Terrassa havia arribat a ser la ciutat de les caixes i bancs. La ciutadania havia de caminar molt poc per anar a la sucursal i els temps d’espera abans de rebre atenció era molt curt. La situació ha fet un tomb i el descens d’oficines és espectacular.
El 1997, Terrassa comptava amb 137 sucursals, el 2004 ja eren 172 oficines, i el 2008 tot un rècord, 215. Les caixes controlaven el 80% de la xarxa i a la ciutat hi havia 10,4 oficines per cada 10.000 habitants, la ràtio més elevada registrada a la UE. Ara, hem de parlar d’una per cada 3.394 (unes tres per cada 10.000).
La crisi va començar a fer estralls, i només quatre anys després la xifra baixava fins a les 179. La mort de les caixes tradicionals (com la de Terrassa, o la de Catalunya) i els processos de fusió (a partir de 2010) han fet que la xifra s’hagi retallat a tot just 66 a abril de 2021, una dada gens fàcil de trobar perquè moltes entitats encara mantenen a les seves webs oficines que ja han tancat. En tretze anys se n’han perdut 149.
El procés de recerca ha donat, gràcies al treball de camp d’un exempleat de banca i opinador, i col·laborador de Món Terrassa, Josep Ballbè. Avui els peixos grossos són BBVA, amb 17 (16 + 1 d’empresa); La Caixa, amb 18 (16 de particular, 1 d’empresa-Business al Passeig Comte Ègara, i 1 de grans empreses a la Rambleta; Banc de Sabadell, amb 11; Banco de Santander, amb 4, i Bankinter, també amb 4. S’hi sumen Abanca (1), Kutxabank (1), Ibercaja Banco Sau (2), Cajamar (2), Deutsche Bank (1), Caixa d’Enginyers (1) i Gestión Invergara (1). Cal pensar que Caixabank, que s’ha quedat Bankia -tres oficines ara a la ciutat-, ha anunciat que prop de 800 persones a Catalunya i 8.300 a tot l’Estat perdran la feina, tancarà més oficines.
