Edgar Mateu és un dels impulsors d’un dels projectes esportius més entranyables i necessaris de la nostra ciutat. Des d’aquest curs 2023-24, l’escola Mare de Déu de Montserrat ofereix la possibilitat a les seves alumnes de participar en una activitat extraescolar que fins fa poc era impensable al centre: formar part d’un equip de futbol.
El professor d’educació física Edgar Mateu, juntament amb Anna Ribas, educadora social i amb tasques de mediació, i Marta Picó, membre de l’equip directiu, van decidir posar fil a l’agulla a una demanda insistent de les noies, que volien sumar-se a una onada creixent arreu del país, gràcies als èxits aconseguits per al FC Barcelona i la selecció espanyola. Per fer-ho possible, també compten amb l’ajuda de l’Andrea -entrenadora i alumna de cicle superior d’Activitats Físiques a l’IES Santa Eulàlia-.
Tot i que pot semblar que una extraescolar de futbol femení no hauria de ser notícia, en un centre qualificat de “màxima complexitat”, situat en un barri amb un “context socioeconòmic desfavorit” i on el 90% de la població nouvinguda prové del nord d’Àfrica, principalment el Marroc, no és tan fàcil tirar-ho endavant. I és que hi ha una manca d’accés a activitats esportives i d’oci per a infants, sigui per desconeixement o per falta de recursos, on es suma la dificultat idiomàtica i els estigmes d’origen cultural, més i tot si parlem de dones.
És doncs un projecte que cobreix tots els àmbits possibles: educatiu, social i esportiu. MónTerrassa ha parlat amb Edgar Mateu perquè ens expliqui en què consisteix aquest projecte, perquè és tan necessari a l’escola i al barri, i com ho viuen les participants i totes aquelles persones que en formen part.
“El projecte va donar resposta a la demanda d’activitats extraescolars dirigides a les noies més grans del centre educatiu”
Com va sorgir la llavor d’aquest projecte?
Els membres de la nostra comunitat educativa vam realitzar un procés de somni, a partir del qual tots vam compartir desitjos i propostes per aconseguir una comunitat educativa millor. Una de les inquietuds més reiterades per alumnat i familiars va ser la demanda d’activitat extraescolars dirigides a l’alumnat, sobretot a les més grans (tercer cicle) i especialment a les noies, ja que la majoria dels seus companys ja feien esports a diferents clubs de la ciutat, però elles es trobaven amb poca oferta. Aprofitant l’auge del futbol femení vàrem pensar que era un bon moment per engegar el projecte de la creació d’un equip de futbol femení.
Quins van ser els objectius que perseguia l’activitat?
L’objectiu principal era fomentar la pràctica de l’activitat física, fora de l’horari lectiu, d’un grup de nenes que no tenien la possibilitat de practicar esport en el seu entorn, a més de provocar el descobriment d’entitats esportives de la ciutat així com relacionar-se amb altres nenes de la seva edat.
Així doncs, qui en pot formar part?
L’activitat està destinada a qualsevol nena de tercer cicle de l’escola (5è i 6è de primària), tot i que l’equip està obert també a altres nenes del barri que hi vulguin participar, actualment tenim una jugadora que no és alumne de l’escola, però que forma part de l’equip, i l’equip encantat de rebre-la. De fet, una de les fites del projecte era també que fos un equip de l’escola i també del barri.
Per què futbol? Què té de diferent o quins valors o aspectes són aptes per a treballar amb els infants?
Es tracta d’un barri situat als afores de la ciutat, i les nenes tenien poques ocasions per sortir del mateix barri. A més, amb la proliferació de les xarxes socials i les noves tecnologies, les nenes passaven massa hores davant les pantalles i era una forma de promoure una vida més saludable. Vam optar concretament pel futbol fonamentalment per tractar-se d’un esport d’equip, que comporta els valors de companyonia.
Quantes nenes teniu ja apuntades? Què heu fet per fer visible el projecte a l’escola?
L’equip el formen 15 nenes. Des del primer moment han estat les mateixes nenes les que formen l’equip. En un primer moment, ens varen ajudar exalumnes de l’escola que participaven en els entrenaments fins que els seus horaris d’institut no eren compatibles amb l’activitat. Va ser molt fàcil perquè en tot moment les nenes es mostraven engrescades per començar el projecte i formar l’equip.
Parlem de competició. Contra qui jugueu i perquè vau decidir que era important entrar en una competició i no fer només amistosos?
L’equip participa en la lliga del Consell Esportiu del Vallès Occidental, gràcies a la bona relació existent amb el Consell, que en tot moment ens van ajudar per als temes més burocràtics. El finançament de l’activitat ve gràcies a l’obtenció d’un premi als premis de l’agrupació de consells esportius de tota Catalunya, dins de la categoria de projecte singular. La competició per a nosaltres és el menys important, de fet els resultats fins el dia d’avui no ens han acompanyat -només una victòria-, però mai cap nena ha perdut la il·lusió. A més, és una forma de conèixer instal·lacions properes on les nenes poden fer esport en un futur.
Ha estat difícil convèncer les famílies de deixar participar les nenes? Es mostren proactius o col·laboradors? Els va sobtar que fos futbol?
L’equip només ha fet que millorar la relació amb les famílies, s’han creat vincles que no existien i en un entorn diferent de l’escolar. En cap moment vàrem haver de convèncer a cap família, totes es varen mostrar positives a l’hora que les nenes juguessin, donant peu a compartir moments i estones fora de l’àmbit educatiu creant-se relacions entre iguals, entre els mestres que van a veure als partits com les famílies que acompanyen a les noies.
Amb ja un temps d’experiència al darrere, què és el que més t’ha sorprès?
El que més m’ha sobtat amb diferència és la implicació de les noies i les ganes de voler jugar que tenen! Moltes tenen dificultats perquè els seus familiars puguin acompanyar-les per ser famílies nombroses o tenir feines precàries on han de treballar als caps de setmana. A més, a pesar que hem perdut tots els partits fins ara, les nenes al dilluns ja estan preguntant on juguen i contra qui juguen el dissabte vinent, a tots als partits acudeixen gairebé sempre totes. També citar les ganes que mostren les nenes petites que demanen formar part de l’equip perquè veuen amb les seves companyes unes referents.
Us esperàveu la reacció de les nenes?
Almenys des del meu punt de vista no esperava que aquesta activitat hagués tingut aquest impacte. En poc temps s’ha convertit en una activitat molt important en la vida quotidiana de les noies.
Quin és el paper de l’escola i què creieu que la fa diferent que si l’activitat la impartís un club o entitat?
El paper de l’escola és clau, ja que com a comunitat d’aprenentatge, l’escola sempre té les portes obertes, i permet fomentar la convivència entre tots els membres que hi formem part.
“En poc temps s’ha convertit en una activitat molt important en la vida quotidiana de les noies“
Quina ha estat la rebuda al barri? Heu travat relació amb altres entitats o associacions?
La vinculació amb el barri és magnífica. El nostre projecte s’està podent dur a terme gràcies a l’Associació de veïns del barri de Montserrat que ens cedeixen la seva pista poliesportiva per realitzar els entrenaments un dia a la setmana, sense la seva ajuda hagués estat impossible dur a terme el projecte, perquè la nostra escola compta amb unes instal·lacions força precàries respecte a espais per a poder realitzar la pràctica d’activitat física.
Com és la relació amb els altres equips? Heu tingut algun comentari al respecte?
La relació amb la ciutat de Terrassa és molt bona, l’equip és també una forma d’integrar el barri de Montserrat dins de la dinàmica de la ciutat que a vegades queda força exclòs. Moltes vegades, de fet, han anat a diferents camps de la ciutat i han preguntat si era una ciutat diferent o continuaven estant dins de la zona limítrofa de la ciutat. Formar part d’un equip de futbol també les ha permès conèixer diferents instal·lacions municipals on practicar esport i això hem d’agrair també al suport del Consell Esportiu de la nostra ciutat, sobretot a l’Anna Vidal que ens ha assessorat, acompanyat i sobretot comprès davant la nostra realitat i necessitats del nostre centre.
Parlaves de l’oportunitat que aquesta activitat ha suposat per a les nenes de sortir del barri i conèixer la resta de la ciutat. Ens expliques com ha estat, quines sensacions han tingut i com ho gestioneu?
Per a les nenes acudir als partits, especialment quan són fora de casa, els suposa un cert nivell de repte, ja que són conscients de les dificultats que tenen per acudir als partits. Moltes de les famílies treballen els caps de setmana, altres són diversos germans a la família jugant a diferents equips de futbol o amb altres responsabilitats, així que sovint no els és fàcil fer les gestions organitzatives que requereixen els desplaçaments. Així i tot, sempre se’n surten i acudeixen als partits.
“L’equip és també una forma d’integrar el barri de Montserrat dins de la dinàmica de la ciutat que a vegades queda força exclòs”
Quina és la principal dificultat que us trobeu?
La veritat que com a comunitat educativa intentem evitar centrar-nos i no dedicar-li gaire temps a les dificultats. Quan ens topem amb una, perquè de vegades resulta inevitable, ens centrem a proposar solucions i alternatives, evitant que això ens incapaciti que puguin fer el que les nenes volien, jugar. De moment, afortunadament, no ens hem trobat amb cap d’important.
Quines són les expectatives de futur?
El nostre principal repte i somni és que l’equip pugui tenir continuïtat, especialment per poder donar l’oportunitat de gaudir de l’experiència a les alumnes que els anys vinents podrien participar i que ara, després de veure l’experiència que estan gaudint les grans, esperen en candeletes poder gaudir també de l’oportunitat. I nosaltres, com a docents i membres de l’equip educatiu de l’escola, ens encantaria poder fer aquest acompanyament al màxim d’alumnat possible, contribuint amb el nostre petit granet de sorra a què es compleixin tots els somnis del nostre alumnat.
