L’horitzó marcat del 2025 per aconseguir que la Seu d’Ègara de les esglésies de Sant Pere de Terrassa fossin declarades Patrimoni de la Humanitat no s’ha complert. Per això, el tinent d’alcalde de Cultura, Joan Salvador, ha explicat aquest dimarts en la comissió informativa de Projecció de la Ciutat que s’exploren altres possibilitats i una és emmarcar-ho dins de “monuments similars del Llevant” anant “de Tarragona a Empúries”, que ja formen part de la llista de la Unesco. L’altra opció és una associació amb altres candidatures semblants d’Egipte i Macedònia. Es tracta de rellançar una candidatura que es va allargant en el temps des que es va presentar el 2015 i dins la qual també es planteja ara donar un nou impuls al projecte del Centre de Visitants del conjunt visigòtic-romà.
Aquesta reorientació ve de la visita que va fer a la Seu d’Ègara el membre de la Comissió Espanyola del Patrimoni Mundial de la Unesco Cipriano Marín, i que va recomanar preveure diverses opcions com aquest eix que es bateja com del Llevant en el Mediterrani català. “Teníem un plàning d’anar associats amb altres candidatures d’Egipte i Macedònia, però aquest expert ens va recomanar anar també per altres camins perquè aquests associats ens demanen com pagar-ho”, va detallar Salvador en la comissió informativa davant dels regidors dels grups municipals. “També ens trobem que Espanya té molts cartutxos ja gastats”, va recordar com a obstacle perquè l’Estat ha obtingut un nombre important de declaracions i per justificar anar conjuntament amb països que en tenen menys. A més a més, el director de la candidatura, Carles Sánchez, ha deixat de ser-ho en passar a ser el responsable del Campus de Patrimoni Artístic de la Universitat Autònoma de Barcelona.
En aquesta comissió informativa, el regidor d’ERC Josep Forn va preguntar en aquest sentit sobre la situació del futur Centre de Visitants a la plaça del conjunt de les esglésies, que també va amb retard. “El projecte s’ha revisat i entrarà en el Pla Plurianual d’Inversions, sigui amb inversions sigui amb romanents”, va assegurar Salvador. “La intenció és tirar-ho endavant per no quedar parats”, va reconèixer el tinent d’alcalde, sabent que en l’apartat d’inversions no hi ha res previst fins al 2029 i 2030, però comprometent-se a utilitzar els romanents per al 2026 i 2027.
El projecte refet del Centre de Visitants s’ha de discutir en la pròxima reunió de la Comissió de la Seu d’Ègara, formada per l’Ajuntament, el Bisbat de Terrassa i universitats, el 2 de desembre, després de portar dos anys sense convocar-se. “Ja hi ha hagut una reunió prèvia del grup de treball tècnic amb els responsables universitaris i es va posar sobre la taula el compromís del Centre de Visitants”, va precisar la directora de l’àrea de Projecció de la Ciutat, Montse Prat.
Recerca sobre l’ús de les monedes en l’inici del cristianisme
Enllaçant amb la Seu d’Ègara, Salvador va presentar el treball de recerca internacional Mercone per a descobrir com s’utilitzaven les monedes en l’inici del cristianisme entre els segles IV i VI. Està liderat per la Universitat Carlos III de Madrid, conjuntament amb universitats de Barcelona, Lleó i Cadis i en el que hi és el Museu de Terrassa i també hi ha participació italiana i portuguesa. En el cas terrassenc, es tracta de dos conjunts monetaris localitzats als desguassos dels baptisteris del conjunt episcopal dels segles IV i V i que, a la vegada amb altres jaciments a Barcelona, Empúries i les Balears, poden corroborar la hipòtesi que, en aquella època, hi havia la creença de llençar les monedes a les piscines.
En aquests moments, l’Ajuntament ja hi destina a la investigació una tècnica del Museu de Terrassa i, d’aquí al 2028, hi haurà de dedicar més recursos, gràcies a una subvenció del ministeri de Ciència i Innovació. “Això ens permetrà situar Terrassa en el mapa internacional de la recerca arqueològica i també reforçar la importància del conjunt de la Seu d’Ègara per seguir treballant per a la candidatura de Patrimoni de la Humanitat”, va desitjar el tinent d’alcalde.
