No hi ha res com la flaire de pa acabat de fer quan entrem a la fleca del nostre barri. Un pa amb la crosta cruixent i la molla esponjosa que, de seguida, ens fa venir salivera. El problema, però, arriba l’endemà o al cap de poques hores: de vegades, aquell pa tan deliciós s’ha convertit en una goma dura o, al contrari, s’ha estovat tant que sembla xiclet. Què hem fet malament?
La resposta sol estar en la manera com el guardem a casa. Per desconeixement o per pressa, cometem errors molt habituals que acceleren el deteriorament d’aquest aliment bàsic. El principal enemic del pa és la humitat, o millor dit, la pèrdua o l’excés d’aquesta, i hi ha un gest molt diari que l’arruïna completament.
L’error de la bossa de plàstic: per què l’has d’evitar
Admetem-ho: qui no ha arribat a casa i ha ficat la barra de pa dins d’una bossa de plàstic de supermercat o en una bossa hermètica per “conservar-lo millor”? Doncs bé, aquest és l’error més comú i greu que podem cometre amb el pa tradicional.
El plàstic és un material impermeable que no deixa respirar el pa. En tancar-lo en aquest ambient, la humitat que encara desprèn la molla queda atrapada a l’interior i es trasllada a la crosta. El resultat és un pa estovat, amb textura de xiclet, que perd tota la gràcia del cruixent. A més, aquest excés d’humitat condensada és el brou de cultiu perfecte perquè hi aparegui el temut florit (fongs) en pocs dies.
L’única excepció per a les bosses de plàstic és el pa de motlle industrial, ja que conté greixos i conservants que requereixen aquest tipus d’envàs per no assecar-se, però mai s’ha d’aplicar al pa de fleca d’elaboració diària.
La bossa de tela o de paper: les millors aliades
Per conservar el pa en òptimes condicions durant un o dos dies, el millor és recórrer als mètodes tradicionals que ja utilitzaven els nostres avis. Les alternatives més recomanables són:
- La bossa de cotó o de lli: Permet que el pa “respiri”. Deixa sortir l’excés d’humitat perquè la crosta no s’estovi, però alhora el protegeix de l’aire directe perquè no s’assequi ràpidament.
- La bossa de paper de la fleca: Si no tenim cap bossa de tela a mà, la mateixa bossa de paper on ens han servit el pa és una opció excel·lent per mantenir l’equilibri d’humitat durant les primeres 24 hores.
- La panera de fusta o metall: Guardar el pa (embolicat en un drap de cotó) dins d’una panera tancada ajuda a mantenir una temperatura i humitat estables, allunyat de les corrents d’aire de la cuina.
I si ens sobra pa? El congelador és la solució
Si hem comprat més pa del que consumirem en un dia, no hem d’esperar que es quedi dur per actuar. El millor aliat contra el malbaratament alimentari és el congelador, però s’ha de fer correctament.
Talla el pa a llesques o a llesquetes abans de congelar-lo. Guarda-les en una bossa de congelació ben tancada (aquí sí que ens interessa el plàstic per evitar que el fred cremi el pa) intentant treure tot l’aire possible. D’aquesta manera, podràs anar traient només les llesques que necessitis cada dia. Per descongelar-lo, un cop de torradora directe farà que sembli tot just sortit del forn.
Finalment, recorda un darrer consell: mai guardis el pa a la nevera. El fred de l’electrodomèstic accelera la recristal·lització del midó, el procés químic que fa que el pa es torni dur i sec molt més ràpidament que a temperatura ambient.
