A la Protectora de Terrassa hi ha una gosseta que encara espera la seva última oportunitat. No busca aventures ni promeses de futur, només un racó de pau, una mà que l’acaroni i un cor que l’estimi tal com és. La Roli encara té molt amor per donar, però el temps juga en contra seva.
La van abandonar fa quatre mesos. La van deixar enrere com qui tanca un llibre abans d’arribar al final o com qui es desprèn d’un vell abric quan arriba la primavera. La van abandonar quan més els necessitava. No sabem si amb un adéu murmurant o sense ni tan sols girar-se enrere. Des d’aleshores, la seva vida s’ha reduït a esperar darrere les reixes d’una protectora, mirant a través del metall com el món segueix girant sense ella.
La Roli té només sis anys, però el seu temps s’esgota. Els veterinaris li han diagnosticat tumors mamaris amb una metàstasis als pulmons. Li queden pocs mesos de vida. Sí, pocs. Massa pocs per passar-los en un refugi, envoltada de soroll, fred i gàbies, mirant cada dia com altres gossos marxen amb les seves noves famílies mentre ella continua esperant un miracle.
Una lliçó d’amor pur
Adoptar un gos malalt no és fàcil. No t’acompanyarà durant anys ni creixerà amb tu. No podràs fer plans de futur amb ella. Però el que sí et promet la Roli és que, mentre el seu cor continuï bategant, ho farà només per tu. L’estima d’un animal no es mesura en temps, sinó en intensitat, i ella encara té molt amor per regalar. Tot i la seva malaltia, la Roli encara vol viure.
Encara mou la cua quan veu algú apropar-se. Encara té ganes de passejar, de rebre carícies, d’estirar-se als peus d’algú que li faci sentir que la seva vida ha tingut sentit. No demana grans luxes ni llargs camins per recórrer, només un racó càlid on sentir-se estimada en aquest últim tram del seu viatge.
Una doble condemna: la malaltia i l’estigma
La Roli no només lluita contra el temps. També lluita contra una etiqueta que la persegueix: és un gos considerat potencialment perillós. No obstant això, la seva naturalesa és dolça i afectuosa. Li agrada passejar, olorar el vent i sentir la companyia de qui s’acosti a ella.
Però les etiquetes pesen, i la seva raça indefinida, el seu cos fort i robust, fan que molts passin de llarg sense ni tan sols donar-li una oportunitat. Per tenir-la cal llicència, sí. Però el que realment cal és un cor capaç de veure més enllà del prejudici.
Acollir-la és un acte de generositat infinita
No et costarà res. L’acollida és gratuïta. El CAAD Terrassa es farà càrrec de les seves despeses veterinàries així com de la seva alimentació. Però sí que et demanarà una cosa: Un lloc on pugui descansar sense soroll, sense gossos que li competeixin l’espai, sense presses. Un lloc on pugui sentir-se l’única reina d’un món que l’ha ignorada, i on el seu cos, tot i la malaltia, pugui trobar pau.
Si creus que pots ser la seva última família, si vols regalar-li l’afecte que mereix, contacta amb la Protectora de Terrassa a través de les xarxes: @protectoraterrassa (Instagram) o @ProtectoraTrrss (X). També són a Facebook.
La Roli encara espera. la seva segona oportunitat. No la deixem marxar sense saber què significa ser estimada.
