L’equip de goverm que formen ERC i Tot per Terrassa presenten un Acord de Junta de Portaveus per estudiar la taxa dels caixers automàtics a les entitats bancàries. Les que ofereixin un bon servei presencial gaudiran de bonificacions. Les que no cuidin els clients hauran de pagar més. ERC i TxT tenen majoria absoluta i la proposta s’aprovarà. I es llegirà al ple de febrer, que se celebrarà el divendres vinent.
Les dues formacions han decidit presentar aquesta proposta davant la pèrdua de qualitat del servei i el tancament sistemàtic d’oficines arreu dels barris i seguint el camí que es va encetar a l’ajuntament del Vendrell. Les queixes de la ciutadania van “in crescendo” perquè, a més a més, cada cop estan més marcats els horaris per fer tràmits. Les cues que es formen a les entitats sónn diàries. I una simple acció que abans es feia en cinc minuts o menys ara pot requerir un temps d’espera de mitja hora i fins i tot més. Les persones grans han estat les més perjudicades per la digitalització i pel trasllat de l’oficina que tenien a sota casa a centrenars de metres. Que el servei ha empitjorat és una opinió generalitzada entre la població.
La ciutat de les caixes i els bancs
Terrassa havia arribat a ser la ciutat de les caixes i bancs. La ciutadania havia de caminar molt poc per anar a la sucursal i els temps d’espera abans de rebre atenció era molt curt. La situació ha fet un tomb i el descens d’oficines és espectacular. El 1997, Terrassa comptava amb 137 sucursals, el 2004 ja eren 172 oficines, i el 2008 tot un rècord, 215. Les caixes controlaven el 80% de la xarxa i a la ciutat hi havia 10,4 oficines per cada 10.000 habitants, la ràtio més elevada registrada a la UE. Ara, hem de parlar d’una per cada 3.394 (unes tres per cada 10.000).
La crisi va començar a fer estralls, i només quatre anys després la xifra baixava fins a les 179. La mort de les caixes tradicionals (com la de Terrassa, o la de Catalunya) i els processos de fusió (a partir de 2010) han fet que la xifra s’hagi retallat a tot just 66 a abril de 2021, una dada gens fàcil de trobar perquè moltes entitats encara mantenen a les seves webs oficines que ja han tancat. En tretze anys se n’han perdut 149 -dades a 24 d’abril de 2001, però cal tenir en compte que la xifra ha augmentat en els darres mesos-.
EXPOSICIÓ DE MOTIUS D’ERC I TXT
“A Terrassa, com arreu del país, està havent un generalitzat augment del tancament d’oficines bancàries als municipis. Moltes entitats decideixen tancar els espais que disposen distribuïts pel territori, mantenint un nombre força escàs d’oficines d’atenció personal, prioritzant l’atenció telefònica i les gestions on-line. A Terrassa aquesta realitat també és patent i va en augment. A més, és pràcticament generalitzat que, a les oficines que atenen presencialment, hi hagi una limitació horària fins a les 11h del matí a gestions del quotidià de moltes persones.
Aquesta realitat creixent xoca amb una realitat colpidora que ataca directament a un dels col·lectius més vulnerables: les persones grans que tenen dificultats per a poder gestionar les seves pensions i/o estalvis a través d’aplicacions informàtiques complexes o a través dels caixers automàtics a la via pública poc intuïtius per a persones grans (que, a més, provoquen cues a la via pública i inseguretat cap a aquestes persones). A aquest fenomen se l’anomena exclusió financera.
I cada cop és més creixent, com s’esmenta anteriorment, i cada cop és menys humanitzant. Existeix la iniciativa que aprovà el ple municipal de l’Ajuntament de El Vendrell (Baix Penedès) de gravar amb quantitats molt elevades la taxa de via pública per la presència de caixers automàtics a aquelles entitats bancàries que limitin l’horari d’atenció personal i/o no atenguin presencialment a les seves oficines en bona part del seu horari d’atenció.
Tanmateix, s’aprova ampliar a una bonificació substancial de la taxa a aquelles entitats que ampliïn l’horari d’atenció a les persones grans. Per últim, i sense menystenir la importància del rerefons que representa en la honorabilitat col·lectiva, cal recordar que als anys 2008-2012, aproximadament, es va fer un rescat bancari milionari sense precedents per part de l’administració central. Per tant, amb fons públics de tota la ciutadania. Cal, doncs, tenir present aquest fet històric en l’exigència a les entitats bancàries de ser sensibles i establir mecanismes davant els drets i necessitats de part de la ciutadania. Es manté en la memòria col·lectiva el no retorn del rescat econòmic i pugui ser una mínima mesura de retorn social a la ciutadania”.
ACORDS
PRIMER.- ESTUDIAR la proposta de gravar i/o bonificar, des de l’Ajuntament de Terrassa, la taxad’ocupació de la via pública dels caixers automàtics de les entitats bancàries en funció del comportament que aquestes tinguin en la seva atenció presencial.
