plantilla, m’ha sorprès el bon ambient, l’actitud, la predisposició per ajudar i el bon funcionament que té la plantilla internament.
Algun jugador a destacar especialment?
Marcos, sens dubte. Té 40 anys, més o menys com jo, i està espectacular físicament. És increïble. A més, he pogut comprovar que també és un gran capità.
I ja per acabar, si haguessis d’enviar un missatge, quin missatge enviaries a l’afició?
Els diria que tenim moltes ganes d’aconseguir els objectius, però que aquests només s’aconseguiran si tots animem i remem en una mateixa direcció. Crec que és fonamental generar aquesta aura. Per la nostra part, ho donarem tot per fer gaudir i sobretot, per aconseguir els objectius del Terrassa FC.
