L’Editorial Argestes s’estrena amb una obra inèdita de Vicenç Villatoro. El panorama literari català està d’enhorabona amb l’arribada d’una nova editorial amb ADN terrassenc. El projecte impulsat del poeta i crític terrassenc Xavier Serrahima vol oferir literatura d’autor en català “amb veu pròpia”, amb obres “ben escrites, ben treballades i ambicioses”, segons exposen en un comunicat.
Per això, les dues primeres obres de l’editorial aniran a càrrec de dos reconeguts autors. Per una banda, ‘El llegat d’Atzara‘, una obra inèdita de Vicenç Villatoro, que va escriure abans de la pandèmia de la covid-19. El terrassenc, col·laborador del Grup El Món, ha explicat que el llibre és “una ficció que passa en un lloc imaginari, a persones imaginàries i en temps imaginaris, però que sembla que pot parlar d’una cosa tan permanent com la relació entre la literatura, la llengua i la memòria, i a part d’això, la identitat”.
Per l’altra, ‘Ventada de morts‘, de Josep Albanell, obra que va guanyar el premi Crítica Serra d’Or el 1979 i que serà reeditada. És considerada la novel·la més important de l’osonenc i una fita de la literatura catalana dels anys setanta. “Són dos llibres de gran categoria que serveixen d’exemple”, ha dit Serrahima. El director editorial ha avançat que de cara a l’any vinent, té previst publicar una reedició de ‘La ciutat de ningú‘, d’Antoni Vidal Ferrando.
Una col·lecció de narrativa i una d’assaig literari
Argestes contempla publicar entre 3 i 6 novel·les anualment, amb una tirada de 300 exemplars, i tindrà una col·lecció de narrativa (‘Santeuil’) i una altra d’assaig literari (‘Fusteriana’). La idea principal és publicar autors catalans, però no tanca la porta per algunes traduccions al català molt puntuals.
Serrahima ha confessat que cada vegada costa més publicar “una obra ambiciosa, en què el text, la paraula, la bellesa i la profunditat sigui central”. Tot i així, l’editorial aspira a brindar la seva plataforma “a tots aquells autors i autores, coneguts o desconeguts, joves o majors, d’aquí o d’allà, es cridin com s’anomenin i siguin qui siguin, que escriuen des del més endins del seu interior, que han acabat una obra o la tenen guardada en el calaix”.
