Barcelona té els seus propis secrets, llocs que semblen comuns però que amaguen una història potent. Un d’ells és el Paral·lel, una avinguda que ha estat el veritable batec cultural de la ciutat durant dècades.
Però, què passaria si et diguéssim que el que veus avui és només la punta de l’iceberg? Que sota les seves llums i l’agitació moderna s’amaga una riquesa teatral que molts ni s’imaginen. (Sí, nosaltres també vam quedar-nos glaçats).
El batec històric: la veritable avinguda de la vida
Des de finals del segle XIX fins als anys 70, el Paral·lel era el punt de trobada. No era només un carrer; era un mite, el cor de la cultura i la bohèmia barcelonina. Aquí la ciutat bullia, ballava i simplement vivia.
Treballadors de Poble-sec i Sants es barrejaven amb famílies burgeses de l’Eixample. Tots compartien la mateixa experiència: espectacles de varietats, cabarets i obres populars. Era un espai de llibertat i diversió sense barreres.
Aquesta avinguda s’ha comparat amb el Montmartre de París, el West End de Londres o el Broadway de Nova York. Però la veritat és que el Paral·lel va crear la seva pròpia llegenda. Tot gràcies a uns espais que van passar de ser humils barraques a autèntics temples de la cultura.
I la revelació és que molts d’aquests teatres perduren avui. Preparat per a una immersió en el cor teatral de Barcelona? La ruta que et proposem és imprescindible per a qualsevol amant de la cultura.
El Teatre Condal: la comèdia que no falla
Fundat el 1903 pels germans Onofri, el Teatre Condal va ser un dels grans espais de la nit del Paral·lel. Després de ser cinema, el 1983 va tornar a ser un espai teatral.
El 1992, el Grup Focus va assumir-ne la gestió. Des de llavors, s’ha consolidat com un referent en la comèdia i l’entreteniment de gran públic. Per aquí han passat companyies i actors mítics, com Paco Morán i Joan Pera.
Les seves obres, com La Jaula de las Locas o ¡Mamaaá!, van ser èxits de taquilla. També ha acollit clàssics com El sopar dels idiotes. Des del 2018, Daniel Anglès continua el compromís amb la comèdia i els grans musicals.
Teatre Victòria: de fira a la màgia global
La història del Teatre Victòria comença l’any 1900. Els firaires Ricardo i Manuel Soriano van instal·lar una barraca on subhastaven tèxtil i oferien petites actuacions de circ.
El 1916, Joan Fradera el va adquirir i el va rebatejar. Però va ser el 2019 quan va iniciar una nova etapa sorprenent: el mag Antonio Díaz, conegut com El Mago Pop, el va comprar.
En pocs mesos, el seu espectacle va aconseguir la major preventa de tot l’Estat. L’any següent, el Victòria va ser reconegut com el teatre més visitat del món amb Nada es Imposible. Un èxit sense precedents que reafirma la seva força.
Teatre Apolo: del music-hall a la llibertat del català
El Teatre Apolo va néixer el 1901 com una humil barraca de fira. Després d’una tempesta, es va construir l’edifici actual, inaugurat el 1904. Ràpidament va ser un lloc clau per a la sarsuela, la revista i el music-hall.
Però l’Apolo guarda moments històrics més enllà de la festa. El 1946 va acollir la primera representació teatral en català autoritzada per la dictadura: El ferrer de tall de Frederic Soler. Sota la direcció de Matías Colsada, als 50 i 60, va viure el seu apogeu amb estrelles com Lina Morgan.
Després de reformes el 1993 i el 2021, avui SMedia Producciones manté una cartellera variada: comèdia, musicals, màgia, dansa. La seva solució per mantenir-se rellevant és la diversitat.
El Molino: la transgressió més icònica
És impossible entendre el Paral·lel sense aturar-se a la façana d’El Molino. Nascuda el 1898 com La Pajarera Catalana, va ser el temple de la transgressió, la bohèmia i la picardia barcelonina.
Després de ser el Petit Moulin Rouge, la dictadura franquista el va obligar a “castellanitzar” el seu nom, esdevenint El Molino. Durant més d’un segle va esquivar la censura amb un llenguatge ple de dobles sentits, humor satíric i espectacles de burlesque.
Malgrat un tancament als 90 i una rehabilitació, la sala s’ha anat reinventant. Gestionat ara per Barcelona Events Musicals, avui programa comèdia, jazz i concerts. Està tancat per burocràcia, un senyal d’alerta sobre la fragilitat de la cultura (i el que podem perdre).
Teatre Lliure de Montjuïc i Teatre Grec: les grans produccions
El Teatre Lliure, fundat el 1976 per artistes com Fabià Puigserver, és avui un dels centres de creació escènica més importants de l’Estat. La seva seu a Montjuïc, inaugurada el 2001, té la gran Sala Fabià Puigserver i l’Espai Lliure per a propostes més íntimes.
Sota la direcció de Julio Manrique, el Lliure celebra 50 anys de història viva. La seva programació és un homenatge constant al llegat teatral de Barcelona, una oportunitat per veure el teatre més d’avantguarda.
El Teatre Grec, construït el 1929 per a l’Exposició Internacional, és un escenari singular. Dissenyat per Ramon Reventós i Nicolau Maria Rubió i Tudurí, va aprofitar una antiga pedrera per crear un amfiteatre a l’aire lliure, inspirat en el teatre d’Epidauros.
Després de períodes d’abandonament, el 1976 va iniciar la seva etapa amb el Grec Festival de Barcelona. Cada estiu, aquest amfiteatre s’omple de teatre, dansa, circ i concerts. Una experiència única sota les estrelles.
Teatre Tantarantana i Dau al Sec: el teatre de proximitat
Molt a prop del Paral·lel, el Teatre Tantarantana porta més de trenta anys de trajectòria. Des del 2017 és una Fàbrica de Creació, amb programes de suport a la investigació artística i companyies emergents.
El Tantarantana ofereix un teatre compromès, arriscat i motor de canvi social. Està arrelat al Raval, col·laborant amb la Xarxa de Suport Mutu i instituts. És un laboratori per a la creació contemporània.
Dau al Sec Artes Escénicas es troba en una nau industrial modernista del 1910 a Poble-sec. Va obrir el 2018 com un centre focalitzat en la paraula, el diàleg i la reflexió social. La seva sala diàfana, gairebé quadrada, recorda un dau.
El nom homenatja el grup d’avantguarda Dau al Set. Aposta per la proximitat entre text, actors i públic. La seva programació se centra en espectacles d’autor i impulsa el Premi Dau per donar visibilitat a projectes de companyies emergents. Una aposta segura per la qualitat.
El Barcelona Teatre Musical (BTM): un gegant en silenci
Un dels grans recintes culturals prop del Paral·lel, avui tancat, és el Barcelona Teatre Musical (BTM). Va néixer del Palau Municipal d’Esports, inaugurat el 1955. A mitjans dels 90, va deixar l’esport per acollir musicals de gran format.
Remodelat el 2001, va reobrir amb Nôtre-Dame de París. Després van venir Sara Baras, Les Luthiers i Mamma Mia!, amb més de 400.000 espectadors. Però les dificultats tècniques per adaptar l’antic palau van fer que les empreses operadores l’abandonessin.
Actualment, l’edifici està fora de servei i en deteriorament. És una autèntica llàstima. S’espera un pla que defineixi el seu nou ús. El BTM és un exemple del que pot passar si no actuem per preservar el nostre patrimoni. Un error que no ens podem permetre.
El llegat del Paral·lel: la cultura democratitzada
El Paral·lel no era només una frontera geogràfica entre la ciutat antiga i Montjuïc. A finals del XIX, es va transformar en el punt de trobada de l’oci popular. Aquí, la cultura no era elitista, sinó accessible, divertida i plena de color.
A diferència dels grans teatres del centre, el Paral·lel era el territori dels gèneres de masses: varietats, revista musical, teatre d’efectes, sarsuela i cabaret. Va ser el nostre particular West End o Broadway, un lloc únic que la premsa de l’època comparava amb el Montmartre de París per la seva vida nocturna i les llums de neó.
Avui dia, el Paral·lel segueix sent el símbol de la democratització de la cultura a Barcelona. És un recordatori constant que l’art és per a tothom. Però, com ja hem vist amb el BTM, aquest llegat pot estar en perill.
El teu pròxim descobriment t’espera
Aquesta ruta és molt més que un passeig per escenaris. És un viatge al cor de la història i la passió d’una ciutat. Però alguns d’aquests espais estan en perill o en constant transformació. (Pensa en El Molino o el BTM).
No deixis que aquesta oportunitat única s’esvaeixi. Visitar el Paral·lel ara és vital per entendre el passat i el present de Barcelona. Això no és només una recomanació, és un advertiment.
Ja saps on anar aquest cap de setmana, veritat? El teu pròxim gran descobriment cultural t’espera.
