Divendres passat, va tenir lloc a la catedral basílica del Sant Esperit de Terrassa el 60è Concert de la Mare de Déu de Montserrat. Tot plegat en el marc dels seixanta anys de la fundació del Cor Montserrat, una entitat coral egarenca, de vàlua sobradament reconeguda. És evident que, sense cap mena de dubte, l’ànima d’aquesta formació musical fou en Joan Casals i Clotet, que ens va deixar el proppassat 2 d’octubre, als 80 anys.
Una hora i mitja abans del concert, es dugué a terme una conferència molt adient i emotiva, de la mà dels germans Pere i Jaume Puig Ustrell (exdirector de l’Arxiu Històric de Terrassa i expresident del Cor Montserrat, respectivament), a la sala capitular del temple. Tots dos van dibuixar adientment el perfil cronològic, cultural, social, polític de la societat en aquell temps. Així recordaren i definiren les figures de monsenyor Àngel Rodamilans, l’abat Cassià Maria Just i el pare Irineu Segarra, que tant i tant van influir en la formació musical del propi Joan.
Alhora, van pinzellar fets històrics del 1966, tret de sortida del cor. Com ara, entre d’altres, l’àlbum musical Revolver dels Beatles, la Caputxinada antifranquista, el Manifest de capellans, l’accident aeronàutic i nuclear a la platja de Palomares, l’aprovació d’una nefasta Llei de Premsa (essent ministre del ram el controvertit i també polèmic Manuel Fraga Iribarne), l’equador de la guerra del Vietnam, l’esclat de la Gran Revolució Cultural Proletària xinesa (impulsada per Mao Zedong) o la Copa del Món de futbol (guanyada per l’organitzadora Anglaterra).
Programa de Segarra, Just, Casanovas, Planàs i Rodamilans
En acabar la xerrada, la delicatessen artística va venir tres quarts d’hora més tard amb el concert. Amb una intervenció solitària per part dels cantaires del Cor Montserrat i, més tard, a l’ensems amb la mateixa Escolania del monestir. Per tot seguit, prendre el comandament els escolanets en solitari. El programa va incloure composicions diverses dels pares Ireneu Segarra, Cassià Maria Just, Narcís Casanoves, Odiló Maria Planàs i Àngel Rodamilans. I, a més, dues excelses peces marianes, dels compositors Franz Biebl i Johan Duijck, germànic i belga, respectivament.
Tanmateix, l’esperit i l’aura d’en Casals suraven en l’ambient de tot l’acte, embolcallat per un sentiment de record, reconeixement i respecte envers la seva figura i la grandària de la seva trajectòria. A banda de fundar el cor, val a dir que ell fou escolà de Montserrat, dels nou als catorze anys. També esdevingué organista -durant 25 anys- de la pròpia Escolania, amb la qual va viatjar arreu del món. Sense obviar els cinquanta anys -com a gran organista de la basílica del Sant Esperit, amb el reconeixement com a catedral en fa vint-i-dos.
S’ha de remarcar que, durant dues dècades, impartí classes d’orgue a organistes novells al propi monestir de la muntanya màgica. Va ser membre actiu de l’Associació Catalana de l’Orgue, pedagog i director d’una entitat coral, la terrassenca, de nivell que ultrapassava la condició d’una simple colla de cantaires.
Per tot plegat, és just i necessari dir les coses pel seu nom. Situar els fets i les vibracions al lloc i podi que correspon: el seu mestratge, bonhomia, empatia, caliu i empenta romandran per sempre entre nosaltres. Mai no passaran. Que, al cel, ens puguem veure!
