Qui no ha anat a treballar alguna vegada estant malalt? Lluny de ser una anècdota puntual, aquesta pràctica s’ha convertit en una realitat estructural que afecta milers de persones treballadores. I no, no és una mostra de responsabilitat ni de compromís: és la conseqüència directa de la precarietat laboral.
La Nadia s’ha llevat amb febre. Té el cos girat, mal de coll, i gairebé no ha dormit en tota la nit. Treballa en la neteja, en precari, amb diferents serveis al llarg del dia de diferents empreses, i sap que si no hi va, ningú la substituirà. També sap que ha de pagar el lloguer i amb els diners que perdria amb la baixa no arribarà. Es pren un paracetamol ràpid, es posa l’uniforme i surt de casa. Mentre neteja oficines i comunitats, intenta dissimular el cansament. Pensa que ja descansarà quan pugui, però avui no és una opció quedar-se a casa.
La Marta s’ha despertat amb una sensació d’angoixa que li oprimeix el pit. Li costa respirar amb normalitat i té el cap ple de pensaments que no s’aturen. Fa temps que arrossega episodis d’ansietat, però avui és especialment intens. Tot i això, és temporada de rebaixes i a la botiga no donen l’abast. Sap que, si falta, les seves companyes hauran de fer el doble. Durant hores atén clients, doblega roba i intenta aguantar el ritme mentre lluita en silenci amb el que li passa per dins.
Quan sona el despertador, l’Àlex amb prou feines es pot moure. El mal d’esquena és intens. Ahir ja notava molèsties, però avui el cos li diu prou. Treballa en un magatzem i la seva jornada implica carregar pes i fer moviments repetitius. Sap que no està en condicions, però també sap que el seu contracte és temporal. Es pren un antiinflamatori i es dirigeix a la feina. Cada caixa que aixeca li recorda que hauria de ser a casa, recuperant-se.
Aquestes històries poden semblar relats ficticis amb motiu de Sant Jordi, però reflecteixen una realitat que no podem continuar acceptant. Anar a treballar quan la salut no ho permet no és compromís, és conseqüència de la precarietat i la pressió laboral.
Un recent estudi del sindicat publicat amb motiu del Dia Mundial de la Salut Laboral demostra que el presentisme forçat és una “epidèmia” i un dels grans problemes de la classe treballadora catalana, ja que el 51,3% de les persones han anat a treballar malaltes almenys una vegada en l’últim any, malgrat necessitar una baixa. A aquesta dada, hi sumem que només el 13% de les empreses duen a terme avaluacions de salut i adapten els llocs de treball després d’una baixa de llarga durada, cosa que evidencia que la gran majoria no aplica cap mesura en el retorn laboral. Això provoca que moltes persones acabin emmalaltint de nou perquè no s’han corregit les causes que van originar la baixa.
Des de CCOO del Vallès Occidental i la Catalunya Central volem posar el focus en una realitat massa habitual: anar a treballar tot i estar malalta. La recepta per evitar aquestes situacions en què tots ens hem vist reflectits és clara: Prevenció.
Martín Delgado Nova. Coordinador d’Acció Sindical i Secretaria de Salut Laboral CCOO Vallès Occidental i Catalunya Central
